Quique Sánchez Flores entrenarà el nou Espanyol de Rastar

BarcelonaL'anunci oficial ha tardat en arribar, però per fi, l'Espanyol ja té nou director d'orquestra. Es tracta de Quique Sánchez Flores (Madrid, 1965), que després de diversos dies de reunions amb els màxims dirigents espanyolistes, és el candidat que més ha convençut a Chen Yansheng i al consell d'administració que aquest dirigeix. Amb un currículum contrastat, el seu perfil reuneix tots els requisits per liderar aquest projecte. Dirigirà l'Espanyol els tres propers cursos (fins el 2019), encara que després del primer, podrien donar per acabat el seu pas per Cornellà-El Prat. Tot dependrà dels objectius assolits. I no són altres que lluitar per anar a Europa. La presentació, aquest dilluns a les 12 hores a Cornellà-El Prat.

L'opció Paco Jémez —que inicialment agradava més al director esportiu, Ángel Gómez—, ha acabat sent descartada per la proposta d'aquest tècnic amb ampli recorregut tant a la Lliga espanyola com en l'estranger. És el primer entrenador que fitxa Chen Yansheng i, per tant, una de les primeres pedres que posa en l'apartat esportiu. El propi Gómez, en la seva presentació, va assegurar que l'elecció del nou tècnic era "la més important" en l'apartat esportiu. L'aposta és tan ferma a nivell esportiu i econòmic —cobrarà aproximadament 1,8 milions d'euros, una xifra similar a la que cobrava Mauricio Pochettino quan era el club—, que han permès que el tècnic refusés una oferta del Sevilla.

"És important que em sedueixin, vull un projecte competitiu", va assegurar fa unes setmanes el propi Sánchez Flores en una conversa amb l''Esportiu'. Dit i fet. Plantejat i explicat el projecte de la mateixa veu de Chen Yansheng, el madrileny ha acceptat pilotar un tren que vol anar agafant velocitat en les properes setmanes. Encarrilats els problemes econòmics i financers de l'entitat, el següent pas és dotar l'equip d'una solvència esportiva que eviti tornar a lluitar per evitar el descens.

Metòdic, experimentat i capaç de captivar jugadors

Portar l'Espanyol a Europa no serà un repte senzill. Ho intentarà aquest tècnic, temperamental i d'idees clares, que pilotarà un projecte ambiciós, com ell. Fillol de Di Stéfano i nebot de la cantant flamenca Lola Flores 'La Faraona', va destacar com a futbolista pels seus passos per València (1984-1994) i Reial Madrid (1994-1996). Seguia, així, els passos del seu pare, Isidro Sánchez García-Figueras, exjugador de Betis (1958-61), Reial Madrid (1961-65) i CE Sabadell (1965-71). Amb aquest últim equip va disputar competicions europees.

Com a tècnic, sempre ha defensat una proposta de futbol vistós capaç de convèncer, fins i tot, als futbolistes que disputen menys minuts. "Sap guanyar-se al jugador i treure-li el millor", va assegurar fa uns dies el tècnic lleidatà Joan Carles Oliva, que va ser ajudant seu a l'Al Ahli, en una entrevista. "És una persona reflexiva, propera al jugador i, sobretot, amb esperit de millora. S'autoexigeix i aconsegueix fer partícip a tot el grup", desgrana Oliva. Un altre tècnic que el coneix bé, l'exentrenador de l'Espanyol Mauricio Pochettino, també l'avala. "És un tècnic molt capacitat, amb molt nivell. Serà una gran decisió de l'Espanyol, si el fitxen". L'argentí el va tenir com a rival amb l'Espanyol i el Tottenham, el curs passat.

En els seus inicis, la seva proposta de futbol era més estructurada i definida, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant per adaptar-se a les diferents plantilles que ha entrenat. Inspirat pel Milan d'Arrigo Sacchi, va tenir en mestres a diferents tècnics del Reial Madrid com Jorge Valdano o Arsenio Iglesias. A les categories del club blanc es va formar com a entrenador, abans de debutar a la màxima categoria al Getafe.

"És un entrenador que tothom coneix a Espanya, amb molta experiència a la Lliga i a Europa. L'encarregat d'iniciar aquest projecte tant il·lusionant que teniu entre mans", ha exposat el flamant director esportiu espanyolista Ángel Gómez, que ha argumentat les decisions per incorporar aquest tècnic: "Té unes característiques i una personalitat que van d'acord al que buscàvem: molta personalitat, molta ambició. Aportarà molta experiència. Estic segur que farà un Espanyol fort".

Sobre què aportarà sobre la gespa, Gómez ha comentat que els seus equips són "molt intensos, molt forts defensivament". També ha destacat que Flores "té bon gust pel futbol i farà de l'Espanyol un club contra qui serà complicat jugar. S'adapta bé als equips que té".

"A mi m'agrada veure una atmosfera sana als camps de futbol, veure aficionats apassionats i educats, que es coneixin les normes no escrites del joc. Que la gent admiri el contacte, la velocitat de la pilota, una bona finta", explicava el propi Quique sobre els seus primers mesos a la Premier League en un reportatge de Fiebre Maldini al Canal+. En ell, parla sobre els seus passos per Getafe, València, Atlètic i, també pels Emirats Àrabs. "Porto dotze anys entrenant, però els meus últims tres o quatre anys han estat els més prolífics emocionalment i substancialment que la resta", afegeix.

"El joc a Espanya és més pensat i reposat que Anglaterra, hi ha molta més estratègia", explica sobre la Lliga espanyola. Metòdic i treballador, el seu cos tècnic —format per Alberto Giráldez, Cote i Antonio Díaz, són tres espanyols que l'acompanyen— consta d'avançats sistemes d'estudi del rival. Estudia el rival meticulosament, entrant en detalls com les altures dels jugadors, les possibles variants que tenen en joc o situacions de joc amb què es poden trobar. També té un gran control de les estadístiques, encara que ho matisa: "Sempre dins del context, tenint en compte els anàlisis del partit".

Un palmarès atractiu, però discret

Quique Sánchez Flores ha dirigit, en l'alt nivell, set clubs de quatre lligues i països diferents en 12 anys. Atlètic, València i Benfica són els més destacats, per bé que va ser a Getafe on va començar a demostrar les seves habilitats com a tècnic. Allà hi va estar en dues etapes —la segona va durar només un mes, ja que va plegar abans d'hora perquè el club va vendre un jugador, Sammir, en contra de la seva voluntat—.

L'Europa League i la Supercopa d'Europa assolides el 2010 amb l'Atlètic són els títols que pesen més al seu palmarès, on també hi ha una Copa de la Lliga de Portugal, una Copa dels Emirats Àrabs Units —on ha entrenat l'Al Ahli i l'Al Ain— i una President Cup del mateix país. Amb l'Atlètic, a més, va ser subcampió de la Copa del Rei. Al València, va dur-lo a la Champions. Al marge d'aquests èxits, el tècnic madrileny no s'ha estat mai més de tres cursos —és el màxim que va assolir a València i Atlètic— en cap club.

"Després del pas per Dubai, volia un projecte a llarg termini que el motivés, era la seva assignatura pendent", ratifica Oliva, confirmant que esperava trobar més continuïtat al seu últim equip, el Watford anglès, del qual es va desvincular fa unes setmanes sent aclamat per l'afició. No n'hi havia per menys: després d'un inici de curs on va sovintejar les posicions nobles, va acabar conduint l'equip anglès a les semifinals de la FA Cup i el va acabar salvant amb un còmode marge respecte el descens —13è classificat, amb 45 punts—.