13/01/2016

Trepitjades i pancartes en família

Tot ha seguit el guió previst. No hem pres mal: d’això es tractava. Bé, potser Burgui i Álvaro sí que hauran dormit adolorits per les trepitjades d’Alves i Mascherano. Però no hem de patir, en la seva reunió d’ahir la junta directiva del Barça va reclamar que les accions violentes que l’àrbitre no hagués vist el Comitè de Competició les pogués sancionar. Estic convençut que serà el mateix club blaugrana qui enviarà les imatges al Comitè.

L’afició perica va seguir els meus consells d’ahir: baixa intensitat. Amb unes pancartes de mal gust –que condemno, no patiu– però sense incidents que justifiquin un desitjat per molts tancament del camp.

Cargando
No hay anuncios

Luis Enrique va ser intel·ligent i va deixar Piqué a la banqueta. A ell anaven destinades algunes de les pancartes de mal gust que condemno. I la seva absència va permetre una certa tranquil·litat. Perquè, i sense que això justifiqui res, si Piqué no fos futbolista, el seu lloc preferit a la grada seria –de ben segur– entre els que fan pancartes de mal gust.

Més que la protocol·lària sessió de fotos del dia anterior, la declaració de bones intencions dels dos entrenadors es va expressar en les alienacions. Galca va donar l’oportunitat d’acomiadar-se a algun jugador que d’aquí uns dies ja no serà a la plantilla. El Barça no va prémer l’accelerador i l’Espanyol no va ser intens. Calia complir el tràmit. L’àrbitre també va seguir el guió: no va voler veure res a l’àrea del Barça –de dos mitjos penals en podria haver xiulat un– i va deixar que els visitants marquessin en fora de joc un tan innecessari com injust segon gol.

Cargando
No hay anuncios

Però, com bé deia Xavier Bosch en la seva esplèndida columna d’ahir (amb terrorífic escenari imaginat per al partit de la segona volta inclòs), el derbi no ha tornat perquè no ha marxat mai. Perquè és un estat d’ànim. I tot i l’esgotament d’aquests dies, seguirem donant guerra. El nostre cansament és superior perquè som menys per defensar tots els fronts. Tanmateix, us esperem al bar, al despatx, als diaris, a Twitter. Amb tot l’amor.