Reconnectar amb la natura no és (només) fer-se selfies al bosc

BarcelonaVivim en un món accelerat amb un bombardeig constant d'estímuls. Ens passem molts minuts al dia -fins i tot hores- buscant respostes a través de la pantalla del mòbil, que sembla haver-se convertit en l'enciclopèdia de la vida, però l'aparell no ens les pot brindar totes. Alguns dels aprenentatges vitals que cadascú tenim per fer continuen estant al nostre abast sense necessitat de recórrer a la pantalla a tota hora. Proveu-ho tot refent el vostre lligam amb la natura, un objectiu possible d'entomar fins i tot a la gran ciutat, i que pot ser d'utilitat per a petits i grans. Tant per viure el present, com per preparar-nos davant les grans transformacions que es poden esdevenir amb el canvi climàtic.

La reconnexió amb la natura no es limita només a sortir un dia al bosc, dir "que maco" que és tot, fer-hi alguna pràctica de mindfulness i penjar-ho a l'Instagram. Pot anar molt més enllà i incentivar nous aprenentatges i hàbits, que ens poden portar a introduir canvis en el nostre estil de vida i fer que assolim una major consciència ambiental. Tot pot començar per petits gestos, com mirar per la finestra de casa i observar la progressió del cicle de la natura en els arbres del carrer, i podem acabar compromesos amb la millora de la biodiversitat del pati de l'escola o enriquint la nostra dieta amb hortalisses en risc de desaparèixer.

Aprenentatges per a tothom

Moltes iniciatives aspiren a reforçar aquesta reconnexió, sovint dirigides a infants i joves. "A les grans poblacions tendim a estar allunyats de la natura per raons evidents", com ara no tenir el bosc al costat de casa i viure a uns ritmes accelerats que poc tenen a veure amb els naturals, remarca Gerard Gaya, que és biòleg ambiental i tècnic de comunicació de l'Observatori Ritme Natura. Aquest projecte, que coordinen el Creaf i el Meteocat, ha rebut l'impuls de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del govern espanyol i ofereix tallers escolars d'observació fenològica. Posen el focus en l'evolució dels cicles de la natura i la seva relació amb el canvi climàtic, i ara es busca estendre'ls a associacions, centres cívics i altres equipaments de Barcelona amb el suport municipal.

"La crida que fem és que la gent aixequi el cap i miri què passa als arbres que té més propers, quan els cauen les fulles, com els surten les flors...", explica Gaya, si bé no quedar-se només en la mera observació. Per exemple, els infants que participen en els seus tallers apadrinen una planta, fan observacions recurrents i s'espera que els resultats siguin útils per estudiar el canvi climàtic. A més, qualsevol persona pot facilitar-los dades d'observacions a través de l'aplicació iNaturalist, encara que sigui tan sols d'haver anat un dia a la muntanya, i ja n'han acumulat més d'11.000. Ara bé, sense sortir de la ciutat també es pot reconnectar amb la natura, com demostra l'Aula Ambiental Sagrada Família, a l'Eixample de Barcelona, que ofereix múltiples activitats educatives i de lleure per a totes les edats.

La tasca de l'aula pren especial rellevància davant de les contradiccions de la vida urbana. La tècnica d'educació ambiental Alba Gorlat apunta que tenen la "desgràcia" d'actuar en un dels districtes més grisos i contaminats de la ciutat, i "els veïns i veïnes anhelen la natura, però només la poden trobar engabiada o confinada en petits parcs i jardins". Després del confinament del coronavirus la ciutat lluïa exuberant, però molta gent acudia a l'aula molesta perquè els parcs estaven "bruts". Gorlat subratlla que "no era brutícia, era la natura que tant anhelem, però que hem oblidat com reconèixer", subratlla, i per això a l'aula procuren canviar el prisma perquè es valori tenir ciutats més verdes i la fauna que hi habita.

Un pati escolar també és un espai on aconseguir-ho. El projecte Patis Biodivers nascut a Vic (Osona) també ha rebut l'impuls de la FECYT per crear uns materials dirigits al professorat, amb els quals fomentar que els infants i adolescents de 8 a 14 anys promoguin investigacions científiques sobre quins invertebrats o ocells tenen al pati, que tirin endavant accions per millorar-hi la biodiversitat i que alhora tota aquesta informació serveixi per a fer recerca. "La natura és sovint més a la vora del que ens pensem i, si som capaços de veure-ho, serem capaços d'actuar a favor de la seva conservació i promoure la biodiversitat", reivindica Arnau Amat, que és l'investigador principal de Patis Biodivers i coordinador del grup de recerca en construcció del coneixement (GRECC) de la UVic.

Futurs consumidors i científics

Practicar una alimentació més conscient i saludable també contribueix a reconnectar amb la natura. La psicòloga i professora Anna Raventós ha revolucionat la manera de fer-ho amb el Projecte Psicoeducatiu km 0, impulsat per Slow Food Garraf Penedès. Raventós s'ha fet seva la idea d'Slow Food d'educar la canalla en el gust a partir d'una hortalissa, que es torna a cultivar amb l'ajut dels avis, i li ha donat un nou impuls aliant-se amb xefs de primera perquè les cuinin a l'escola, com Valentí Mongay, Ada Parellada o Pep Salsetes. Raventós va començar el curs passat amb dues escoles de Cornellà i una de Sitges i ja va camí de la vintena. Al Baix Llobregat i el Barcelonès treballen amb la col paperina, al Garraf i el Penedès amb l'escarola perruqueta -ideal per al xató- i al Bages amb la col manresana.

El repte és majúscul: promoure que infants des de P3 fins a joves que cursen el Batxillerat es vinculin amb els aliments per valorar-los. "Com més educació en el gust tinguin més exigiran en el futur aliments de qualitat i amb gust", defensa Raventós, i recorda que "veure un nen conscienciat fa que un adult es qüestioni a ell mateix". I qui sap si d'entre aquestes iniciatives n'emergiran futurs científics, que és el que aspira a fer el portal de divulgació naturalista oxigeNATs amb el cicle GeneracióNATs, una idea de Júlia Alcaraz, Oriol Cervera i Eva Colomina que ha estat possible gràcies a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Fins al juny organitzen sis converses intergeneracionals entre científics veterans, joves experts i alumnes de batxillerat en diferents institucions de recerca. També es pengen al YouTube i l'objectiu és "posar en valor l'experiència i despertar vocacions", subratlla Toni Llobet, que està al capdavant d'oxigeNATs.