Una ració doble de sostenibilitat

BarcelonaImagineu-vos un restaurant de cuina d’autor que despatxa 120 comensals al dia. Imagineu-vos ara tots els residus que es produeixen en aquesta franja de temps: caixes de porexpan per mantenir fresc el peix que ve de la llotja, bosses de plàstic d’envasar al buit, ampolles buides de vi i cava... Ara multipliqueu-ho per 365 dies. Any rere any. Les xifres aclaparen: ¿qui s’ho menja, tot això? ¿Hi ha una alternativa als abocadors i a les plantes de reciclatge convencionals? A El Celler de Can Roca pensen que sí. I és que en aquest restaurant de Girona coronat amb tres estrelles Michelin no només excel·leixen amb allò que serveixen a taula. Des de fa quatre anys impulsen el projecte Roca Recicla amb la voluntat de donar una segona oportunitat als residus que genera la seva activitat. De la taula a la taula: el planeta no té cap raó per pagar la factura mediambiental del nostre dinar.

En aquesta batalla zero waste els germans Roca compten amb un aliat de luxe, el dissenyador de productes Andreu Carulla: “Quan vaig començar a col·laborar-hi, ja havien posat en marxa el projecte del vidre. De fet, molts dels gots i alguns platets del parament de taula dels seus restaurants provenen de la transformació de les ampolles que reciclen. Però jo volia centrar-me en els residus més contaminants i més incòmodes”. El primer objectiu de Carulla va ser el poliestirè expandit, conegut com a porexpan i que a l’estat espanyol, a diferència d’altres països, va directe al rebuig: “Ens va portar un any d’investigació, d’assaig i error, però finalment vam aconseguir convertir aquelles sis caixes diàries, que per normativa sanitària només tenen un ús, en tamborets d’una sola peça”.

Després del porexpan va tocar el torn de les bosses dels envasats al buit, que permeten cuinar a baixa temperatura segons una tècnica inventada pel mateix Joan Roca. “Això també va ser un repte, perquè aquesta mena de plàstic té una doble capa que el fa quasi impossible de reciclar. Per això la solució més eficient ha estat reconvertir-lo en tote bags i davantals. Ara tinc en el punt de mira les caixes de fusta del vi, però no em preocupa tant perquè no és un residu tan antipàtic com els altres”, assegura Carulla, que també signa les tauletes de terratzo –fet amb ampolles de vidre reciclades– del Normal, el restaurant que els germans Roca van obrir aquest estiu a Girona.

La sostenibilitat i el procés artesanal són els eixos en què s’enquadra el treball de Carulla, que té el seu propi estudi a Banyoles i clients tan variats com Cacao Barry, Niimaar, Calma i Isist Atelier. “Sé que la nostra batalla en termes de sostenibilitat és petita, però El Celler de Can Roca és un altaveu: tot allò que fa es mira a Europa. I això és el que ens interessa, que aquest projecte sigui mediàtic. Tant de bo ens imitin! Me n’alegraria”. Segons Carulla, els dissenyadors tenen la responsabilitat de ser sostenibles, però els mitjans de comunicació també han de transmetre aquest missatge. “A més, com a clients hem de ser cada cop més exigents amb allò que comprem i les nostres empreses haurien de ser com les nòrdiques, que ja tenen aquesta filosofia verda incorporada a l'ADN. Si el tema de la sostenibilitat el prostituïm massa, es convertirà en un llenguatge estèril que no aportarà res, per això cal estar alerta amb les empreses que fan un sobreesforç per fer un discurs trendy”.

Aquest interès creixent per la frontissa que representa l’art, el disseny i la sostenibilitat també el palpa Xavier Franquesa, impulsor de la galeria de disseny Il·lacions, que s’acaba de mudar a un espectacular principal de la Rambla de Barcelona i que dona veu i visibilitat a creadors vinculats a la ciutat i, de retruc, a Catalunya: “Ara mateix tenim unes quantes exposicions que reflexionen sobre aquesta temàtica: una és Biografia d’una cadira d’OiKo Design Office, que a partir d’un motlle industrial anònim han fabricat una trentena de cadires amb pots de detergent reciclats. L’altra exposició és la de Roca Recicla, que mostra com es poden reduir els residus a través del disseny”.

Aquesta exposició és comissariada pel mateix Andreu Carulla. De fet, és l’aparador perfecte per veure de primera mà –fins al 14 de gener– tot el que es cou al think tank sostenible dels germans Roca. Aquí us podreu asseure als tamborets fets a partir de les caixes de porexpan, tocar els gots de vidre que provenen de les ampolles que es beuen els afortunats comensals, emprovar-vos les tote bags i els davantals de plàstic confeccionats amb bosses de cocció i acariciar el terratzo de les tauletes del Normal. I és que tots els objectes que s’exposen a la galeria de disseny Il·lacions, a més de ser funcionals –com defensa Franquesa– estan a la venda. I, en el cas de Roca Recicla, la compra té un valor afegit. “Tots els beneficis es reinverteixen en el projecte per continuar fent recerca i ser cada cop més eficients”, conclou Carulla, convençut que l’únic camí és el verd. I com més verd i circular, millor.