Els tests per demostrar que ets una dona arriben a l'esport professional

BarcelonaAra fa uns dies, Tarragona acollia el Campionat d'Espanya d'atletisme. Semblava un campionat normal, com els altres, però l'agenda de 20 dones que hi participaven va ser una mica diferent respecte d'altres edicions. Abans de debutar, van haver de passar per una sala de les pistes Natalia Rodríguez del complex de Campclar. Allà les esperaven metges de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme per fer un petit test: havien de passar-se un bastonet per dins de la boca durant uns segons per obtenir una mostra de saliva que era enviada a un laboratori després. Més senzill que les proves en temps de covid-19. El motiu? Determinar si aquestes atletes poden competir com a dones.

Fa uns mesos, el president de la Federació Internacional d'Atletisme, el britànic Sebastian Coe, va anunciar que World Athletics obligarà totes les atletes que vulguin competir en la categoria femenina a sotmetre's a una prova que garanteixi que el seu cos és el d'una dona. És a dir, comprovar si el seu sexe biològic coincideix amb el seu gènere. Les atletes s'han de sotmetre un sol cop durant la seva carrera a aquest test anomenat SRY, que busca la presència del cromosoma biològic masculí.

“Serà un procés molt clar. No és invasiu i és necessari d'acord amb els estàndards mèdics després de consultar fins a 70 experts de diverses disciplines. Preservar la integritat de la competició femenina és un principi fonamental de l'atletisme", va defensar Coe fa uns mesos. El britànic, que va perdre la cursa per ser elegit president del Comitè Olímpic Internacional, vol evitar més casos de dones que competeixen com el de la sud-africana Caster Semenya, or olímpic dels 800 metres el 2012 i el 2016. Després de ser campiona mundial el 2009, va ser obligada a passar un test per determinar si era una dona, i es va quedar sense competir tot un any. Les proves van determinar que Semenya tenia cromosomes XY, el patró típic masculí, i era un de diversos "atletes biològicament masculins amb identitats de gènere femenines", per la qual cosa havia de fer baixar el seu nivell de testosterona per competir.

De Caster Semenya a Imane Khelif i Yu-ting

La qüestió del gènere dels esportistes ha marcat l'agenda a l'esport els últims mesos. El govern de Donald Trump, que serà al poder quan es facin els Jocs d'Estiu del 2028 a Los Angeles, ha insistit molt en aquest afer, i ha condicionat el discurs de la nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, que va dir que "seria injust" que atletes transgènere poguessin competir amb les dones. Fa pocs dies Trump va anunciar que de cara als pròxims Jocs hi ha la possibilitat que les atletes femenines se sotmetin a proves de verificació de sexe. "Crec que hi haurà un tipus de prova molt fort. I si el resultat no és l'adequat, no participaran en els Jocs Olímpics”, va dir. La seva declaració arriba després de casos que van provocar un fort debat a la boxa olímpica, com el de l'algeriana Imane Khelif i la taiwanesa Lin Yu-ting.

A l'atletisme, la nova normativa s'activa el primer de setembre, just abans dels Mundials de Tòquio, previstos per al dia 13 del mateix mes. Per aquest motiu als campionats nacionals les atletes amb opcions de classificar-se per a la cita mundialista s'han anat sotmetent als tests als cinc continents. Un cop cada atleta rep els resultats, ella mateixa s'encarrega d'actualitzar-ho en una plataforma encriptada creada per World Athletics, on els serveis mèdics internacionals comproven que ha superat la prova.

Les burles a María José Díaz

Si una dona té un resultat negatiu, pot demanar una segona prova que faria un laboratori diferent. I en cas de continuar donant resultats contraris als seus interessos, quedaria fora de les competicions, tot i que podria ser readmesa en cas de rebre tractaments hormonals. "És un assumpte complicat i no tinc tota la informació sobre això. Però si al final la naturalesa ha dotat una atleta amb aquesta singularitat als gens, crec que no en té la culpa", deia la velocista Maribel Pérez. "No tinc tota la informació sobre aquest tema, és complex. No sé per què s'ha fet. És la normativa de l'atletisme mundial i s'ha de complir, res més", comentava la catalana Esther Guerrero, campiona dels 1.500 metres. Algunes esportistes consultades per l'ARA admetien que podien entendre les proves, però els semblava molt intrusiu a la seva intimitat. La corredora de Sòria Marta Pérez, per exemple, deia al portal Runner's World que "és una prova molt invasiva, perquè no t'ho faries a la teva vida privada en cap altre cas".

Les proves de verificació de gènere no són noves en l'atletisme internacional. Ja als anys 50 se'n feien d'altres que consistien en exàmens físics, quan una dona amb aspecte masculí competia. Però a finals del segle XX es van deixar de fer proves, fins que després del cas Semenya es va generar un fort debat. Després dels Jocs de París el debat ha anat a més fins a les actuals polítiques, que poden comportar un càstig psicològic o social per a les atletes que siguin dones però quedin apartades de les competicions per tenir un organisme que produeixi testosterona, encara que aquesta no tingui efectes ni anabolitzants ni androgènics, com li va passar als anys 80 a l'espanyola María José Martínez. Una atleta nascuda dona, amb cos de dona, que per tenir un nivell de testosterona alt va veure com la premsa la titllava d'home i havia de patir burles en una llarga lluita per demostrar el que ella ja sabia: que era una dona.