Petits gestos per fer casa nostra més saludable

BarcelonaCasa nostra s'ha convertit més que mai, en temps del coronavirus, en el nostre refugi, l'espai on ens hem de poder sentir protegits de qualsevol inclemència. Ara bé, perquè casa nostra sigui un espai segur i saludable, hem d'adoptar certs hàbits i aplicar algunes mesures. "Quan ens veiem obligats a quedar-nos a casa és quan es fa més visible l'impacte de l'arquitectura sobre la nostra salut. Un impacte que, en realitat, sempre hi és, també quan no estem confinats", apunta Pablo Muñoz, arquitecte i especialista en arquitectura de salut i CEO d'Espacios Evalore. Hi coincideix Armand Traver, managing partner de LIGNABCN, una empresa especialitzada en la construcció d'habitatges saludables, sostenibles i ecològics: "La nostra llar és l'espai físic on les persones passem més temps i on enfortim les relacions afectives amb el nucli familiar. Parlar d'habitatge saludable és parlar d'habitatges construïts amb coherència. Segons l'OMS, ha de tenir les parets ben construïdes, sense esquerdes, que no hi hagi partícules contaminants derivades de materials de construcció nocius, que no hi hagi contaminació lumínica, sonora o per fum, que disposi dels espais necessaris per a una mínima privacitat dels ocupants, que estigui ubicada en un lloc segur sense risc de despreniments o inundacions, que redueixi l'aparició de malalties als habitants de la casa, que tingui una temperatura i humitat interior adequada", diu, uns aspectes que podem mirar de garantir des del moment de la construcció dels habitatges, però també aplicant canvis si ja estan construïts.

Així doncs, quines estratègies o petits canvis podríem fer nosaltres a casa nostra ara mateix, durant el confinament, per fer-la més saludable? Traver n'apunta algunes: "Hem d'aprofitar tant com puguem la llum natural (persianes amunt!) i moure i reorientar els mobles per tenir més llum a sobre en el nostre dia a dia i ventilar l'habitatge". I quan passi tot, a mitjà termini, si pensem fer reformes a casa, què ens hem de plantejar per aconseguir un habitatge més sostenible, eficient i saludable? "De manera resumida, per aconseguir que l'habitatge sigui més sostenible, eficient i saludable hem de tenir en compte paràmetres com l'aïllament de parets i sostres per aconseguir com més estanqueïtat energètica millor; apostar per instal·lacions sostenibles perquè hi hagi una recirculació de l'aire per conductes per a ventilacions interiors (aconseguirem un aire interior saludable en totes les estances de la vivenda); tenir instal·lacions d'aigua que reaprofitin i optimitzin la despesa d'aigua (inclosos sanitaris i aixetes); utilitzar il·luminació led de baix consum, o fer servir pintures ecològiques", diu Traver.

Per la seva banda, Pablo Muñoz, arquitecte i especialista en arquitectura de salut i CEO d'Espacios Evalore, explica quines estratègies podem adoptar ara per ara per fer del nostre habitatge un espai saludable en el context d'una pandèmia global. "Durant aquest temps de confinament han aparegut veus crítiques que alerten de les conseqüències d'aïllar persones sanes en entorns tancats. La mateixa ciència ha demostrat que la baixa qualitat de l'aire interior, la falta d'il·luminació natural i la separació de l'entorn natural, del qual procedim, tenen conseqüències negatives sobre el nostre benestar físic i mental. Però és evident que l'entorn construït pot adaptar-se per minimitzar l'impacte negatiu de la reclusió en un espai interior. No només podem crear espais o adaptar els existents per mitigar aquestes conseqüències, sinó que també podem implementar estratègies que ens ajudin a combatre el virus". I cal tenir present que moltes d'aquestes estratègies tenen un cost molt reduït, que fins i tot pot ser zero en el context d'una reforma. En aquest sentit, Muñoz proposa 10 mesures per adaptar la casa per si mai patim un nou coronavirus:

1. Optimitzar la ventilació. L'aire dels espais interiors sol estar de 2 a 5 vegades més contaminat que l'aire exterior. Les conseqüències van des del mal de cap fins al desenvolupament de malalties respiratòries i del sistema nerviós en presència de certs tòxics. La solució més immediata consisteix en incrementar la ventilació natural, si pot ser fomentant que sigui creuada (obrint finestres contraposades que permetin que els corrents d'aire travessin el nostre habitatge d'un extrem a l'altre).
2. Disposar sistemes de purificació de l'aire. També és aconsellable incloure en les nostres vivendes elements que propiciïn la purificació de l'aire. Els filtres de carbó actiu i els fotocatalítics són els més adequats per treure tòxics de l'ambient interior. Són molt eficaços per eliminar virus i bacteris de l'aire, cosa que és especialment interessant en el context actual. També hi ha purificadors naturals a base de plantes que no consumeixen electricitat.
3. Instal·lar acabats saludables i antimicrobians. El vernís del parquet, la pintura plàstica, els segellants i adhesius utilitzats, tots poden contenir components orgànics volàtils (COV) o formaldehids. L'ideal és avaluar la composició dels acabats abans d'instal·lar-los. També es pot substituir el taulell de la cuina per un antimicrobià, cosa que té un impacte notable de cara a aturar la propagació de virus.
4. Optar per mobiliari saludable i antimicrobià. Molts mobles contenen contaminants tòxics per als sistemes endocrí, nerviós i respiratori. Per això, és important avaluar la composició del parament de la nostra llar abans de comprar-lo.
5. Instal·lar agafadors antimicrobians. Els virus sovint es propaguen a través del contacte amb superfícies que han tocat persones infectades prèviament. Actualment hi ha al mercat opcions per eliminar bacteris i virus de les superfícies de contacte habitual.
6. Establir un protocol de neteja adequat. Molts dels productes de neteja habituals contenen components tòxics que passen a l'organisme a través de la inhalació. És important utilitzar productes de neteja saludables. Els que tenen el segell europeu Ecolabel garanteixen ser innocus per a la salut.
7. Maximitzar la il·luminació natural. El nostre organisme s'autoregula d'acord amb els cicles solars. La baixa exposició a llum natural pot comportar l'alteració del nostre cicle circadiari i el mal funcionament en la segregació de melatonina i cortisol. Cal maximitzar la il·luminació natural de l'habitatge per evitar trastorns de son i d'estrès.
8. Adequar la il·luminació artificial. La il·luminació artificial ben dissenyada pot funcionar de manera similar a la natural. Per a això és recomanable utilitzar llum freda en els espais que utilitzem al matí i a les hores centrals del dia (cuines i banys) i llum càlida (que contribueix a reduir el cortisol, la hormona de l'estrès, i a generar melatonina, l'hormona del descans) en salons i dormitoris.
9. Facilitar l'ús d'espais exteriors. La possibilitat d'accés a espais exteriors té un efecte positiu sobre com ens sentim. Ens permet respirar aire de fora i ens acosta al medi natural, connectant-nos emocionalment amb el que passa fora del nostre habitatge. Disposar d'un espai exterior a casa on poder exercitar-nos també tindrà un impacte positiu en la nostra salut física i mental.
10. Col·locar plantes. Són nombrosos els estudis que conclouen les bondats d'introduir elements de la natura en els nostres espais construïts. A més, la utilització de plantes contribueix a mantenir una humitat relativa interior entre un 40 i un 60%, absorveixen el CO2, alliberen oxigen i netegen l’ambient.