"Estic cansat de no ser xinès": l'auge de la cultura oriental a les xarxes

Si beus aigua calenta, portes sabatilles dins de casa o compres en supermercats asiàtics, podries ser xinès, segons internet. Potser penses "jo no soc xinès", però la teva ètnia no és el més important. Pensa en "ser xinès" més aviat com si fos una broma absurda, o com un objectiu de benestar o una expressió subtil i irònica de protesta. O tot l'anterior.

A TikTok i Instagram, alguns usuaris presumeixen que les seves ments són tan xineses que veuen les Chinatowns com només "ciutats" (towns) i el menjar xinès com només "menjar". D'altres diuen: "M'has conegut en un moment molt xinès de la meva vida", una paròdia de la frase "M'has conegut en un moment molt estrany de la meva vida" de la pel·lícula del 1999 El club de la lluita.

Algunes s'han autodeclarat com a "baddies" xineses –dones segures i atractives– mentre adopten hàbits de vida quotidians de l'Àsia oriental. El mem no està lligat per nacionalitat o ètnia; qualsevol pot ser xinès si ho desitja. I ara mateix, molts ho volen ser.

Al mateix temps que els Labubus i altres exportacions xineses guanyen audiències globals, els experts creuen que aquests mems sobre "ser xinès" poden assenyalar el creixent poder suau (soft power) de la Xina a l'estranger. Per a alguns creadors de contingut dels Estats Units, també es tracta d'una expressió de desil·lusió amb la seva política interna. "És en part lògica de mem, però també és símbol d'un prestigi cultural creixent", diu Shaoyu Yuan, professor del Centre d'Afers Globals de la Universitat de Nova York que estudia el poder suau de la Xina.

Els mems, ha dit, reflecteixen un canvi ampli de perspectiva en què els usuaris d'internet desenvolupen un nou nivell de familiaritat amb la Xina a còpia d'adoptar les seves tendències d'estil de vida i estètica, en lloc de veure-la com el rival geopolític o l'amenaça de seguretat com sovint se la retrata. "La familiaritat subjacent està prou estesa per esdevenir memitzable", afegeix.

"Fer-se xinès", segons els influencers, vol dir adoptar hàbits com bullir pomes i beure aigua calenta als matins. Una personalitat popular de TikTok, Sherry Zhu, de 23 anys, ha acumulat milions de visites explicant l'atractiu d'aquestes pràctiques quotidianes. "Ara que ets xinès, has de deixar de caminar per casa descalç", diu en un vídeo, i afegeix que moltes famílies xineses porten sabatilles per anar per casa.

La tendència s'ha estès en part perquè la salut i el benestar són un tema molt popular a l'inici d'un nou any, diu Crystal Abidin, autora del llibre TikTok and youth cultures i professora de cultures d'internet a la Universitat Curtin, a Austràlia. La versió simplificada de la cultura xinesa apel·la a un públic no xinès: "És fàcil de digerir. És apetitosa. És accessible", diu.

Per a alguns usuaris de les xarxes socials, sobretot als Estats Units, el mem se sent implícitament polític en un moment de gran polarització i incertesa al seu país. Renn Lazzerin, de 33 anys, de Los Angeles, diu que hi ha un rerefonspolític en el seu esforç per incorporar hàbits diaris xinesos, com beure aigua calenta i menjar farinetes d'arròs. "Per a mi és com una manera de resistir –d'una manera subtil, és més que una tendència– i protestar contra un govern que no es preocupa per mantenir la gent sana", va dir en una entrevista.

El poder suau de la Xina

La Xina ha tractat durant molt de temps de construir un poder suau al costat del seu poder econòmic i militar, però li ha costat molt conrear prestigi cultural a l'estranger a través de la propaganda impulsada per l'estat, sobretot per la seva política autoritària.

Això ha començat a canviar a mesura que els productes xinesos modelats per les forces del mercat i no per l'estat, incloent-hi els Labubus, les joguines peludes i el videojoc Black Myth: Wukong, atrauen seguidors globals. I a mesura que la Xina ha ampliat els programes de viatges sense visat, la seva imatge s'ha suavitzat amb bloguers de viatges estrangers que publiquen vídeos a les xarxes on parlen amb entusiasme de la silueta urbana de Shanghai o l'estètica futurista de Chongqing, una megaciutat de l'oest del país.

El govern xinès ha incorporat la tendència en els seus esforços per atreure visitants. El portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de la Xina, Lin Jian, diu que està "molt content de veure que cada vegada més amics estrangers mostren interès a experimentar la Xina actual". I l'ambaixador xinès als Estats Units, Xie Feng, va fer referència a aquests mems el mes passat quan va animar els nord-americans a descobrir per si mateixos un país que és "cool i acollidor".

D'alguna manera, els usuaris de les xarxes socials, particularment TikTok, s'han posat al capdavant de la tendència, diu Qian Huang, un expert en cultures juvenils digitals a la Universitat de Groningen, als Països Baixos. L'any passat, quan l'administració de Trump va prohibir breument TikTok als Estats Units per les preocupacions sobre la interferència política del govern xinès, alguns usuaris es van retirar i van migrar els seus comptes a Rednote, una popular aplicació xinesa.

TikTok als Estats Units va ser propietat d'una empresa xinesa fins al gener, quan el propietari va acordar crear una entitat estatunidenca. Un estudi de l'any passat va trobar que el seu algoritme sovint semblava favorable al contingut positiu relacionat amb la Xina. I això podria contribuir en part a la popularitat d'aquestes noves visions sobre la cultura xinesa, diu Yuan.

"Fins i tot si la tendència no ve dels canals oficials xinesos, l'entorn de distribució encara pot inclinar allò que s'amplifica", diu.

Alguns nord-americans tenen les seves pròpies raons per voler ser xinesos. Un exemple és Daniel Kairoff, un cantant de Califòrnia que va crear una cançó paròdia en la qual es baralla mentre crida: "Estic cansat de no ser xinès". Els vídeos de la cançó ja tenen més de 700.000 visualitzacions a Instagram.

Kairoff, que té 30 anys, va dir en una entrevista que veia la tendència en part com un "anhel d'algun tipus d'alternativa" entre els joves estatunidencs que es troben amb retrats idealitzats de la Xina mentre són testimonis d'agitació social als Estats Units, incloent-hi l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs per agents federals a Minneapolis durant les protestes contra la política antiimmigració de Trump. "Són coses que naturalment et porten a preguntar-te: «Ostres, què més hi ha allà fora?»", diu.