Consells per viure millor si ets una persona introvertida

Tenint en compte tot el que s'ha investigat sobre la relació entre socialització i esperança de vida, és comprensible que alguns introvertits sentin que estan perduts. Les persones que mantenen relacions sòlides solen viure més temps, i els anomenats “superancians” –adults més grans que tenen la capacitat de memòria d'algú 20 anys més jove– tendeixen a ser especialment sociables. D'altra banda, la soledat crònica augmenta el risc de deteriorament cognitiu i fins i tot de mort prematura.

Però els experts asseguren que no cal socialitzar tant com es podria pensar per obtenir beneficis per a la salut; bàsicament només cal tenir alguns vincles estrets i fer activitats quotidianes que facilitin el contacte amb el món exterior. No es tracta de la quantitat de connexions que tinguis, sinó del que aquestes connexions fan per a tu.

Dit d'una altra manera, els introvertits no necessiten ser l'ànima de la festa per tenir una vida llarga i sana.

Les nostres relacions contribueixen a millorar la salut i l'esperança de vida proporcionant suport emocional, estimulació cognitiva, atenció en temps de crisi i motivació per tenir hàbits més saludables. Si les teves relacions actuals compleixen aquestes quatre caselles, probablement estàs en bona forma. Però si te'n falten una o dues, podria ser hora de reavaluar la teva xarxa social.

"No tothom necessita la mateixa quantitat d'activitat social", assegura Ashwin Kotwal, professor associat de medicina especialitzat en geriatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Francisco. "Però tenir una mica d'activitat social és important".

Suport emocional

El suport emocional acostuma a venir d'uns quants amics íntims o familiars. T'hauries de sentir a gust confiant en aquestes persones i parlant de qüestions o dilemes importants amb elles. "Quan la gent se sent sola, sovint el que li falta és aquest suport emocional", explica Kotwal. I aquest sentiment pot ser perjudicial per a la salut.

Els experts creuen que una de les raons principals per les quals la solitud és perjudicial és perquè és inherentment una experiència estressant. L'estrès provoca inflamació i, si algú se sent sol durant llargs períodes de temps, pot provocar inflamació crònica. A llarg termini, això augmenta el risc de cardiopaties, càncer, demència i altres malalties.

Suport logístic

Les mateixes persones que t'ofereixen suport emocional poden ser també les que et facin la vida més fàcil, portant-te a l'aeroport o deixant-te un àpat quan estiguis malalt. Aquesta xarxa es torna encara més important quan sorgeixen problemes més grans, com la pèrdua d'ocupació o un diagnòstic greu de salut.

"Qui et respondrà en una crisi? Qui hi és per ajudar-te si alguna cosa va malament?", diu Ken Stern, autor de Healthy to 100, un llibre sobre com els llaços socials influeixen en la longevitat.

Segons Julianne Holt-Lunstad, professora de psicologia i neurociència de la Universitat Brigham Young, entre quatre i sis relacions properes és un bon nombre al qual aspirar. D'aquesta manera, no dependràs gaire de cap persona.

Hàbits saludables

Les nostres relacions també ens poden motivar a cuidar millor la nostra salut física. Les investigacions demostren que les persones amb xarxes socials de suport tenen més probabilitats de fer exercici i seguir una dieta més sana, així com acudir a cites mèdiques i prendre els seus medicaments.

Per a algunes persones, la parella o els fills grans poden exercir aquest paper motivador; altres poden tenir un grup amb què surten a caminar o un company d'exercici que els mantingui compromesos.

"L'impuls per ser més sa també pot venir de dins", afirma Kotwal. Quan et preocupes per les teves connexions socials, “vols fer coses que millorin la teva salut per poder continuar participant”, assegura. "Demostres el valor d'aquestes relacions cuidant-te".

Estimulació mental

Els beneficis esmentats anteriorment solen dependre dels amics i la família. Però quan es tracta d'estimulació mental, els experts recomanen mirar fora de casa o dels cercles més propers. Això és degut en part al fet que les converses amb desconeguts o coneguts no propers et poden exigir més des d'un punt de vista cognitiu.

“Amb els teus enllaços propers gairebé pots parlar en clau”, diu Karen Fingerman, professora del departament de desenvolupament humà i ciències de la família de la Universitat de Texas a Austin. "Jo puc dir-li al meu marit: "Te'n recordes d'aquell sopar a París?" I ell comença: "Déu meu, sí! Els caragols!".

"Si volgués tenir aquesta conversa amb tu", continua, "he d'utilitzar molt més llenguatge i estimulació cognitiva. I tu has de fer servir més per entendre'l".

Les converses casuals que tens al supermercat, durant el trajecte amb metro o a la cafeteria del teu barri poden proporcionar aquest tipus d'estimulació i ser beneficioses per a la salut, apunta Stern. Per descomptat, l'experiència subjectiva de la vida social d'una persona és important. "Si algú no se sent sol, encara que ho estigui, no tindrà una resposta a l'estrès tan perjudicial", afirma Kotwal.

Però no facis servir això com a justificació per quedar-te a casa. “Crec que hi ha la idea errònia que, simplement perquè algú és introvertit, no necessita tanta connexió”, diu Holt-Lunstad.

En lloc d'això, aconsella, “enfoca't en socialitzar en el context en què et sentis còmode, en lloc de no socialitzar en absolut”.