“La consciència és una presó: no té murs ni reixes, però ningú en pot sortir”

Complexa i misteriosa, la consciència és aquest estat de la ment que tenim quan no estem dormint o quan no estem anestesiats. Tota la resta del temps estem conscients. Però, ¿què és exactament la consciència? Científicament, encara hi ha moltes preguntes sense respondre. Per ara només es pot afirmar que aquesta té una sèrie de característiques, com que és un estat personal i subjectiu: la teva consciència és únicament teva, i ningú més hi pot entrar, ni tu pots entrar en la dels altres. Per això és un element tan particular de cadascú.

De tot això en parla molt el catedràtic emèrit de psicobiologia a l’Institut de Neurociències i a la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ignacio Morgado, que acaba de publicar el llibre El espejo de la imaginación (Ariel, 2025).

Per entendre millor què és la consciència, segons Morgado, primer cal entendre les diferències entre la ment, la consciència i l’inconscient. D’una banda, la ment és una connexió de funcions del cervell, com ara pensar, raonar, memoritzar, aprendre, emocionar-se o tenir gana i set. Cadascuna d’aquestes funcions es poden donar en un estat conscient, com quan recordes què et va passar ahir, o de manera inconscient, quan condueixes un cotxe, però penses en altres coses mentrestant. Tot i això, “l’inconscient no és una cosa misteriosa que està més enllà de nosaltres, sinó que és una manera que té el cervell per alliberar-nos de temps i pensaments per fer altres coses que sí que requereixen consciència”, explica l’autor.

La consciència, però, és una cosa molt subjectiva que, per al psicobiòleg, no deixa de ser una mena de presó personal: “Cadascú de nosaltres només pot arribar a allò que la seva consciència li permet arribar. Fora de la consciència no sabem què hi ha ni si hi ha alguna cosa més”, apunta. Per tot això, és com una presó: “No té murs ni reixes, però ningú en pot sortir”.

A més, Morgado assegura que la consciència és el mirall de la imaginació. “Si no tinguéssim consciència, que és un mirall en què veiem i entenem el que estem fent, probablement el nostre comportament, la nostra reacció cap als estímuls que afrontem quotidianament, no seria tan perfecte”, explica. I continua: “Quan et mires al mirall, no li preguntes ¿com creus que estic?, perquè si ho fessis estaries pensant que el mirall és algú diferent de tu que et mira, que té la seva opinió i que et diu com estàs. En canvi, esperes que el mirall sigui un reflex de qui ets en aquell moment perquè tu puguis corregir el que no està bé”.

En altres paraules, lluny de ser com diuen altres especialistes, per a l’autor del llibre la consciència no és una cosa que no serveixi per a res, com el fum del foc o el soroll del motor d’un cotxe. “Sí que serveix, perquè funciona com un mecanisme del cervell humà per permetre un ajut precís de l’organisme i del nostre comportament”, matisa.

Qui som?

La ciència encara no ens permet fer-ho, però, ¿què passaria si trasplantéssim el nostre cervell en el cos d’una altra persona? “Estaríem trasplantant la nostra persona, perquè cadascú de nosaltres és el seu cervell i tot el que el seu cervell fa i els sentiments que crea”, assenyala. Per tant, si el nostre cervell fos implantat en el cos d’un altre, ens sentiríem estranys, sentiríem que estem dins del cos d’una altra persona. “Estaríem fent un trasplantament de la nostra essència i identitat més íntima”, continua.

Una altra qüestió que aborda Morgado en el llibre és si una màquina inconscient podria arribar a igualar la intel·ligència i la consciència humana. “Podem arribar a crear artefactes conscients, però només estarien preparats per respondre a un nombre concret de situacions. Si n'apareix alguna que no està prevista, no”, reflexiona. En canvi, en la consciència humana sí que hi ha la capacitat de respondre davant de situacions imprevistes i que no hem viscut abans.

El cas, però, és que avui dia encara no sabem exactament què és la consciència ni quina és la seva naturalesa més íntima. “Temo que el cervell humà no està capacitat per entendre-ho, de la mateixa manera que el cervell d’un ximpanzé no està capacitat per entendre una arrel quadrada”, considera Morgado, que creu que precisament aquesta ignorància dels humans té un valor especial. “El fet de percebre la consciència com una cosa miraculosa, màgica i estranya ens permet i ajuda a tenir creences sobrenaturals i a creure que hi ha alguna cosa més enllà de la nostra vida i de la nostra presó mental”, reflexiona. Aquesta creença ajuda, sobretot, persones que viuen en situacions de guerra, malaltia o misèria. “Els que podem viure en situacions molt més favorables no tenim tant problema en pensar que no hi ha una vida més enllà de la que ja tenim”, conclou.