"Ho sento, em perdones?" La frase més difícil de pronunciar

BarcelonaAl llarg de la vida els humans ens fem mal els uns als altres. És difícil no trobar-se en situacions en què, en un moment donat, sigui necessari demanar perdó o acceptar el perdó dels que ens han ferit. Diu l’escriptor, poeta i emprenedor indi Girdhar Joshi que, en qualsevol relació, hi ha dues paraules que poden marcar el seu destí: són les paraules gràcies i ho sento.

Si són paraules tan importants, ¿per què sovint ens costa dir-les? En el cas de saber demanar perdó, el repte rau en el fet que ens obliga a fer un exercici d’autoreflexió. “La majoria de persones no volem fer les coses malament o fer mal als altres, però són coses que passen en el nostre dia a dia, i per això les relacions són tan complicades”, explica la doctora Mari Aguilera Ruiz, psicòloga i professora agregada del departament de cognició, desenvolupament i psicologia de l'educació de la Universitat de Barcelona i investigadora del grup de recerca Grecil.

“El fet de veure que hem fet una cosa malament ens genera molt malestar a nivell identitari, perquè implica una revisió interna i també haver-se de perdonar a un mateix”, continua. I demanar perdó, si es vol fer bé, implica fer-ho verbalment i no només amb gestos o fets. “És més curatiu si ho podem posar en paraules, perquè l’emoció és més explícita i clara. Si es fa amb gestos implica que l’altre hagi d’anar interpretant senyals, però no és tan saludable com transmetre el missatge verbal”, aclareix. És el poder de les paraules, que ens ajuden a regular-nos emocionalment.

Perdó emocional

No són poques les persones que han decidit analitzar més en detall els beneficis de fer un gest com demanar perdó. Un dels principals especialistes és Everett Worthington, professor emèrit de la Universitat de la Mancomunitat de Virgínia. Segons l’expert, hi ha dos tipus de perdó: el perdó decisiu i el perdó emocional. En el primer cas, implica decidir perdonar una ofensa personal i deixar anar tot el ressentiment cap a la persona que t'ha fet mal. En el cas del perdó emocional, es tracta de substituir les emocions negatives per sentiments positius com la compassió, la simpatia i l'empatia. En aquest sentit, la seva investigació demostrava que, mentre que el perdó decisiu és important per reparar i conciliar les relacions, és en el perdó emocional on es troben la majoria dels beneficis per a la salut física i mental.

“Quan no perdones, quan perdures en la ràbia, t’estanques en una etapa que no et permet avançar a la vida, perquè aquesta ràbia no resolta et treu molta energia i et genera molt malestar personal”, explica la psicòloga Mari Aguilera Ruiz. Deia l’escriptor William Blake, però, que és més fàcil perdonar un enemic que un amic, perquè la diferència entre ells rau en la lleialtat i la confiança. “En la maduresa emocional hem de saber que pot passar que no s’accepti el nostre perdó, i això no és fàcil. El més saludable, però, és que a mitjà o llarg termini es pugui perdonar, encara que la relació s’acabi o ja no torni a ser la mateixa”, considera la psicòloga.

Transcendir la persona

És clar que hi ha situacions en què han passat fets greus, com maltractaments, i resulta molt difícil acceptar el perdó. “Es necessita molta ajuda per poder perdonar i també per perdonar-se a un mateix, perquè són situacions que generen molta culpa. Al final es tracta que la persona, d’alguna manera, pugui perdonar i superar la situació, en el sentit que no li pesi en el dia a dia, tot i saber que sempre formarà part de la seva vivència”, matisa Aguilera.

A l’hora de demanar perdó és important que sigui genuí. “Que hi hagi una reflexió i una autocrítica al darrere, que l’altre pugui veure que és un perdó real i que transcendeix l’altre”, segueix Aguilera. I com arribar a transcendir l’altre? Durant els seus estudis, el psicòleg Everett Worthington va registrar cinc consells principals a l’hora d’enfocar el perdó quan algú ens ha fet mal. Primer de tot, aconsella que recordem el mal que ens han fet, però de la manera més objectiva possible. Després seria el moment d’empatitzar i intentar entendre el punt de vista de la persona que t’ha fet mal. El següent seria practicar l’altruisme, és a dir, pensar en un moment en què vas fer mal a algú i et van perdonar. D’aquesta manera, tu decideixes oferir el perdó a la persona que t’ha fet mal, i ho fas de manera pública. Finalment, Worthington aconsella no tant oblidar el mal que t’han fet com recordar-te que tu has decidit perdonar. Potser és només així com, al final, les dues persones queden alliberades per poder començar de nou.