El desig de no perdre empata amb la tímida voluntat de guanyar
Getafe i Espanyol igualen a zero en un partit fred que triga a despertar
BarcelonaEmpat a res al Coliseum Alfonso Pérez i empat a tot. Empat d’un desig desesperat de, com a mínim, no perdre i d’una voluntat, massa tímida, de voler guanyar. Getafe i Espanyol van sumar un punt després d’un 0-0 fred, d’un partit insípid de massa càlcul. De massa por. L’estratègia va ser el camí que va portar més perill a totes dues àrees, però la tensió que va embolcallar els futbolistes des del començament no els va permetre trobar precisió en els metres finals.
Va arrencar més fort l’equip local, conscient de la necessitat de posar fi a una ratxa de deu jornades sense guanyar. Però no va saber treure profit dels cinc córners que va provocar en quinze minuts. Kiko Casilla va haver d’intervenir sobre un xut llunyà de Lafita, una rematada a l’àrea petita i una sortida amb els punys a centrada de Pedro León. El porter, sempre segur, va ser la base sobre la qual l’Espanyol va sentir-se protegit. No semblava que el Getafe tingués prou empenta per trencar la consistent muralla verda del porter d’Alcover.
L’Espanyol va trigar a trobar les primeres ocasions, que van venir, també, des del servei de cantonada. Sidnei, amb una rematada desviada, va enviar el primer avís, que va servir per despertar Sergio García i treure’s de la màniga alguna altra rematada amb perill al primer temps.
Anar a més però sense prou fe
A mesura que el partit va anar avançant, l’Espanyol, tranquil per la seva situació a la classificació, va fer-se gran i va rondar la porteria de Codina (que va substituir el lesionat Moyà), decidit a trepitjar un Getafe neguitós i insegur. Però, tot i els invents solitaris de Sergio García, situat com a referència en l’última mitja hora de partit després del canvi de Córdoba, el conjunt blanc-i-blau no va poder ferir el seu rival ni acabar-lo de tancar al seu camp. Amb orgull, el Getafe buscava treure’s de sobre la por a perdre per anar a buscar els tres punts. L’Espanyol intentava estirar-se, però en part semblava donar per bo l’empat en el seu procés d’acumular punts com una formigueta. Les dues voluntats van xocar. Per acabar empatant.