María Angustias Salmerón: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi"
La pediatra especialitzada en salut digital defensa una regulació urgent de les pantalles en infants, adolescents i grans
María Angustias Salmerón és una de les veus més lúcides sobre l’impacte dels mitjans digitals en el desenvolupament infantil. Pediatra especialitzada en salut digital, defensa la necessitat d'una regulació urgent perquè ens afecta a tots. Després de la seva participació en un debat sobre benestar digital i menors que es va celebrar al Palau Macaya de la Fundació ”la Caixa”, María Angustias Salmerón parla de recuperar les relacions socials davant un ecosistema digital cada vegada "més complex" i reclama "una tecnologia que sumi, que eduqui, que protegeixi i que estigui de veritat al servei de la societat".
"Veiem pares al parc mirant el mòbil, infants al restaurant aïllats darrere una pantalla i persones caminant pel carrer sense mirar el seu entorn. Les relacions socials cada vegada són més impersonals". Actituds com la d'utilitzar un mòbil com a eina de seguretat són també del tot inapropiades: "Si necessites que el teu fill porti un mòbil per anar a comprar el pa, és millor que no deixis que hi vagi perquè probablement creus que encara no està preparat", assegura.
La pandèmia va marcar "un punt d'inflexió" en la salut física i mental de tota la població. Augments ràpids de miopia i casos d’estrabisme, afectació del son, en l'alimentació i l'exercici físic, "la llista no deixa de créixer". El consum de pornografia en edats molt primerenques, conductes violentes i diferents addiccions com la "cosmeticorèxia" en nenes de vuit anys son altres de les conseqüències.
María Angustias Salmerón explica que aquest problema amb les pantalles no és nou. Es remunten a l'era de la televisió als anys cinquanta, però "ara tenim dispositius amb els quals podem veure pel·lícules i fer moltes coses més en qualsevol lloc. Per això molts pediatres insistim a recuperar l’ordinador de sobretaula: és menys probable que un infant l’utilitzi sense la supervisió dels pares".
Sobre l'ús de les pantalles en l'àmbit educatiu, aquesta experta remarca que "l’estímul real —el del món físic— és molt més ric que el digital". Així que "si deixes un infant jugant amb una pantalla, rebrà una gratificació immediata només per moure un dit. En canvi, si juga amb materials de veritat, segurament buscarà un company, experimentarà amb textures, temperatures, colors… En una sola activitat estarà desenvolupant moltes habilitats".
La recomanació és que l'exposició a les pantalles dels més petits sigui "com més tard millor" i res justifica que als adolescents se'ls concedeixi per evitar que es quedin aïllats del seu cercle social: "Excepte amb la missatgeria instantània, en la resta de xarxes estem consumint contingut, clicant a «m’agrada», fent scroll infinit… És un sistema semblant al de les màquines escurabutxaques". I, en realitat, "tenen més dificultats per establir relacions profundes".
La desconnexió digital conscient és, per això, l'única via per a María Angustias Salmerón. "Crec que la vida és prou curta perquè ens preguntem què volem fer amb el nostre temps" i recomana evitar pantalles durant els àpats i a les habitacions per garantir les hores de son i evitar continguts inapropiats. També el soroll de fons tota l’estona, perquè "s’ha demostrat que afecta el desenvolupament de la memòria immediata. El cervell necessita avorriment i silenci".
Protegir la infància passa per "legislar amb mesures com les que utilitzem amb la indústria farmacèutica, a la qual demanem que demostri que els productes que treu al mercat no són perjudicials". A més, "no hi ha cap estudi que hagi demostrat beneficis d’utilitzar pantalles a les escoles, però sí que hi ha molta evidència sobre els seus riscos", conclou.