“Les persones que han marxat volen que estiguem bé”

BarcelonaDeia el psiquiatre Viktor Frankl que, si no és a les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre pots escollir l’actitud amb la qual afrontes aquell patiment. I un dels dolors més forts que podem viure al llarg de la vida és el de perdre una persona estimada. ¿Com podem transitar aquest procés tan desolador? 

Sota aquesta premissa s’acaba de publicar el llibre Viure un dol conscient (Amat Editorial, 2023), de Marta Casarramona, instructora de mindfulness i meditació. Són unes pàgines on, a partir de la seva experiència personal i la de persones a qui ha acompanyat durant els seus dols, l’autora ofereix un recorregut per les diferents fases que es viuen en aquests moments tan difícils, així com recursos i eines per reduir el patiment i ajudar-nos durant tot el procés.

“El dol és una de les vivències més intenses i difícils de l’experiència humana. I, com de quasi totes les coses importants, en sabem ben poc fins que ens hi trobem de ple”, comença el llibre de Casarramona. Davant d’això, la manera com gestionem les emocions durant aquesta etapa pot fer que la visquem amb molt patiment i que en sortim més apagats i tancats a la vida, o bé la podem transitar de manera honesta i valenta, recolzant-nos en nosaltres mateixos.

Emocions conscients

Després del primer impacte, és a dir, els dies i setmanes després que s’hagi produït la pèrdua de la persona estimada, el més rellevant és, segons Casarramona, tenir en compte les necessitats bàsiques. “Que la persona sigui capaç de dormir, que mengi i que estigui acompanyada. Cal assegurar-se que es té aquest espai de seguretat per poder deixar-se sentir i anar transitant”, explica l’experta.

Sobretot, el més important és deixar fluir les emocions. “La tendència humana és la d’intentar evitar-les, però realment el dol és aquest procés –continua Casarramona–. I per sentir-les i que no ens arrosseguin cap a la desesperació i la desesperança, les hem de sentir des d’un lloc serè, tenint un centre i una perspectiva”. Per això, assegura que les pràctiques de mindfulness van molt bé, “perquè permeten observar i alhora sentir-nos en el nostre centre, anar afinant les emocions i donant-los-hi uns espais”.

Del tsunami a la mar en calma

Aquesta etapa inicial és “com un tsunami, una onada tremenda que ens arrossega i ens deixa sota l’aigua i no sabem si ens en sortirem o no”, diu l’experta. “Després venen onades molt grans que, a poc a poc, van amainant una mica. Més tard hi ha mala mar, fins que les onades són més suaus”, continua Casarramona, que assegura que sovint no som conscients que el procés d’un dol és molt llarg. “Sembla que avui dia tot ho hàgim d’anar superant molt ràpid, però són molts mesos en què hi ha menys energia i en què les emocions de la família de la tristesa són molt presents”, remarca. 

I no serveix de res “anestesiar les emocions” o omplir-se l’agenda de distraccions per evitar sentir les sensacions desagradables que ens arriben. “Això no resol el procés, sinó que el que fa és cronificar-lo. Hi ha dols que es transformen en patològics amb persones que fa deu o vint anys que el viuen perquè en el seu moment no van acollir aquelles emocions”, assegura l’experta.

Experiència vital

Segons la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, que va dedicar la seva vida a l’acompanyament en la mort, existeixen cinc fases durant el procés de dol: la negació, l’enuig, la negociació, la depressió i l’acceptació. Són unes fases que no necessàriament es viuen totes i que no són lineals: “En un mateix dia podem estar en una estona de resistència i després estar en acceptació, o podem tenir moments d’esperança i després caure una altra vegada en el desconsol i la depressió”, explica Casarramona. La qüestió és anar avançant en el procés, encara que sigui de manera circular, fins a sentir cada vegada més esperança.

Sovint passa que la persona que viu el dol se sent malament si “està bé”. “L’altre dia una persona em deia: «És que jo no vull estar bé, jo vull que torni el meu pare». És aquesta lleialtat mal entesa cap a la persona que ha marxat”, explica l’experta. Per això, sempre recomana fer un exercici: tancar els ulls i visualitzar la persona que ja no hi és. Què creus que vol per a tu? “Les persones que han marxat, si ens estimen com nosaltres a elles, el que volen és que estiguem bé”, diu Casarramona. 

Amor saludable

Això no vol dir que no les hàgim de sentir a prop: “Hem de procurar seguir-hi connectats, seguir sentint l’amor i l’afecte, però sense enganxar-nos a la tristor com a mecanisme de connexió. Cal poder-ho capgirar, perquè el dol és això, el dol és aquest amor. Amb el temps, tot aquest amor, en comptes de ser un pes, ens impulsarà”, explica l’autora del llibre.

Finalment, Casarramona assegura que, encara que el dol és un procés llarg, també és un procés saludable. “L’espècie humana està feta per sanar i per trobar l’equilibri, però ens hem de tractar amb molta amabilitat mentre dura”, resumeix. En aquest viatge, cal buscar la companyia dels nostres, perquè són moments en què hi ha molta sensació de soledat. “La gent diu «Ningú m’entén», però no és veritat. Tots passem dols. Es tracta d’obrir-nos una mica, aprendre a acceptar ajuda i estar molt connectats internament amb el que ens passa”, conclou.