Tito Rabat: “Amb la MotoGP no tens temps per distreure’t”

BarcelonaTito Rabat (Alella, 25 de maig del 1989) complirà l’any vinent el somni de pujar a MotoGP. Després de ser campió de Moto2 el 2014, no es penedeix d’haver-se quedat un any més a la categoria intermèdia, al contrari. Assegura que hi puja amb més experiència i que li agradaria acabar entre els 10 primers.

Com valores la temporada passada?

Ha sigut molt dur. Vam començar amb una pretemporada ben planificada, però de 9 dies ens en va ploure 7 i en dos dies vam haver de provar moltes coses. Així vam arribar a les tres primeres curses amb els deures sense fer. Quan vam tornar a Europa vam poder fer més tests, la moto es va adaptar a mi i jo a ella, i va començar una temporada normal. Però, abans d’anar a Alemanya, i tot i que vaig córrer, Morbidelli em va fer caure en l’última volta i no vaig acabar la cursa.

Sobta, que l’any anterior tot fos perfecte i aquest...

Són coses que passen! Però la segona part de la temporada va ser molt bona. Vaig pujar al pòdium, va ser maco. Però tot no podia ser perfecte i entrenant-me a Almeria em vaig fer mal al braç i em vaig perdre tres curses.

Com és viure les curses des de la tele?

Em vaig haver de quedar a casa! Veure com els altres corren i tu no pots fer res és el pitjor que li pot passar a un pilot! És la pitjor sensació que es pot tenir!

I per fi va arribar València!

Després de moltes hores al gimnàs, a València vaig anar ràpid i vaig guanyar la cursa! Un gran comiat de Moto2. Vaig lluitar fins al final, i amb això em quedo. Amb tots els problemes que hem tingut, hem tirat endavant i no ens hem enfonsat, això és el que m’emporto.

¿Ha sigut un cúmul de mala sort, la temporada 2015?

També he tingut aquesta sensació, però la mala sort es troba i la bona sort es busca. Si tot et va bé, no deixes que et passin aquestes coses. Tot això passa quan no dónes la talla per destacar.

Seràs l’únic debutant de MotoGP!

Estic molt content de ser-hi amb una moto oficial i amb bon equip. Les primeres sensacions són que tant físicament com mentalment la categoria és molt exigent. A Moto2 la moto és més petitona, corre i pesa menys i, a la recta, obres gas, t’acobles i vas tranquil, descanses. Però, amb la MotoGP, surts del revolt, has d’aixecar la moto per traccionar -ja que si no patina-, has de tirar-te endavant perquè no s’aixequi la roda i, quan has acabat, ja has de tornar a frenar perquè has arribat al següent revolt! És un estrès mental, però va bé perquè així funciona el meu cap. No tens temps per distreure’t [riu]. M’agrada molt. Però físicament s’ha d’estar més fort pel que fa a la resistència, el cos ha d’aguantar!

Amb què es pot comparar pilotar una MotoGP?

A volar? Sí, a volar! No com volar amb un avió, però és com si estiguessis en un carrer, arribessis a una cantonada, giressis i, de sobte, estiguessis a la següent!

Un català més a MotoGP...

Encara que hi hagi molts catalans, qui arriba a MotoGP està entre els millors. A qui li agrada veure MotoGP, el que vol veure són curses del màxim nivell, no un pilot que sigui d’una nacionalitat o una altra. No crec que s’hagi de mirar, hi ha molts pilots, és un esport mundial.

¿Has hagut de treballar més que els altres, per arribar-hi?

No. Ha sigut un camí diferent. Però tots els camins porten a Roma!

Què es fa aquí perquè els nostres pilots estiguin entre els millors?

Hi ha molta afició. Jo als 12 anys vaig descobrir les curses de motos i vaig pensar: “Això m’agrada!” Ara, en altres països, com Indonèsia, es genera aquesta afició. En un futur tot canviarà, hem d’aprofitar el moment.

Quin objectiu et marques per al 2016?

Ara tindrem 9 dies de pretemporada i vull millorar cada vegada que surti a pista, acostar-me al primer. I, un cop arribi a Qatar, ja ens marcarem l’objectiu. Per a un debutant, estar entre els 10 primers estaria molt bé.

Aquest any canvien els pneumàtics. Això et beneficia?

Potser m’ajudarà una miqueta. Dunlop és molt similar a Michelin. Segons diuen, el pneumàtic davanter va malament, com el Dunlop de Moto2. He hagut de readaptar la meva conducció per pilotar més amb el del darrere, i així és com es pilota amb el Michelin!

¿L’exigència de la nova categoria implica un canvi de vida?

No, continuaré a Almeria, amb la meva vida de sempre, això és important!