Una final per deixar de ser un dels pitjors estadis europeus

L'Espanyol rep el Mallorca en un partit vital en la lluita per la permanència

L’estadi de Cornellà-El Prat pateix aquesta temporada el seu particular infern. Vuit mesos i mig després de tancar el curs passat amb l’èpica classificació per a l’Europa League i amb el rècord de punts en aquest estadi (36), els blanc-i-blaus encara no han tornat a brindar cap triomf més en Lliga a la seva afició. Ho tornaran a intentaran aquest diumenge (12 h, M. La Liga) en una final contra el Mallorca on només s'hi val guanyar: en cas de victòria espanyolista, els dos equips podrien quedarien igualats a punts, però si guanyen els balears, es distanciarien a sis punts més del goal average particular.

El pitjor visitant al camp del pitjor local. Una ocasió ideal perquè l'RCDE Stadium trenqui el malefici que arrossega aquest curs. Només tres equips, al llarg de la història de Primera Divisió, van assolir la primera victòria com a local més enllà del 9 de febrer: el Cadis del curs 1992-93 (el 14 de febrer, 2-1 contra l'Espanyol), l'Osasuna de la temporada 2016-17 (9 d'abril, 2-1 contra el Leganés) i el CD Logroñés del curs 1994-95 (7 de maig del 1995, 4-2 davant del Tenerife). Els blanc-i-blaus, com a mínim, deixaran la seva pitjor marca en el 9 de febrer. 

La situació que es viu actualment a Cornellà-El Prat contrasta, significativament, amb la que es vivia en aquest mateix escenari ara fa poc més d’un any. Gràcies a la forta arrencada que va tenir l’Espanyol a l’RCDE Stadium el curs passat (cinc triomfs en les primeres cinc jornades), els blanc-i-blaus s’emmirallaven amb els principals fortins d’Europa, estadis com el Parc dels Prínceps, l’Etihad Stadium, el Philips Stadion, De Kuip o el José Alvalade, on va costar diversos mesos que algun conjunt visitant esgarrapés algun punt. La realitat d’enguany és radicalment oposada. El quarter general blanc-i-blau és ple de fugues i d’esquerdes que han aprofitat tots i cadascun dels 11 rivals que ja l’han visitat aquesta temporada. L’Espanyol només ha sigut capaç de retenir 4 dels 33 punts (un 12%) que s’han disputat al seu estadi, una xifra molt pobre que el situa entre els conjunts que menys punts sumen com a locals de totes les lligues d'Europa. 

El segon pitjor equip de la Lliga en aquest registre és el Celta, que ha sumat 11 dels 17 punts a Balaídos. A les principals lligues del Vell Continent només hi ha dos casos similars, els del Brescia i del Werder Bremen, tots dos amb 5 punts al seu recinte després d’11 i 10 jornades, respectivament. Per trobar un equip amb pitjor puntuació que l’Espanyol al seu estadi, cal ampliar el radar a les lligues menors europees. D’entre els 44 campionats nacionals que fa mesos que estan en joc al continent, només hi ha nou equips per sota dels 4 punts com a local que suma l’Espanyol a aquestes altures. 

L’Erevan (Armènia), el College 1975 (Gibraltar) i el Tarxien Rainbows (Malta) són els únics que encara no saben què és sumar ni un sol punt com a local. Els segueixen, de prop, el Voluntari (Romania), l’Hapoel Kfar Saba (Israel), el Carroi (Andorra) i el Boca Juniors (Gibraltar), amb dos punts; a més del Doxa Katokopias (Xipre) i el Victoria Rosport (Luxemburg), amb tres. Excloent aquest últim, la resta encara no coneix les victòries al seu estadi. Tampoc sap què és encara un Espanyol que es troba amb els mateixos punts a casa que altres set clubs europeus: el Wattens i el Mattersburg (Àustria), el Silkeborg (Dinamarca), el Sabah (Azerbaijan), el Torpedo-Ska Minsk (Bielorússia), el Vitosha (Bulgària) i el Glacis United (Gibraltar). 

El 'goal average', un problema amb solució

L’Espanyol és plenament conscient que bona part de les opcions que li queden per evitar el descens passen per sumar, d’una vegada per totes, de tres en tres al seu estadi. Els blanc-i-blaus compten amb una circumstància al seu favor: exceptuant Atlètic i Madrid, els altres sis equips que encara han de passar per l’RCDE Stadium es troben actualment entre els últims vuit classificats (Mallorca, Alabès, Llevant, Leganés, Eibar i Celta). És a dir, rivals directes en la lluita per la permanència. El conjunt periquito és, d'entre tots els de la zona baixa, el que més duels directes li queden al seu estadi, dos més dels quatre que afrontaran Celta, Leganés i Mallorca als seus respectius camps. És per aquest motiu que el factor ambiental pot jugar un paper decisiu en aquesta carrera de fons. Dijous, de fet, el club va esgotar totes les entrades que va posar a la venda per a aquest partit (12.099). L’Espanyol, a més, sap que no pot conformar-se amb guanyar la major part d’aquests partits, ja que, exceptuant els casos del Llevant (0-1) i de l’Eibar (1-2), té perdut el goal average particular amb quatre dels nou equips de la zona baixa. Dos dels que té més a prop, Leganés i Mallorca, encara han de trepitjar Cornellà, on defensaran els tres punts i els dos 2-0 obtinguts als seus camps a la primera volta. Cada gol marcat en aquests partits pot resultar determinant. La primera victòria a l'RCDE Stadium no pot esperar més.