"El 62% de les paraules que ens diem a nosaltres mateixos són negatives"

BarcelonaTots ens hem llevat algun dia amb el peu esquerre: no ha sonat el despertador, el tren va amb retard i, a sobre, cau un xàfec i no portem paraigua. Podem actuar de dues maneres: buscar els culpables de tot el que ens passa o cercar-hi solucions. ¿Però quina és la recepta per no veure-ho tot negre i adoptar una perspectiva més positiva? És la pregunta que intenta respondre l'empresària, conferenciant i directora d'una consultora d'imatge Andrea Vilallonga a l’espectacle La Fórmula, una comèdia didàctica dirigida per Reichel Delgado i escrita per Vilallonga i Mónica Darbonnens que es podrà veure el 14 de febrer al Teatre Condal de Barcelona i, després, anirà a uns altres teatres de l'Estat.

"El positivisme és un estat mental que ens permet observar la vida a través d’un filtre diferent, però no nega la realitat. No es tracta de posar un filtre de color de rosa a tot plegat, sinó que és un motor per sortir de situacions que ens poden semblar difícils, tenir esperança per aconseguir una altra realitat si la busquem i hi treballem", assegura Vilallonga, autora dels llibres #Mírate (Aguilar, 2018) i #Enamórate (Aguilar, 2020), i coneguda pel gran públic per les seves classes d’imatge i de comunicació a Operación Triunfo. 

Què vol dir ser positiu?

Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, una persona positiva és la que manifesta una tendència a pensar en els aspectes favorables de les coses, més que en els desfavorables, i, per tant, l’actitud positiva és la capacitat de percebre l’entorn de manera constructiva i possibilista. "El positivisme és una habilitat que es pot aprendre. Tothom, si vol, pot ser positiu. No parlo de persones que tenen algun tipus de trastorn o malaltia, perquè això ja correspon als professionals. Però en el dia a dia, en general, si volem ser més positius hem de fer alguna cosa i treballar-ho a través d’exercicis i habilitats positives que ens facilitin la vida", assegura Vilallonga.

Un exemple d’aquestes "habilitats positives" el trobem en els estudis de la psicòloga nord-americana Barbara Fredrickson, que va demanar a un grup d’estudiants sotmesos a un alt grau d’estrès que cada nit escrivissin sobre les coses bones que els aportava la situació que vivien. Els resultats van demostrar que amb aquest hàbit aconseguien reduir notablement els pensaments negatius i es registraven menys alteracions fisiològiques. "El nostre cervell té una tendència natural a centrar-se en les coses dolentes. Es tracta no de negar les coses dolentes, sinó de buscar-hi una alternativa o acceptar-les", diu Vilallonga. "Si penses que has tingut un mal dia, pregunta’t: '¿Tot ha estat terrible? ¿I què passa amb aquella estona que has rigut amb els companys de feina?' No es tracta de negar que potser també t’han passat coses negatives, sinó de donar valor a les altres. Es tracta d’equilibrar la balança". 

L'encarregat de posar nom a aquest equilibri va ser el psicòleg i escriptor nord-americà Martin Seligman, que els anys 90 va popularitzar el terme psicologia positiva. Seligman va indicar que la psicologia necessitava estudiar, des d’un punt de vista científic, tot allò que fes feliç l’ésser humà. Al llibre The optimistic child (Nens optimistes, 1995) assegura que les persones pessimistes no hi neixen, sinó que per circumstàncies de la vida s’hi fan i que aquest pessimisme es pot combatre i els pensaments negatius es poden transformar en positius. Tanmateix, també defensa que aquestes emocions negatives no es poden ignorar i que primer cal acceptar-les i no portar el positivisme a l’extrem, cosa que representaria una trampa per a la nostra salut mental, tal com escriu la terapeuta i psicòloga britànica Sally Baker a The getting of resilience from the inside out (Resilència de dins cap enfora, 2019): "És deshonest per a nosaltres mateixos permetre’ns només expressions positives. Negar constantment tot el que és negatiu i que sentim en situacions difícils és esgotador i no ens permet crear resiliència, que és la capacitat d’adaptar-nos a situacions adverses. Ens aïlla de les nostres autèntiques emocions. Ens amaguem rere la positivitat per mantenir altres persones allunyades d’una imatge que ens mostra imperfectes", escriu.

Vilallonga està d'acord que cal acceptar tot el que no podem canviar: i no només de nosaltres mateixos, sinó també del nostre entorn, com per exemple a la feina. "En l'entorn laboral tens un hàndicap molt gran que no tens a la vida personal, perquè no pots escollir amb qui treballes. És important entendre que mantenir una actitud positiva no vol dir donar lliçons als altres del que haurien de fer per millorar, sinó canviar la manera com els actes aliens t'afecten a tu".

Consells per veure el got mig ple

Segons Vilallonga, cal ser realistes i tenir present que no cada dia pot ser bo i a vegades costa mantenir una actitud positiva. Tot i això, hi ha molts mètodes que poden marcar la diferència. "El positivisme és com l’esport. Anar un dia al gimnàs no serveix de res, però pots fer una sèrie d’exercicis cada dia per entrenar-lo", assegura. Entre les pràctiques que proposa Vilallonga, una de les més senzilles és intentar somriure més. "Quan somrius s'activen les neurones mirall dels altres i les persones et retornen el somriure". En segon lloc, aconsella fer coses bones per als altres per mantenir el positivisme diàriament: "Hi ha paraules que tenen un efecte màgic com gràcies, perdona o sisplau. No entenc la gent que no és amable ni ajuda els altres, perquè realment la vida és molt més fàcil així", diu. La música també és una altra de les maneres que tenim per crear una nova perspectiva en un mal dia. La consultora proposa posar-se música entre una activitat i una altra. Per exemple, de la feina cap a casa: durant el trajecte és bo posar-se una cançó que et canviï l'ànim i així acabar el dia amb una energia diferent. Un altre element important a l'hora de mantenir el positivisme és evitar les paraules negatives. "El 62% de les paraules que ens dediquem a nosaltres mateixos són negatives, davant un 32% de positives. Hauríem d'activar una alarma interna perquè cada vegada que ens surti una cosa negativa de la boca mirem d'evitar-la i canviar aquest judici sobre nosaltres mateixos. Per exemple, no dir: 'Que estúpida que soc, que no he apagat bé l'ordinador'. Sinó: 'Ostres, no l'he apagat bé'". Finalment, Vilallonga aconsella evitar comparacions: "Comparar-se amb els altres, tant per a bé com per a mal, és una manera d'empetitir-se. En els dos casos no et col·loques on et trobes, sinó que et col·loques segons els altres".