Celine Song: "El capitalisme ha corromput la manera com estimem"

BarcelonaAparentment Materialists [Materialistes], la pel·lícula de Celine Song protagonitzada per Pedro Pascal, Dakota Johnson i Chris Evans que s’estrena als cinemes el 14 d’agost, explica un triangle amorós entre tres persones molt atractives però de diferent classe social. La protagonista, la Lucy (Dakota Johnson), treballa en una empresa de cites, i es debat entre millorar econòmicament i socialment, a través d’un matrimoni amb el Harry (Pedro Pascal), o quedar-se amb el seu amor de joventut, el John (Chris Evans), que malviu en un apartament compartit. En el món de la Lucy, el somni americà ha estat definitivament aniquilat: l'única manera d'ascendir econòmicament o aconseguir seguretat econòmica ja no és a través dels mèrits, sinó del matrimoni.

La mirada de Song és optimista, però no ingènua: aprofita l’amor per parlar del mal que ha fet el capitalisme a l’hora de buscar parella. "Volia parlar de com el capitalisme ha corromput completament no només la manera com estimem, sinó també com ens veiem a nosaltres mateixos com a persones", assegura en una entrevista per videotrucada des del festival Atlàntida de Mallorca. La cineasta, que va néixer a Seül i va emigrar al Canadà amb els seus pares quan tenia 12 anys, va treballar durant sis mesos en una empresa de cites a Nova York i, d’aquella experiència, neix la pel·lícula. No hi ha gaire varietat en les peticions dels clients de la Lucy. Elles demanen que els homes guanyin molts diners, tinguin cabells i facin més d’1,80 (una dada important a la pel·lícula). Davant la Lucy no s’inhibeixen, també especifiquen la raça. Ells demanen que elles estiguin en forma i tinguin menys de 30 anys, encara que ells s'apropin als 50.

La cineasta posa especial èmfasi en on viuen i com viuen els tres protagonistes. Quan la Lucy entra a l’apartament del Harry per passar-hi la nit, no es deixa portar per les carícies i els seus petons, sinó que queda enlluernada per les dimensions i el mobiliari de l’immoble. "Crec que m’amoïna molt la manera com se’ns demana convertir-nos en objectes de valor, com si fóssim mercaderia", diu la cineasta. De fet, el valor que ens donem, a partir dels paràmetres físics o financers, plana al llarg de tot el film. Hi ha una clienta de la Lucy, la Sophie, que pateix una agressió en una de les cites. "El que li passa a la Sophie és una conseqüència d’aquest procés de deshumanització, i tota deshumanització implica una certa violència. El que es fa el Henry a si mateix és també violent, fruit de l’odi cap a si mateix, que neix de l’objectificació. Quan penses només en termes de valor, i no com a ésser humà, és quan pots arribar a fer-te molt de mal", assegura la cineasta.

L'amor ens farà lliures?

No hi ha cinisme en el concepte que té Song de l'amor. La directora de Materialists ha tingut moltes converses sobre l'amor i va rebre peticions, com les de la Lucy, quan treballava en una empresa de cites, però ella va conèixer el seu marit, el guionista Justin Kuritzkes, en una residència d'artistes quan tenia vint-i-quatre anys. "L'amor és un gran misteri ancestral, un miracle total quan succeeix", afirma. Quan et sacseja, és incontrolable: "Com a persones modernes, pensem que ho podem controlar tot i convertir-ho en números i algoritmes, però l'amor no és cap fórmula numèrica, és una cosa increïble", afegeix.

A Vides passades, que va estar nominada als Oscars, Song va explicar meravellosament bé una intensa història d’amor sobre allò que podria haver estat i no va ser. La cineasta, definitivament, vol amor en el cinema, perquè li permet parlar de què vol dir ser persones. "L’amor ha d’estar en el cinema perquè és l’únic espai on tots som iguals. Gran part del món és acaparat i controlat pels rics, la riquesa és la gran droga dels nostres temps", defensa. Els rics, diu, poden tenir tot el millor perquè ho poden pagar. "En l'amor encara podem ser lliures. Encara hi ha esperança, la pel·lícula parla de cites, d'amor romàntic i de matrimoni, però també de moltes formes d'estimar. No soc religiosa, però l'amor és sagrat i diví, i està al marge de qualsevol sistema econòmic. No per tenir diners o una casa més gran, seràs més afortunat", assegura.