¿Tens bona sort o sempre estàs de pega? Resulta que depèn de tu

BarcelonaLa Loteria de Nadal, la grossa, el Nen... En aquestes dates més que mai juguem amb l'atzar, si és que realment existeix, i posem a prova la nostra sort. I més que mai també ens preguntem –o sovint ens responem– si som persones afortunades o si sempre ens cau la torrada per la part de la mantega. Doncs resulta que això de tenir molt bona sort o de ser malastruc és una cosa que la psicologia també ha estudiat. La conclusió? Doncs que depèn, sobretot, de nosaltres mateixos. No pas de forces sobrenaturals que mouen les fitxes al nostre voltant en favor o en contra nostra, sinó de la nostra actitud davant la vida.

És la conclusió a la qual va arribar l'investigador en psicologia de la Universitat de Hertfordshire Richard Wiseman, autor d'un dels estudis més exhaustius que s'han fet sobre la sort. Durant deu anys Wiseman va fer el seguiment de 400 voluntaris que creien ser molt afortunats en la vida o que, al contrari, creien que sempre havien tingut molt mala sort. Els va estudiar, els va fer testos i va fer-ne un seguiment per buscar patrons que ho poguessin explicar. El mateix Wiseman resumeix a l'ARA la seva principal conclusió a través de correu electrònic: "Hi ha esdeveniments casuals, com un accident o un cop de sort al casino, que són pur atzar. No obstant això, el fet que es percebin i s'actuï en conseqüència, i la manera com s'interpreten, forma part de la mentalitat d'algú afortunat o desafortunat".

Les persones que creien tenir molt bona sort, segons Wiseman, eren les que estaven “més relaxades i obertes i, per tant, veien més les oportunitats que apareixien al seu entorn”. Algunes d'elles, fins i tot s'esforçaven per introduir canvis i noves variables a la seva vida, com trencar certes rutines, intentar variar la ruta que seguien cap a la feina o forçar-se a parlar amb gent nova en una festa, per exemple. En canvi, “els tests van revelar que la gent desafortunada generalment està més tensa i ansiosa que la gent amb sort”, afegeix.

En un dels exercicis de l'experiment de Wiseman, es va lliurar un diari a diversos participants i se'ls va demanar que diguessin quantes fotografies hi havia en el mínim temps possible. Les persones que es consideraven desafortunades van trigar uns dos minuts, mentre que les que creien ser afortunades només van trigar uns segons. Com pot ser? Doncs perquè a la segona pàgina del diari hi havia un missatge: “Deixa de comptar, hi ha 43 fotos en aquest diari”. Aquells que no creien en les seves possibilitats i que es van deixar endur pel nerviosisme de pensar que no ho aconseguirien no van veure el missatge, mentre que els més oberts de ment van llegir la nota oculta.

“La sort no és una habilitat màgica ni el resultat de la causalitat aleatòria, ni hi ha gent que neix afortunada i d'altra que no”, assegura Wiseman, sinó que “els pensaments i el comportament són responsables de molta de la suposada bona sort”. Per demostrar-ho, en un dels seus experiments, el psicòleg fins i tot va donar als participants uns suposats amulets de la sort. Després de diversos dies, la prova va confirmar objectivament que aquests objectes “no tenien cap efecte” sobre allò que els passava.

"Els quatre principis de la sort" i el lliure albir

D'acord amb el seu estudi, Wiseman va definir els “quatre principis bàsics” que converteixen una persona en “afortunada”: crear oportunitats casuals i adonar-se’n quan apareixen; escoltar la teva intuïció; tenir expectatives positives, i afrontar la mala sort de manera positiva.

Però ¿fins a quin punt tenir o no aquesta mentalitat depèn de cadascú? David Bueno, que és biòleg expert en genètica i neurociència de la Universitat de Barcelona, no ha estudiat la sort per se, però sí que ha analitzat fins a quin punt hi ha lliure albir en les decisions que prenem a la vida. Al final són aquestes decisions les que determinen si aprofitarem una bona oportunitat que se'ns presenta o si la deixarem passar. “L'enemic principal del lliure albir és l'estrès, que ens fa ser impulsius i no ens permet que el cervell faci aquest filtre”, afirma Bueno.

El tema del lliure albir és una qüestió encara en discussió a la neurociència: alguns experts diuen que existeix i d'altres pensen que no. Aquests últims defensen que tots els nostres comportaments i pensaments estan condicionats per la biologia del nostre cervell. David Bueno és del primer grup. "Soc dels que pensen que, malgrat que el lliure albir està molt restringit per la biologia, els aprenentatges i els condicionants del nostre entorn, sí que hi ha un petit marge que ens correspon a nosaltres", afirma.

Bueno va publicar el 2010 el llibre L'enigma de la llibertat, en què defensa precisament que “el cervell genera una sèrie de respostes possibles davant d'una situació, basades precisament en aquests condicionants biològics, genètics i d'educació, però tenim la llibertat de bloquejar les respostes que no volem i deixar que flueixi la que considerem millor”. Si l'estrès no ens ofusca, i si no ens convencem a nosaltres mateixos que tenim sempre molt mala sort, podem trencar els condicionants biològics i d'aprenentatge del nostre cervell, sortir d'allò que semblava predestinat per a nosaltres, i així saber veure i aprofitar les oportunitats. En definitiva, la sort te la pots fer tu.