“Quan els humans vam baixar dels arbres és quan vam començar a dormir profundament”

BarcelonaEs diu que en els temps actuals hi ha una autèntica “epidèmia” de problemes per dormir. Pantalles, estrès, ansietat... Agafar el son s’ha convertit en un veritable acte de resistència. Tot i això, dormir ha estat un acte essencial en l’evolució de l’Homo sapiens des dels inicis de la humanitat. És només durant aquestes hores de descans profund que podem reparar el cervell, consolidar la memòria o reorganitzar els nostres circuits emocionals.

Qui en sap molt, de tot això, és el catedràtic de fisiologia i fundador del Laboratori de Cronobiologia i Son de la Universitat de Múrcia, Juan Antonio Madrid. En el seu últim llibre, El sueño del sapiens (Plataforma Editorial, 2025), ens convida a reconnectar amb un dels actes més naturals, i menys valorats, de la nostra espècie.

Una de les preguntes que respon el llibre és com pot ser que sigui indispensable per a la nostra supervivència dormir, si quan dormim estem completament vulnerables i desprotegits. Una situació que no devia afavorir gaire els nostres avantpassats prehistòrics. “Tot i ser més vulnerables als atacats, la immobilitat del cos i la foscor de la nit també eren una protecció”, explica Madrid. Sense descomptar el fet que un caçador recol·lector de la prehistòria seria molt més susceptible de ser agredit si no dormís, perquè perdria molts reflexos i coordinació motora.

Dormir és indispensable per a la nostra espècie i s’ha fet des dels principis dels temps. Segons estudis fets en grups tribals que encara viuen d’una forma molt semblant als nostres avantpassats, com els que es troben al desert del Kalahari, a l’Àfrica, sembla que dormíem directament a terra, en grup i a l’exterior, protegits per la calor del foc. “En el moment en què vam passar de viure als arbres a caminar, dormir i viure a terra, el foc va ser un element cabdal”, explica Madrid. Fins aleshores, el fet de dormir en un arbre com els ximpanzés, amb la inestabilitat que això comportava, feia que moltes parts importants del son, com la fase REM, es veiessin alterades. “El risc de caure ens impedia entrar en aquestes etapes del son, però quan vam baixar a terra és quan vam començar a dormir més profundament”, apunta. I en tot això el foc hi tenia un paper: “Ens defensava dels depredadors, ens permetia veure en la foscor, ens donava calor i ens protegia dels paràsits i mosquits”, continua l’autor.

Cada dia, el nostre cos està programat per donar-nos el senyal de dormir i anar desactivant el cos a la nit gràcies a substàncies com la melatonina. De la mateixa manera, quan s’acosta la sortida del sol, el cos també va pujant els nivells de glucosa i cortisol per despertar-nos. I, entremig, passem unes hores dormint que encara avui fascinen els experts. Se sap que el son passa per tres fases: una primera on el son és menys profund; la REM, que és quan tenim somnis; i una tercera fase on tenim el son més profund i reparador, que és el que ens restaura el cos. Tot i això, durant aquestes hores d’immobilitat sempre tenim una espècie de secretari, el tàlem, que és un filtre que ens desperta en cas d’emergència. Un cas molt concret és el de les mares que es desperten davant de qualsevol so que faci el seu nadó, però, en canvi, no es desperten si senten sorolls del carrer.

Diferents etapes vitals

Els infants, els adolescents, els adults i els ancians no tenen el mateix tipus de son. “El nostre cos està programat genèticament per fer canvis durant tot el nostre desenvolupament, i el son no és una excepció”, apunta Madrid. Des del tercer trimestre de gestació i durant els primers anys de vida es necessiten moltes hores de son, que sobretot es desenvolupen en la fase REM, la dels somnis. “Probablement és perquè aquesta fase serveix per connectar diferents zones del cervell i promou la connectivitat neuronal, dues coses molt importants en el neurodesenvolupament dels infants”, explica.

Més tard arriba l’adolescència, moment en què s’inicia una revolució del son, que fins aleshores havia estat de qualitat i sense gaires problemes. “Cada vegada agafen el son més tard i es desperten més tard al matí. Es canvia el rellotge biològic, que xoca directament amb el fet d’haver de fer classe a primera hora del matí”, apunta Madrid. Un altre moment clau és la vellesa, quan es redueixen molt les hores de son i es fan amb menys profunditat i menys somnis. “Però també es té un son més fragmentat i durant el dia es va compensant amb petites becaines”, matisa.

Segons Madrid, avui dia hi ha més de vuitanta patologies relacionades amb el trastorn del son, que han augmentat des del dia que es va inventar la llum elèctrica i es va iniciar la revolució industrial. Un moment en què ens vam deixar de guiar per l’horari solar i vam passar a fer horaris segons les possibilitats que ens oferia la llum artificial.

Per això, l’expert recomana evitar l’ús de pantalles només llevar-nos o just abans d’anar a dormir. “L’ideal és que, només sortir del llit, ja ens toqui la llum natural del dia; i que tres hores abans de dormir ja estiguem en un entorn de llum càlida, no blanca ni blava de les pantalles”, conclou.