El soviètic Valeri Nepomniatxi va rebre una trucada. A l’altra banda del telèfon va sentir la veu del president del Camerun, Paul Biya. Nepomniatxi, un tècnic nascut a les estepes centrals de l’Àsia, a l’Altai, havia acabat al Camerun fent de seleccionador gràcies a un acord de la federació soviètica amb la camerunesa. No li agradava el clima i ja s’havia acostumat a les ingerències polítiques. Era la primavera del 1990 i el Camerun preparava el Mundial d’Itàlia, ja que Nepomniatxi havia aconseguit classificar un equip ple de talent. Biya, però, li trucava cada dos per tres i aquell cop ho feia per donar-li un consell: havia de convocar i fer jugar Tommy N’Kono, el veterà porter, llavors de 36 anys. N’Kono havia perdut la titularitat a l’Espanyol, un equip que aquell any havia pujat a Primera en els famosos penals de Màlaga. Nepomniatxi va acabar acceptant la proposta de Biya, ja que N’Kono, en el fons, era un futbolista experimentat. Ara, el president camerunès tenia una segona notícia: havia decidit, ell solet, convocar un tal Roger Milla. Un davanter de 38 anys que vivia mig retirat a l’illa de Reunión. Valeri Nepomniatxi es va eixugar la suor i va respirar. Pocs dies després, el Camerun aterrava a Milà amb N’Kono i Milla.
El sorteig havia decidit que els “lleons indomables” fossin el rival de l’Argentina al partit inaugural. I aquest potser encara és un dels partits inaugurals més sorprenents. Abans el primer partit sempre el jugava el vigent campió -a partir del 2006 el va passar a jugar l’amfitrió-, així que l’Argentina va sortir a San Siro aquell estiu del 1990 per iniciar la defensa del títol contra els africans. El Camerun va defensar d’una manera molt agressiva, amb una famosa entrada a Caniggia en què el defensa africà va arribar a perdre la bota. André Kana-Biyik va veure la targeta vermella a la segona part, amb 0-0 al marcador. L’Argentina, amb Maradona una mica lent, no aconseguia superar N’Kono. I, de sobte, a 16 minuts per al final, una centrada a l’àrea argentina la va rematar amb un salt espectacular François Oman-Biyik. La seva rematada se la va menjar Pumpido i el Camerun va marcar. Els últims atacs argentins no van servir de res, ni tan sols quan un segon camerunès va ser expulsat. Per a molta gent, aquest encara és el partit inaugural més famós de la història dels Mundials. I el Camerun el va guanyar sense Roger Milla. El seu moment de glòria va arribar més tard.