Adeu a Tinder? L’amor es torna a buscar lluny de la pantalla

BarcelonaUn catàleg infinit de cares, cossos i dades en què costa discernir el que és real del que no, xats banals, una llista de matches sense respondre, cites basades en falses expectatives i frustració. Aquest és el sentiment que la major part d’usuaris d’aplicacions de cites acaben experimentant.

I és que l'època d’or d’aquestes apps sembla que ha arribat a la fi. Una opció que es presenta com una manera fàcil i ràpida de conèixer molta gent, tenir cites i fins i tot trobar l’amor, però que en pocs casos desemboca en èxit. Les dades parlen per si soles i les accions de Match.com, que aglutina aplicacions com Tinder i Hinge, entre d’altres, han perdut gairebé un 80% del seu valor després de la pandèmia. En aquesta direcció, segons recull The Economist,aplicacions com Bumble o Tinder van perdre 17 milions de subscriptors durant el segon semestre de l’any passat.

Si bé les causes del progressiu declivi de les aplicacions de cites són múltiples, la fatiga digital és un dels factors clau que expliquen que cada vegada menys persones en facin ús. De fet, una enquesta feta l’any 2022 a 500 persones d’entre 18 i 54 anys per l’empresa d'anàlisi de dadesSingles Reports constata que gairebé el 80% dels enquestats acabaven experimentant esgotament amb les cites en línia, segons exposa el New York Times.

Francisco Rivera, psicòleg general sanitari, explica que aquest fenomen el tracta habitualment en consulta. “L'exposició constant a un flux interminable de perfils porta la persona a una pèrdua de sensibilitat i l’excés provoca paràlisi o que ens tornem hipercrítics, buscant una perfecció que no existeix”, detalla Rivera, i afegeix que “la consciència que sempre hi ha una opció disponible fa que la gent s’enfoqui més en la quantitat i possibles matches que en la qualitat de la interacció”.

Ana de la Torre, de 25 anys, explica que es va descarregar Tinder l’any 2022, quan estava soltera. “Volia conèixer algú, sense compromís”, reconeix, i afegeix: “Quan sortia amb els meus amics no m’agradava perdre el temps parlant amb un desconegut i em vaig fer Tinder per poder elegir quan, on i amb qui, però sobretot quan”.

Tot i que va ser a través d’aquesta aplicació que va conèixer la seva exparella, actualment està soltera i no té interès a tornar a ser una usuària activa. “El tipus de conversa, el patró que se seguia en els primers missatges… això em cansava i ara mateix no repetiria aquella experiència”, recorda De la Torre.

Tornar a l'origen

Però totes les modes tornen, i això és el que està passant dins el mercat de les cites. La societat s’ha cansat de les connexions supèrflues, d’experimentar decepció quan passen del món virtual al real i, en conseqüència, advoquen per tornar a l’origen i conèixer gent cara a cara. I és en aquest context en el qual un ofici antic torna a ressorgir: la matchmaker.

En aquest sentit, una de les pel·lícules estrenades a l'agost, Materialists, escrita i dirigida per Celine Song, exposa força bé aquesta realitat. La protagonista del film, la Lucy (interpretada per Dakota Johnson), és una matchmaker de luxe de Nova York que es dedica a trobar la parella ideal als seus clients. Gent amb una posició socioeconòmica elevada que busca l’amor; però alineat amb el seu compte corrent i que reuneixi certs criteris estètics, polítics i d’edat.

Si bé el servei dematchmaking té forta presència als Estats Units, a Espanya i a Catalunya també hi comença a treure el cap amb cada vegada menys timidesa. Una de les primeres agències de headhunting sentimental a Catalunya va ser Aura Matchmaking, fundada l’any 2018 per Sandra Massana. “Aura va néixer de constatar en primera persona com és de difícil conèixer gent que pugui encaixar amb tu i que sigueu compatibles”, explica Massana, i afegeix que “des d'aleshores n’han sorgit moltes perquè la gent s’adona que les xarxes socials i les aplicacions tenen moltes mancances, com la veracitat de la informació, la seguretat o les fotografies”.

Segons detalla Sandra Massana, des de l’agència no només es dediquen a trobar el perfil de parella que el client demana i que respon a una sèrie de tests de personalitat fets prèviament, sinó que també brinden suport emocional. “Ajudem el client a millorar aspectes que un mateix no sap que ha de millorar, des de carències emocionals fins a saber com empatitzar o comunicar”, afirma Massana.

Però què diferencia una agència de matchmaking d’una agència matrimonial tradicional? “El nostre valor afegit és que fem una recerca activa; fem un headhunting d'empresa, però aplicat a l'àmbit sentimental”, revela la directiva. L’agència, que ja compta amb una plantilla de 20 persones, té diferents matchmakers desplegades per tot el territori, que fan contactes i capten possibles candidats i candidates, a banda de disposar d'eines digitals que els permeten fer campanyes de màrqueting segmentades per públics.

Inicialment, s’enfocaven a un públic d’entre 45 i 55 anys, però actualment, a més de trobar-se amb un augment de la demanda, també constaten interès d’un públic més jove. Persones d’entre 30 i 35 anys disposats a pagar de 3.000 a 6.000 euros de mitjana per tal de “tenir algú que els ajudi a conèixer gent amb tranquil·litat i que els tregui l'estrès de no trobar parella, a banda de tenir la seguretat que el que els diem és així”, explica Massana.

Una tendència a l'alça

Segons el psicòleg Francisco Rivera, tot i l’elevat preu per ser client d’aquestes agències, “és probable que aquesta tendència sigui creixent a Espanya, ja que l’alt cost es percep com una inversió per evitar el cost emocional i temporal de les males cites; el valor que s’ofereix és l'eficiència i la discreció”.

Tot i que no tothom pot o vol accedir a aquest tipus de serveis, el que és clar és que el mercat de les aplicacions de cites està saturat, motiu pel qual altres iniciatives que faciliten trobar l’amor cara a cara es multipliquen i algunes fins i tot triomfen. És el cas de Cites Ràpides, un projecte que va començar a prendre forma l’any 2023 i que copia el format speed dating dels Estats Units. “Creiem en el cara a cara i en el fet que conèixer en persona és una altra manera de conèixer”, afirma Pau Bartolí, cocreador i director de Cites Ràpides.

Per tal de formar part d’alguna d’aquestes trobades cal preinscriure's a través de la seva pàgina web, ser acceptat per la direcció i fer un pagament de 27,5 €, que inclou la reserva de l’espai, l’organització i la primera consumició. Tot i que és necessari adjuntar fotografies, segons afirma Bartolí “és simplement per verificar que les persones que es registren són reals”, i afegeix que “les fotografies únicament es poden veure després de la trobada per marcar els matches que has fet”.

Malgrat que moltes persones s’apunten a Cites Ràpides amb l’objectiu de conèixer potencials parelles, Bartolí detalla que “s’estan donant molts tipus de connexions: d'amistat, creació de parelles, de grups d’amics i inclús gent en moments baixos i que després de venir tenen un pic d’autoestima”.

Oriol Serra, participant d’un vespreig organitzat per Cites Ràpides, n’és un exemple. “Són els 35 euros més ben invertits de la meva vida. En una cita hem creat un grup de 10 amics i amigues que esperem que duri tota la vida”, afirma Serra.