"Molts adults tenen peus adormits perquè no els han treballat mai"

Barcelona"Als peus no se'ls ha donat la importància que realment tenen perquè és una part del cos que bona part de l'any va tapada", explica la podòloga infantil Neus Moyà, que des de fa temps, a més d'atendre pacients a la seva consulta, fa divulgació de la salut dels peus a través d'Instagram, on té gairebé 650.000 seguidors. Explica que, per norma general, hi ha poca tirada a anar al podòleg perquè durant molts anys se'ls ha penjat l'etiqueta de posar plantilles per sistema, especialment en el cas de les criatures. Moyà, de fet, es va obrir un perfil a xarxes socials per lluitar contra aquesta concepció de la seva professió i fer divulgació sobre podologia infantil.

La podòloga explica que tant els peus com la manera de caminar expliquen una mica la persona. "Hi ha una part física, òbviament, però també una d'emocional. Hi ha formes de caminar i postures que t'indiquen clarament si una persona pot estar passant un mal moment, o si és tímida o no", afegeix.

La cura dels peus hauria de començar en la infància, ja que, segons Moyà, és en els primers anys de vida quan comença el procés d'adquisició de la marxa. "Fins als tres o quatre anys és molt important que el sistema nerviós treballi rebent estímuls del terra. Amb un nen buscarem que una sabata simuli estar descalç el màxim de temps possible. I amb estímuls", detalla. En aquest sentit, defensa el que s'anomena calçat respectuós. "És el calçat que simula la marxa del nen com si anés descalç, que no el perjudica ni el beneficia i que respecta la forma i la funció del peu", afirma.

En el cas dels adults, quan la marxa ja està adquirida, "és molt bo caminar descalç, per diferents textures, per sorra, a la platja, per grava". "Molts adults que no han anat mai al podòleg i han portat calçat convencional, tenen peus adormits, que vol dir que no els han treballat en tota la vida. Et diuen que no tenen cap símptoma, però tot seguit expliquen que hi ha coses que no poden fer, com caminar per la platja. Si quan fas treballar el peu et fa mal, això és un símptoma. Aneu al podòleg un cop a la vida, perquè el peu es pot rehabilitar", afegeix.

El tipus de sabates que utilitzem influeixen en la salut. En aquest sentit, les dones són les més damnificades per les modes i la pressió estètica. "A les persones que posen per damunt de tot l'estètica, els diria que de la mateixa manera que tenen en compte l'alimentació, han de tenir en compte el calçat. És la típica cosa que d'entrada no hi veus les conseqüències. Però quan apareixen, la frase més dita per pacients adults a la consulta és: «No pensem en els peus fins que ens fan mal»", reflexiona Moyà. La podòloga assegura que a causa de l'abús de les sabates de taló hi ha patologies que són pràcticament femenines, com ara el neuroma de Morton, la lesió que va patir la reina Letícia.

Mentre que hi ha gent que sempre va amb talons, també n'hi ha que sempre porten vambes. "En els últims anys s'ha posat de moda adaptar les vambes de córrer a l'ús diari. És un calçat amb una sola molt amortida, més alta per darrere que per davant. El peu se'ns desplaça cap endavant i els dits es van comprimint, per això molts corredors muden les ungles cada dos per tres. Anar amb vamba no és dolent, sempre que sigui una vamba adequada, que respecti la forma i la funcionalitat del peu", conclou.