1.
Martino
Avui fa vuit anys, amb Rijkaard, guanyàvem la Champions a l’Arsenal. El capità era Puyol, el porter Valdés i Iniesta el revulsiu. Era la gènesi d’un cicle que no sabíem que seria tan llarg i bo. Avui s’acaba i està bé saber que, passi el que passi, Martino no continuarà. Que no depengui d’un resultat.
2.
Dedicatòria
El Tata diu que vol la Lliga pels jugadors. Els cracs diuen (en les últimes aparicions d’Iniesta, Xavi i Puyol) que la volen guanyar pel Tata. Tots, amb bon criteri, volen guanyar per honrar el Tito. Tanta companyonia i tanta química emociona. Però primer que guanyin i després ja faran la dedicatòria.
3.
Mosaic
Tinc la teoria -no del tot contrastada- que, en els últims anys, els partits amb mosaic no han acabat bé. L’afició pot ajudar i ha d’animar l’equip quan passi una mala estona. Però com deia l’escocès Jock Stein: “Tenim la millor afició del món, però no he vist mai marcar un gol a un aficionat”.
4.
Messi
Malgrat que porta setmanes capcot i sense punch, tot culer confia que Messi revifi i, en l’últim cant del cigne, marqui dos gols en tres esgarrapades. Aleshores, veurem quant triguem a criticar-lo perquè “només corre i decideix quan li han renovat el contracte”. Som així d’injustos.
5.
Simeone
A la temporada passada, Messi ja va marcar dos gols a Courtois al Camp Nou. Vam guanyar per 4 a 1 -el Cholo ja hi era- tot i començar perdent per un gol de Falcao. És la prova que marcar primer és important però no serà definitiu. El partit s’acabarà al minut 95 i només llavors hi haurà un campió.