5 passos per resoldre (quasi) tots els problemes

Nova YorkQuan penso en totes les decisions importants que he posposat, em venen ganes de cridar. Em va costar una dècada decidir-me a ser mare. Durant un any sencer vaig dubtar sobre si deixar el meu xicot, reticent al compromís i amant de fer jocs de paraules amb frases fetes.

Quan es tracta de prendre decisions, allargar l'assumpte pot semblar un senyal de prudència, però “en general és només una qüestió de lentitud”, segons Frances Frei, professora de la Harvard Business School. Ella i Anne Morriss, assessora de lideratge per a empreses de la llista Fortune 500, són coautores del llibre Move fast and fix things, on proposen que els canvis siguin ràpids perquè siguin funcionals,i també presenten Fixable, un pòdcast en què resolen els problemes que els oients plantegen en 30 minuts o menys. Tot i que Frei i Morriss reconeixen que alguns dilemes són més complexos que altres, sostenen que molts problemes es poden resoldre amb “rapidesa i impuls”.

Aquests són els cinc passos que elles recomanen per arribar a una decisió que posi fi a un problema. Per posar a prova el procés, vaig recórrer a la meva millor amiga, la Julie, que està valorant si adoptar un gos.

Identifica l'arrel del teu dubte

Fins que no identifiquis el veritable origen del teu problema (la cosa que realment et manté estancat) serà difícil avançar, diuen Frei i Morriss. El que la gent veu com el problema sovint només és un símptoma d'una qüestió més profunda, expliquen. Així que comença per preguntar-te, amb total honestedat i sense jutjar: En què consisteix realment aquest problema? Quines emocions provoca? I què hi ha darrere d'aquests sentiments? Continua aprofundint “per capes” quan et preguntis per què, aconsella Frei. Intenta arribar almenys a tres capes, afegeix.

La meva amiga Julie forma part d'un grup de rescat de gossos i ha tingut tres gossos malalts que han mort els darrers anys. Ara dubta sobre si adoptar-ne un altre perquè creu que serà massa feina, però intentant identificar l'arrel del seu dubte es va adonar que aquesta no era la causa principal del seu dilema. El que passa és que, després d'anys de tenir cura de gossos malalts, està gaudint molt de la seva llibertat.

Reuneix informació per elaborar un pla 'prou bo'

Quan hagis identificat el problema real, Frei i Morriss suggereixen recopilar informació per poder tenir-ne una visió completa. Sue Varma, professora clínica adjunta de psiquiatria a NYU Langone Health, proposa algunes preguntes que t'ajudaran a recopilar informació: Què hauré de fer per resoldre aquest problema? Què m'ho impedeix? Què diria a un amic en aquesta situació? Quin és el preu de la meva indecisió?

Entre la informació que vaig recopilar amb la Julie hi ha tot això: un gos és un compromís de 12 anys (com a mínim). I els seus gossos anteriors li van millorar la vida, encara que la mort va ser dolorosa. A més determinem que els gossos són cars. “D'altra banda, allò que et dona un gos no es pot quantificar en diners”, diu la Julie. Quan tinguis prou informació, cal començar a pensar en possibles estratègies. En el cas de la Julie, pensem que la cura temporal podria ser una opció.

Cerca diferents perspectives

Demana opinions fora del teu cercle més proper per tenir una visió més equilibrada del problema, suggereixen Frei i Morriss, ja que poden aportar solucions en què no havies pensat. “Normalment vam reunir a taula els que anomenem els sospitosos comuns”, diu Frei. “Volem que vagis i afegeixis deliberadament seients per als “sospitosos inusuals””. Així que busca persones, si és possible més d'una, que estiguin completament fora del teu cercle habitual. Demaneu consell a un veí, a un amic d'un amic o a una persona d'un altre departament de la feina. "També ens agraden els contactes d'altres generacions", destaca Frei. “Ens quedem molt atrapats a la nostra pròpia generació”.

La Julie li va preguntar a una veïna que no coneixia bé si s'havia de comprar un gos: “Em va dir: «Fes-ho ara, perquè no saps quant de temps et queda de vida»”, va dir.

Crea una història sobre el canvi que realitzaràs

A continuació, elabora allò que Frei i Morriss anomenen una “narrativa del canvi”, una història sobre l'efecte que tindrà la teva decisió. Una bona història de canvi té tres parts, va dir Morriss: passat, present i futur. Així que en pots crear una, amb un llenguatge clar, sobre el teu problema. Escriu sobre per què cal el canvi, com canviaran les coses i com et sentiràs en el futur un cop hagis pres la teva decisió. Utilitza “termes vívids i específics”, diu Morriss, i emmarca el camí futur amb un llenguatge optimista, que et donarà energia. La història de la Julie és que desitja un altre gos, cosa que complicarà la seva vida, segons ella, però també la millorarà amb la incorporació d'“una petita bola d'amor”.

Fa el salt

Quan hagis completat els passos anteriors, és hora de fer el salt. Actua segons la teva decisió amb sentit d'urgència, diu Frei. Fes-ho! Endavant! No passa res si no et sents del tot segur de la teva decisió, assegura Morriss, i afegeix que “la confiança és un subproducte de l'acció”. I el teu pròxim pas no ha de ser dramàtic o canviar-te la vida perquè compti. Tot just has de trencar el bucle infinit d'indecisió, destaquen Frei i Morriss. “Ningú ens ha dit mai: «tant de bo m'hagués pres més temps», afegeix Morriss. Aquí és fins on la Julie ha arribat: ha decidit que en un any tindrà un gos i que començarà a buscar-lo d'aquí a nou mesos. Fins i tot ha començat a pensar en noms: Helen o potser Barbara. (“M'agraden els noms normals per a un gos”, explica la Julie). Aquesta és una decisió que no cal prendre amb presses.