Relacions
Estils11/12/2023

Com deixar una parella (i no morir en l'intent)

Parlem amb veus expertes sobre per què ens costa tant trencar una relació i com podem tirar endavant en una ruptura

BarcelonaPassaven els dies, les setmanes i els mesos, i la Núria no s’atrevia. Sabia que la seva relació feia aigües, que el futur era com un mur de pedra on no hi havia res a l’altra banda. Però insistia. Després de tants anys i tant temps invertit en aquella relació, com podia deixar que es morís? Què passaria després? I si era un error? Vertigen. Por. Dubtes.

Com ella, són moltes les persones que saben interiorment que han d’acabar la seva relació, però se senten incapaces. La societat ens prepara per enfocar-nos en una vida amb parella, i quan per fi la tens, deixar-la es presenta com una missió insofrible. Sota aquestes premisses acaba de sortir publicat el llibre Perderte para encontrarme (Montena 2023) de la psicòloga Elizabeth Clapés, alter ego de @esmipsicologa a les xarxes.

Cargando
No hay anuncios

“Quan deixem algú, no només estem trencant la relació, sinó també la nostra rutina i tot el que hem entès fins ara que era la nostra vida”, explica Clapés. Amb aquesta ruptura, hi haurà afegit un canvi en l’esquema familiar, en les finances i fins i tot en el cercle d’amistats.

Encara és més difícil quan la relació que es vol deixar és tòxica. “En aquest cas hi ha una dependència emocional i un maltractament i manipulació que ens dificulta molt prendre la decisió”, continua Clapés. Sobre aquest aspecte n’ha parlat molt la psicòloga experta en temes de parella Silvia Congost, que sempre aconsella capgirar la situació: “Ho faríeu amb un fill vostre? Li diríeu: «No fill, no en surtis, continua amb aquesta persona encara que t’enganyi, t’humiliï, et falti al respecte i es rigui de tu, perquè no ets capaç de tirar endavant sol, millor continua així d’infeliç, no facis cap canvi»”, fa reflexionar.

Cargando
No hay anuncios

Evitar cremar-nos

En tota relació que s’acaba, sempre hi ha un moment que, tret que sigui de mutu acord, algú dels dos no pugui més i ho deixi córrer. “Acostumo a veure moltes persones que arriben al seu límit i això fa que es cremin molt”, explica Clapés, que considera un error arribar fins a aquest punt. “Si deixes una relació quan encara et pots permetre acabar-la en bons termes és millor que si la deixes quan ja n'estàs fart i no pots ni veure l’altra persona”, continua. En altres paraules, allargar una relació que saps que no té futur només ens pot fer mal a nosaltres mateixos i a l’altra persona.

Cargando
No hay anuncios

Nova etapa

Tal com Clapés titula en el seu llibre, quan deixem una persona, la perdem, però també és una oportunitat per a tornar-nos a conèixer. Un canvi que tampoc és fàcil. “Encara que no hi hagi hagut una dependència emocional, quan portes molt temps amb algú, al final tu no “ets” sense aquella persona. Heu compartit una gran part de la vida i del dia a dia junts i ara t’has d’acostumar a fer-ho tot sol”, continua la psicòloga. “És un procés difícil, molts pacients em diuen que no s’imaginen viure sense aquella persona, i jo sempre els dic que abans de conèixer-la, ja vivien”, apunta. No és fins que es van fent coses sense l’altre, i de veure que tot va bé, que es comença un procés que, al final, acaba sent molt enriquidor. “Quan ja ha passat bastant temps, molta gent recorda la ruptura com un procés bonic amb un mateix”, afirma.

Cargando
No hay anuncios

Por a la soledat

El que passa és que, en general, hi ha molta por a la soledat. “Vivim en una societat que està molt enfocada a tenir parella, fills, casar-nos i envellir amb algú al costat. També és cert que l’ésser humà té una tendència natural a vincular-se, i això no és dolent”, reflexiona Clapés. Però també cal diferenciar entre estar sol i sentir-se sol.

Cargando
No hay anuncios

En el llibre A solas de Silvia Congost, la psicòloga recomana aprendre a estar sol, en el sentit de saber què fer i com omplir-te de pau quan passes estones en soledat. Les persones que no saben com passar aquests moments amb elles mateixes, sense aficions ni interessos personals, sempre acabaran tenint la urgència de trobar algú que les tregui d’aquest espai. “I és així com existeix el perill d’enganxar-se a relacions infelices i a crear dependència emocional”, apunta Congost.

Però, com ens podem trobar a nosaltres mateixos? Com tornar a començar i aprendre a tornar a fer les coses sense l’altre? “Jo sempre recomano als pacients que facin una llista amb totes aquelles activitats que són agradables per a ells, sigui pintar, passejar, fer esport, quedar amb algú... Però la llista ha de ser molt explícita, és a dir, no només dir que els agrada passejar sinó a on, com... Amb música? Sense música? A la muntanya?”, enumera Clapés. En funció d’aquesta llista, la idea és anar-ho aplicant en el dia a dia.

Cargando
No hay anuncios

D’altra banda, la psicòloga també recomana fer una llista de totes les coses que els fa por fer soles. “És molt habitual que a les dones els faci por conduir, perquè era una cosa que feia el marit, o que es preocupin per si se’ls espatlla alguna cosa de la casa, com un electrodomèstic, perquè era l’altre qui ho arreglava”, explica Clapés. Un cop feta la llista, es busquen solucions a cada punt perquè la persona pugui afrontar la seva nova vida sense pors.

Els “dies negres”

Encara que un pugui estar passant per un procés de ruptura i pensar que cada dia està una mica millor, és normal tenir moments de recaiguda. Elizabeth Clapés els anomena els “dies negres” i assegura que és normal que hi siguin. Són aquells moments en què penses que t’has equivocat, que trobes a faltar l’altra persona i que valdria la pena donar-se una altra oportunitat. Quan es tracta de relacions tòxiques, d’aquelles que són com una muntanya russa, aquests dies són els més perillosos. Per això, Clapés elabora amb els seus pacients un “pla d’intervenció en emergències”.

Cargando
No hay anuncios

“Primer detectem que estem en un dia així i ens permetem sentir la tristesa. Però en el moment que comencem a tenir ganes de trucar a l’altre i actuar en conseqüència, busquem conductes alternatives, com trucar a una amiga, que sobretot ha d’haver estat avisada que es troba dins d’aquest pla, o fer alguna activitat que ens desviï l’atenció cap a alguna altra cosa”, explica Clapés.

Nova relació

Cada persona és diferent. També hi ha les que de seguida reprenen la seva vida amb una altra parella. És aconsellable o és millor esperar? “Depèn –matisa Clapés–. Jo sempre recomano que és bo aprendre a estar sols quan no tenim parella, però també es pot donar el cas que una persona que acaba de deixar una relació que feia anys que estava apagada, on no gaudia de res ni era feliç, trobi algú amb qui es torni a emocionar i amb qui connecti molt bé. Qui soc jo per dir-li que això no és bo?”, reflexiona.

Cargando
No hay anuncios

Al final, quan s’acaba una relació, cadascú ha de tornar a trobar el seu camí. És un camí que a estones estarà ple de sots i pedres, però que a poc a poc s’anirà aplanant fins a convertir-se en un viatge de retorn cap a un mateix.