Salut

Què ens passa quan treballem de nit i dormim de dia?

Hormones com la melatonina o el cortisol es veuen alterades si no seguim el rellotge biològic

5 min
Jaume Bertran, forner del Mistral.

BarcelonaPassades les onze de la nit, entra a la feina. Després d’una massa, n’elabora una altra, i així va preparant –amb un equip de vuit persones més– tot el que omplirà l’endemà al matí el mostrador de la fleca: pa, croissants, ensaïmades... Jaume Bertran, flequer i propietari des de fa més de quaranta anys del Forn Mistral de Barcelona, explica –a les deu del matí, just abans d’anar a dormir– que, malgrat viure al revés del món, s’ho ha sabut “muntar bé” i, físicament, tot i els seus 73 anys, no se sent pas més cansat que si treballés de dia. “Em noto com sempre i amb la família ho he pogut compaginar bé”, assegura.

Jaume Bertran, treballant, en una imatge recent.
Jaume Bertran, treballant, en una imatge recent.

No és el més habitual. Dormir de dia i estar actiu durant la nit altera el rellotge biològic. El pneumòleg i coordinador de la Unitat del Son de l'Hospital Josep Trueta de Girona i el de Santa Caterina de Salt, Èric Rojas, n’explica el motiu: “Quan capgirem el ritme circadiari –el natural del propi del cos, que dura 24 hores i que regula les principals activitats i processos biològics– es produeix una “descompensació interna”, per exemple, per la falta de producció de melatonina. “Una hormona que el cervell secreta només a la nit mentre dormim i quan és fosc. També s’afecten els nivells del cortisol, una altra hormona que en aquest cas ajuda a estar actiu de dia i a realitzar les tasques diürnes; i al matí, precisament, és quan està al seu nivell màxim”, indica aquest doctor, que subratlla: “Estem intrínsecament marcats per ser actius durant el dia i a descansar quan hi ha foscor”.

Els problemes de treballar de nit

Al món, segons l’Internacional Labour Organization, un 20% de la població activa treballa en torns de nit. A part de les conseqüències físiques –les més greus poden apareixen amb el pas del temps–, la nocturnitat laboral porta aquestes persones, tal com ressalta Judit Hernández, sociòloga, a un aïllament: perjudica la seva interacció comunicativa i social. “Pel fet d’anar a contracorrent, els costa més participar en activitats, encara que sigui anar a prendre un cafè amb un amic o assistir a una reunió veïnal, perquè tot plegat té lloc durant el temps en què ells descansen”, puntualitza.

El bomber Sergi Martínez, del parc Rubí-Sant Cugat, viu en la seva pròpia pell no només el “cansament”, sinó també la “solitud” que li suposa el fet d’estar a casa quan la parella és fora treballant i els fills a l’escola. “Tens la sensació que et perds coses i quan gaudeixes de temps lliure no el pots compartir amb qui vols. Vas al contrari del món”, confessa. Com la resta dels bombers treballa en torns de 24 hores seguides i després té lliures els tres dies següents. Les nits en aquest parc, a més, solen ser concorregudes. “Un foc en un contenidor, una persona que no pot sortir del domicili, accidents de trànsit... L’endemà d’haver treballat, tot i dormir a casa, em noto més aixafat que de costum i no m’aixeco amb les mateixes condicions”, descriu. Tot i això, també hi veu la part positiva: “Quan surto a córrer per la ruta de la carretera de les Aigües de Barcelona un dimecres al matí sé que hi trobaré gent, però molta menys que si ho fes els caps de setmana. El mateix passa quan vas a esquiar o a comprar al supermercat, que pots gaudir del que fas en un horari en què no hi ha tanta massificació”, precisa.

Rostre de dona

Segons l’Idescat (a partir de l’enquesta de població activa de l’Institut Nacional d’Estadística), a Catalunya han treballat de nits i de forma ocasional un total de 138.200 persones l’any 2022. Per grups d’edat, entre els 35 i 44 anys, és la franja més nombrosa amb 55.500 persones; principalment homes, en concret 101.900. En canvi, les dones són un total de 36.300. “Però aquestes xifres no mostren el treball que fan moltes dones –sense estar contractades– en àmbits com l’atenció a la dependència, la neteja... No podem oblidar-nos-en. Es tracta de dones que, sovint, treballen de nit per poder conciliar la vida familiar i laboral amb el desgast que això els suposa per a la salut”, comenta Hernández.

“Una dona que va a treballar en un hospital de dia, a més, no té tanta inseguretat al carrer com una que hi va de nit”, assegura. “I és que les dinàmiques en una ciutat a la nit no són les mateixes que les diürnes. Per desplaçar-se d’un lloc a un altre és més complicat, hi ha menys seguretat, manca d’il·luminació, les esperes en el transport són més llargues... Tot això té una incidència en elles”, exemplifica Hernández, que adverteix que el temps estructura les ciutats (8 hores de treball, 8 de descans i 8 de vida personal) i que, tot i que “seria de justícia” que hi hagués més serveis de nit perquè “aquestes persones també en poguessin gaudir”, això obre un debat sobre les ciutats que mai dormen. “En ciutats grans té la seva lògica que hi hagi molts serveis en horari nocturn, però en les més petites no tindria sentit”.

Conflictes veïnals i irritabilitat

Més enllà d’un mateix, les discussions entre veïns amb diferents torns laborals són habituals en un mateix bloc de pisos. “Sorolls absolutament normals i quotidians com posar-se sabates de taló i caminar pel pis o dutxar-se si es produeixen abans de les deu de la nit són acceptables, però si succeeixen de matinada poden convertir-se en insofribles. És la realitat de la persona que treballa de nit. La incomprensió genera conflicte”, afirma Hernández, que també és mediadora comunitària. Precisament aquesta irritabilitat puntual que noten quan es desperten de nit per sorolls els que treballen de dia és també una de les conseqüències físiques que experimenten –en aquest altre cas, de forma més continuada– els que tenen una feina nocturna. “El fet de no dormir quan toca genera més irritabilitat, apatia, abúlia –falta de voluntat o iniciativa–, tristesa i fins i tot patrons més depressius”, concreta Roger Aranda, psicòleg de La Fita Psicologia.

Rojas, per la seva banda, especifica que “sol aparèixer insomni, somnolència durant el dia i falta d’alerta que pot causar accidents”. De manera progressiva i a la llarga, segons aquest doctor, poden aparèixer malalties com ara obesitat i diabetis. També augmenta el risc cardiovascular i de tenir càncers, com el de pròstata i el colorectal. Ara bé, tant Aranda com Rojas coincideixen en el fet que “el cicle circadiari no afecta tothom de manera igual i l’ésser humà té una gran capacitat d’adaptació”.

És el que li ha passat al flequer Jaume Bertran, també president del Gremi de Flequers de Barcelona que, com tantes altres persones, no n’ha notat les conseqüències i, fins i tot, li agrada fer aquest horari. “Estic amb la família tot el temps que puc: me’n vaig a dormir després de compartir amb ells el seu esmorzar i a les quatre de la tarda –quan em desperto– fins al sopar estem junts. Després, ells se’n van cap al llit i jo, de nou, baixo al forn, que porten des de fa un temps els fills. Viure a sobre del negoci, això sí, m’ha evitat desplaçaments innecessaris”, conclou Bertran, un jubilat actiu que, tot i tractar-se de les nits, treballa amb la mateixa passió del primer dia.

stats