Cinc jardins que són autèntiques obres d’art

BarcelonaJardins naturalistes, comunitaris, silvestres, urbans, botànics, minimalistes, comestibles, florals... La gamma de jardins que trobem arreu del món sembla gairebé infinita i està en constant evolució, responent sempre a les necessitats que imposa cada moment. I no és un fet contemporani, perquè, al llarg de la història de la jardineria, cada època ha tingut el seu propi estil, que responia a les preferències estètiques de cada moment i de cada cultura, sinó també com a resposta a les condicions climàtiques, al terreny i als materials disponibles en cada moment. Des de l’eficiència hidràulica i la simetria dels jardins egipcis, passant per la multifuncionalitat i l’aposta pel paisatgisme de la Grècia antiga, fins a arribar al control de l’espai dels jardins medievals, el minimalisme dels jardins japonesos o el rigor geomètric dels jardins francesos.

En el cas dels jardins contemporanis, el gran repte en el seu disseny és la sostenibilitat, que demana una aposta ferma per la innovació tecnològica i la necessitat de conservar la biodiversitat. Els jardins del segle XXI incorporen nous sistemes d’eficiència hídrica i s’adapten a la realitat de la manca d’espai, especialment en les zones urbanes. Per això han proliferat la jardineria vertical i les teulades verdes, amb una aposta pels denominats jardins comestibles i per plantes i flors que siguin capaces d’adaptar-se a condicions climàtiques variables.

Si voleu conèixer alguns dels jardins contemporanis més espectaculars que hi ha arreu del món, us podeu endinsar en les pàgines del llibre Jardines contemporáneos, publicat per Phaidon. Un recull dels jardins moderns més innovadors que posa en valor el treball de reconeguts dissenyadors com Piet Oudolf i Sarah Price, o d’estudis com Terratrèmol i Reed Hilderbrand. A través de les seves pàgines podreu conèixer des de jardins creats en terrats fins a prats de flors silvestres, espais que reivindiquen el paper dels jardins i la necessitat, cada vegada més gran, de reconnectar amb la natura. Una revisió exhaustiva de 300 jardins creats entre mitjans de la dècada de 1990 i fins a l’actualitat, seleccionats per professionals del disseny i de la jardineria i l’horticultura.

L’arbreda del Teatre de l’Aigua, que era un dels llocs favorits del rei Lluís XIV, va ser, el 2015, el primer jardí reconstruït al Palau de Versalles des del segle XVIII. Un redisseny obra de Louis Benech, que va voler fer un homenatge als dissenys originals que va fer André Le Nôtre entre 1671 i 1674. Parlem d’un jardí de més d’una hectàrea i mitja que avui presenta un aspecte contemporani però sense renunciar al seu passat. Benech va demanar acompanyament a l’escultor Jean-Michel Othoniel, que va crear tres fonts escultòriques inspirades en l’obra de Raoul-Auger Feuillet, professor de dansa del Rei Sol. Un jardí que juga amb les simetries i les asimetries i que compta amb estanys circulars, illes i passarel·les distribuïdes per un espai on dominen els arbres de fulla perenne i on destaca especialment un teix solitari en una de les illes.

Aquesta creació és obra de Jimi Blake, que va començar a treballar de jardiner des de molt jove. Va estudiar a Dublín, on va ser l’impulsor de l’exitosa restauració dels jardins públics de l’aeròdrom local. Va abocar tota la seva creativitat en aquest jardí del comtat de Wicklow, que va començar a construir el 2001. Un jardí dividit en diverses zones, des de parterres herbacis fins a boscos ombrívols travessats per senders. En aquest jardí es plasma la debilitat de Blake per les formes i les textures cridaneres i per la riquesa de color. Un jardí que s’inspira en espais enjardinats de països com la Xina, Austràlia o Sud-àfrica i que ha anat completant al llarg dels anys. La darrera aportació va ser el Jardí de Sorra, format per una peculiar barreja de coníferes, suculentes i alpines.

Una creació del paisatgista Erik Dhont que data del 2005 i que és un bon exemple del treball que el caracteritza, que mostra un profund coneixement de la història belga i una aposta per la integració de l’estètica moderna amb l’ecològica. A la finca de Bonemhoeve hi va crear un jardí que tenia per objectiu preservar la intimitat d’una granja restaurada, respectant el paisatge rural de l’entorn i els seus canals. Un jardí esquitxat d’obres escultòriques de bronze i pedra que contrasten amb el caràcter més efímer de les plantes. Un refugi exuberant on natura i cultura van de la mà i on conviuen aus, insectes i obres d’art.

Un jardí que demostra com la principal font d’inspiració per a Clara Muñoz-Rojas i Belén Moreu és, precisament, la mateixa natura. Veuen el paisatgisme com un art i una eina que ens connecta amb el món natural. A Àvila van dissenyar el 2021 aquest jardí sec, que necessita poca aigua per al seu manteniment i que llueix especialment a l’ombra de la serra de Gredos. Una plantació naturalista que evoca l’entorn salvatge que envolta aquesta propietat privada i que es basa en espècies mediterrànies, amb arbustos que aporten estructura barrejats amb plantes que donen moviment i reflecteixen el pas de les estacions.

Un espai que posa en valor la riquesa de la flora australiana. Un jardí botànic de 25 hectàrees que reuneix ciència i art i que inclou un extens bruguerar, un hàbitat en perill d’extinció. El jardí es va inaugurar en dues fases, el 2006 i el 2012, i és obra de l’arquitecte paisatgista Taylor Cullity Lethlean, que va col·laborar amb l’horticultor Paul Thompson. Cullity va crear un disseny al voltant del recorregut simbòlic d’un riu que neix en un desert central, que travessa afloraments rocosos i que desemboca en un estuari. Un jardí que acull milers d’espècies, entre les quals algunes de molt emblemàtiques, com els matolls pota de cangur, troncs d’eucaliptus o exemplars del conegut com a arbre ampolla de Queensland.