Col·leccionisme
Estils / Estils de vida14/06/2023

"Tengui, falti": l’eterna joventut dels cromos

Es publica el llibre ‘La febre dels cromos’, història d’aquesta tradició publicitària i col·leccionista a casa nostra

Barcelona“Tengui, falti”, “Tengui, falti”. La cantarella continua sentint-se. Des de mitjans del segle XIX, els cromos són una estructura d’estat a casa nostra. Potser la més arrelada i longeva de totes les tradicions col·leccionistes que coneixem –filatèlia, numismàtica, postals, discos, etc.–. Una prova vivent són les aglomeracions que cada diumenge es produeixen als voltants del mercat de Sant Antoni i que han provocat algun malestar entre comerciants de la zona que, per culpa de la multitud, veuen limitat l’accés dels clients als seus establiments.

És una tradició molt popular però poc historiada. Hi ha alguns volums i catàlegs editats però de poc tiratge, poc representatius i escassament sistemàtics. Amb l’afany de posar fil a l’agulla, Josep-Manuel Rafí i Roig acaba de publicar el llibre La febre dels cromos (Comanegra), un estudi històric molt documentat sobre la importància dels cromos a molts nivells d’incidència. Des de l’ús publicitari a l’afany col·leccionista, passant pels vessants estètic i didàctic. A més a més, inclou també una història detallada de Xocolates Boix, empresa precursora a Catalunya en l’edició i distribució de les col·leccions de cromos. Les xocolateres, sí, segurament el gremi empresarial amb més arrelament en aquest terreny. Un terreny, s’afanya a destacar Rafí, que convé desvincular de seguida únicament del món infantil, l’esfera en què tradicionalment els ubiquem. Amb la seva recerca històrica aporta proves sòlides que ja des dels seus inicis els cromos estaven singularment adreçats al públic adult. Entrant ja en matèria, ¿com s’explicaria, si no, que moltes de les empreses que utilitzaven els cromos com a element publicitari preferent fossin empreses alimentàries, farmacèutiques, tabacaleres, etc.?

Cargando
No hay anuncios

Pulsió col·leccionista

D’on sorgeix el projecte del llibre? Doncs com tantes altres coses, i encara més si ens referim al món dels cromos, de la infància. De petit, els avis li van regalar a Rafí un plec de cromos vells –cromos d’història, de naturalesa, de grans personatges– i, en lloc de jugar-hi, se’ls va guardar. Molts anys després va ensopegar-hi de nou i li va néixer la pulsió col·leccionista. A partir d’aquell episodi d’infància va començar a comprar i completar col·leccions de cromos antics. Va ser llavors, amb el contacte amb altres aficionats a aquest col·leccionisme, quan es va adonar que no existien obres referencials que expliquessin la importància dels cromos. Amb un llarg període d’investigació i recerca, de consulta d’arxius i hemeroteques, Rafí ha aconseguit completar aquest llibre: la història del cromo a casa nostra.

Cargando
No hay anuncios

Quin és l’origen? El situa en l’Exposició Universal de París de 1878, un aparador de moltes tendències culturals, també de la publicitat. És llavors quan empresaris i comercials catalans s’adonen que el cromo és un mitjà publicitari de primera magnitud, un mètode molt interessant de captació de clients, que convindria exportar. Així, Xocolates Boix, per exemple, s’hi emmiralla i n'esdevé precursora. Rafí ha volgut que el llibre sigui també la història d’aquesta xocolatera amb seu al carrer de l’Hospital de Barcelona, i inclou un molt documentat inventari de totes les col·leccions de cromos de Boix. Una proesa, ja que moltes no havien estat mai datades abans amb l’exactitud que Rafí ha aconseguit. Hi ha dues xocolateres molt conegudes, Amatller –encara avui en actiu– i Juncosa, que van llançar al mercat dotzenes de col·leccions de cromos diferents. Boix ha quedat una mica en segon terme malgrat que, tal com insisteix Rafí, va ser la primera i, a més a més, precursora –l’any 1894– en un detall tan revolucionari com incloure el cromo dins l’embolcall de la xocolata. Abans d’això, era el botiguer qui feia entrega del sobre de cromos quan el client adquiria la rajola de xocolata. Tota una revolució, en efecte, a nivell de màrqueting, publicitat i fidelització.

El llibre, en efecte, és tot un caramel per als col·leccionistes. Així ho confirma Josep Maria Llavorsí, gran col·leccionista de cromos de totes les èpoques, especialitzat en àlbums dels anys cinquanta i seixanta i singularment en el que segurament és el rei del col·leccionisme de cromos: el futbol. “Els que tenim inoculat aquest virus valorem i agraïm molt tots els esforços per historiar, documentar i classificar la nostra passió. I així també es pot incidir en el completisme. És a dir, l’afany per completar col·leccions i adquirir aquelles que no tens i que, per algun motiu, se’t resisteixen. L’esport, assenyala Rafí, és un dels temes històrics dels cromos juntament amb la natura i la història, i el futbol, esclar, el rei. ¿Exemples de la seva pervivència i rellevància social? Doncs no cal anar gaire lluny en el temps. L’últim Mundial de futbol, el de Qatar, es pot explicar també a través de la fal·lera pels cromos. Tant a casa nostra com, per exemple, a l’Argentina, on hi va haver un conat de descontentament social quan va fallar el subministrament dels cromos de Messi i companyia. No oblidem que allà el futbol és, sense exagerar, una estructura d’estat.

Cargando
No hay anuncios

“La fal·lera per l’intercanvi i aconseguir completar les col·leccions és una estructura transversal entre generacions i entre pares i fills”, recalca. I amplia la idea: “Fa cent cinquanta anys que els cromos existeixen a casa nostra, i són una realitat transversal que no hi entén de classes socials, econòmiques i culturals”. De fet, va més enllà i assenyala els cromos com a substitutiu de l’escolarització o com una realitat didàctica paral·lela a l’educació oficial: “L’escolarització obligatòria és una realitat força recent, el coneixement ha arribat a les classes populars –sovint no escolaritzades– a través dels cromos, fàcils de col·leccionar i, per norma general, assequibles econòmicament”. Tota una estructura sociològica que explica molt sobre com som i d’on venim.