De Nou Barris a Europa: l’arma secreta de l’Espanyol de Manolo González
L’equip blanc-i-blau és el que ha fet més gols de tota la Lliga de cap i d’estratègia
BarcelonaL’Espanyol viu un moment històric: acumula quatre victòries consecutives i 30 punts en 16 jornades, el seu millor registre del segle XXI a Primera. Només Miguel Ángel Lotina (2004), campió de Copa amb els periquitos, i Ernesto Valverde (2007), finalista europeu, van sumar tant com Manolo González, que tot just fa un any i mig que entrena a l'elit. La seva és la història d’un jornaler del futbol que està aprofitant l’oportunitat de la seva vida, i sempre que pot reivindica el talent que hi ha de Primera RFEF en avall.
“A vegades, la gent menysprea la Segona B... doncs bé, l’acció del gol ja la feia a la Penya Deportiva, el Badalona i la Muntanyesa”, va dir el gallec després del triomf a Getafe, segellat un cop més des de la pissarra –la meitat de les dianes de l’Espanyol (10) han estat d’estratègia–; centrada d’Expósito al punt de penal, bloqueig d’Urko González i cop de cap a la xarxa de Cabrera, que venia del darrere. “És que és una jugada que s’ha fet tota la vida. Recordo diversos gols d’aquest estil a la Muntanyesa”, confirma l’excentral Juan Pablo Amantini, que va coincidir amb Manolo González al club de Nou Barris i, posteriorment, al Badalona.
“El camp de la Muntanyesa és molt petit i l’estratègia era fonamental, li trèiem molt partit. Cada divendres l’entrenàvem. Eren accions senzilles d’aprendre i molt eficaces. Amb Nils Puchades i l’Alberto Padilla de llançadors, i Sascha, Borges o Amantini, que eren uns animals rematant, vam fer molts gols. Moltíssims”, comenta el manlleuenc Martí Soler. “Mai n’havia fet tants com aquella temporada (2013-14). Em sembla que només jo en vaig marcar sis o set”, xifra el defensor argentí. La seva última diana, al polèmic play-off d’ascens a Segona B contra el Formentera, també va ser la darrera a la Muntanyesa de Manolo González, que en la seva primera etapa com a entrenador d’un equip amateur va firmar el millor curs de la història dels de la Via Júlia; en bona part, gràcies a la pissarra.
“Al Badalona també li donava molta importància. Els dissabtes abans dels partits assajàvem faltes laterals i llançaments de cantonada, i molts divendres també els serveis de banda. De fet, el 2020 vam forçar la pròrroga contra el Granada amb un cop de cap de Robusté a la sortida d’un córner”, rememora el davanter Chema Moreno, protagonista de l’eliminatòria anterior, el dia que el Badalona es va carregar a l’EuroGetafe de Bordalás a la Copa del Rei i que per primer cop es va sentir el nom de Manolo González més enllà dels camps d’herba artificial de Catalunya.
El tàndem amb Gerard Garrido
“Si et fixes en la banqueta de l’Espanyol durant les accions d’estratègia, veuràs que hi ha un assistent de Manolo que està dret i dona indicacions. Ell és en Garri”, apunta Max Marcet, que va estar a les ordres del gallec al Badalona i a la Penya Deportiva d’Eivissa, a Segona RFEF. L’actual jugador del Sant Andreu fa referència al palamosí Gerard Garrido, segon entrenador blanc-i-blau i encarregat de la pissarra, que a Sant Adrià s’assaja els dijous.
Garrido és un malalt del futbol que va jugar de migcampista en diversos equips del Baix Empordà. Fa una dècada, quan tenia 23 anys, va penjar les botes per fer d’ajudant a les banquetes de Palamós, Tordera, l’Ordino andorrà i el Llagostera d’Oriol Alsina, abans de ser el segon de Manolo González a les Pitiüses, entre 2021 i 2023. Quan a l’estiu del 2024 Fran Garagarza va ratificar el gallec com a entrenador periquito després d’assolir l’ascens a la Lliga, el primer que li va demanar al director esportiu basc va ser que fitxés Garri –també l’anomenen així al vestidor blanc-i-blau–, que com ell tampoc tenia experiència a Primera.
“Fan un tàndem increïble. No m’estranya que els vagi tan bé”, sentencia Marcet. “És que Garrido és tot el que es pot esperar d’un segon entrenador: un pencaire nat amb recursos tàctics i una capacitat d’anàlisi brutal; a més a més, és un gran tipus, molt proper amb el futbolista. Manolo, que el considera un germà, s’envolta de bons professionals i, sobretot, de bones persones”, ho remata Moreno, que va coincidir amb tots dos a Eivissa. És allà on va néixer la connexió que trenca prejudicis a la Lliga i que ha convertit l’Espanyol en l’equip revelació del futbol espanyol.