Des de l’Agència Catalana de Turisme també impulsen el turisme de pantalla a través de diverses rutes de cinema que conviden a viure el país d’una manera diferent. Proposen cinc grans rutes que permeten entendre com les produccions audiovisuals ajuden a reinterpretar el territori des d’una perspectiva cultural i experiencial. Cada ruta –la Catalunya rural, la costa, les ciutats, les destinacions històriques i l’arquitectura– dibuixa una manera diferent de viatjar utilitzant el patrimoni fílmic com a fil conductor. Un dels exemples és la ruta de la costa, que passa, per exemple, per Cadaqués, Tossa de Mar, Begur o Lloret de Mar, fixant-se en indret com el cas de Cala Sa Boadella, que es va transformar en una platja caribenya per a Sahara, protagonitzada per Penélope Cruz i Matthew McConaughey. El recorregut avança pel Maresme, on Arenys de Mar va recrear l’alta societat catalana dels anys vint a Vida privada, fins arribar alGarraf, concretament a Sitges, escenari de la sèrie¿Quién es Erin Carter? Una ruta de costa que porta fins al Delta de l’Ebre, escenari on U2 va rodar el videoclip Vertigo. Podeu consultar les cinc rutes aquí.
De Cardona a Almeria: Una ruta pels pobles que han estat escenari de films
Neix la Xarxa de Pobles de Pel·lícula, que vol convertir en un nou pol d’atracció pobles petits amb interès per a aquells que fan turisme de pantalla
BarcelonaQuè tenen en comú localitats com Tossa de Mar, Cardona, Bielsa o Aýna? Doncs, entre altres coses, el seu innegable atractiu turístic, però també el fet que han sigut escenari de pel·lícules de referència com Pandora y el holandés errante, Campanades a mitjanit, Palmeras en la nieve o Amanece, que no es poco. Són quatre exemples de localitats que encaixen perfectament en el que es denomina turisme de pantalla, una modalitat del turisme cultural que impulsa les visites a destinacions, paisatges o ciutats que han aparegut o estan relacionades amb pel·lícules, sèries de televisió o produccions audiovisuals de tota mena, com documentals, videojocs o espots publicitaris, així com amb esdeveniments vinculats al món audiovisual, com ara festivals o trobades temàtiques. És una tendència a l’alça que està experimentant un important creixement des del naixement de les plataformes d'estríming i que porta els espectadors a visitar aquells escenaris on es van rodar les seves històries preferides.
Es calcula que uns 80 milions de viatgers trien els seus destins basant-se en pel·lícules i sèries, i això provoca un interessant impacte econòmic en les ciutats que han acollit els rodatges, ja que es fomenta un turisme sostenible que promociona la cultura i el patrimoni local a través de la indústria audiovisual. Ciutats importants com Barcelona, Girona, Madrid o Sevilla impulsen aquest tipus de turisme per atraure nous visitants a través de les seves Film Offices, i en aquest context ha nascut també la Xarxa de Pobles de Pel·lícula, que amb només uns mesos de vida ja aplega una vintena de pobles vinculats al turisme de pantalla de tot Espanya.
Ana Alonso, presidenta de la Xarxa, explica que l’origen de la iniciativa ve de més lluny, concretament de l’acció que fa tres anys que impulsa la consultora Travelling Set, que treballa de manera específica en el segment del turisme de pantalla. Es van adonar que en el món rural o en petits municipis també hi ha un important llegat fílmic o audiovisual que no s’acabava de visualitzar i que, en ocasions, s’ha anat esborrant. Per tot plegat, van veure clar que calia impulsar un projecte que permetés "aprofitar aquest llegat cultural per atraure visitants o perquè els mateixos residents puguin revisitar i posar en valor la seva ciutat". Alonso recorda que Espanya és una zona on cada vegada hi ha més rodatges, "i gràcies a les plataformes d'estríming hi ha molt contingut rodat aquí que es veu a tot el món". Entenen que cal aprofitar aquest impacte per projectar i generar interès sobre aquestes destinacions. Des de la Xarxa ofereixen als pobles col·laboradors assessorament, formació i trobades per compartir experiències, alhora que se’ls dona suport per aconseguir més visibilitat o crear rutes específiques, per exemple.
En definitiva, la presidenta de la Xarxa de Pobles de Pel·lícula explica que la voluntat de la iniciativa, de la qual només en poden formar part localitats de menys de 20.000 habitants, és ajudar a descobrir aquests llocs màgics on les pel·lícules, les sèries, els directors i els actors han deixat la seva empremta. I remarca: "Quan parlem de turisme de pantalla, no parlem només de localitzacions, sinó que pensem també en altres atractius lligats al món audiovisual com festivals de cinema, museus, esdeveniments temàtics o fins i tot en persones".
A l’espai web de la Xarxa hi podeu trobar els pobles que es van sumant a la iniciativa, així com d’altres que encara no en formen part però que encaixen perfectament amb la idea del projecte. Les primeres dues localitats catalanes que s’han incorporat a la Xarxa són Cardona i Tossa de Mar.
- 'Campanades a mitjanit', d’Orson Welles
- 'El arquero de Sherwood', de Giorgio Ferroni
- 'La cripta', de Cayetano del Real
- 'MalnaZidos', d’Alberto de Toro
- 'Teresa', de Paula Ortiz
- 'Nero' (sèrie)
- 'Pandora y el holandés errante', d’Albert Lewin
- 'Préstamela esta noche', de Tulio Demicheli
- 'La leyenda del mar azul' (sèrie)
- 'The Split' (sèrie)
- 'Indiana Jones i l’última croada', de Steven Spielberg
- 'Lawrence d’Aràbia', de David Lean
- 'Conan el bàrbar', de John Milius
- 'Patton', de Franklin J. Schaffner
- 'La mort tenia un preu', de Sergio Leone
- 'Así en el cielo como en la tierra', de José Luis Cuerda
- 'El amor del capitán Brando', de Jaime de Armiñán
- 'Blancanieves', de Pablo Berger
- 'Treinta monedas' (sèrie)
- 'Tierra de lobos' (sèrie)