"La vulva necessita respirar"

BarcelonaMireia Grossman apareix amb un coixí en forma de vulva i un model anatòmic dels que fa servir als seus tallers per ensenyar a milers de dones què tenen entre les cames. "Soc com El foraster en versió entrecuix", diu fent broma. Ella ho va descobrir a la quarantena, quan estudiava fisioteràpia i es va apuntar per casualitat a l'assignatura optativa de salut de la dona. "Optativa!", exclama. El que va descobrir va ser tan sorprenent que des de llavors s’ha dedicat a divulgar-ho com a fisioterapeuta, fisiosexòloga i osteòpata experta en sòl pelvià. I no només per ajudar a prevenir problemes tan comuns com el prolapse o les pèrdues d’orina, sinó per garantir i allargar la diversió.

"Si parlem de sexe, el nostre cervell pensa directament en preliminars i penetració, però la sexualitat no és ni un penis ni un forat, aquest és un patró maculí. Tot i això, no és fins que el penis no funciona o la vagina no està per orgues que no ens plantegem que la sexualitat ha de ser més global, més sensitiva, més comunicativa i no tan coital i reproductiva", diu. Ho explica així de descarnat: "La sexualitat masculina és el moviment de simbomba, mentre que nosaltres quan ens donem plaer fem un moviment més global, no fem la simbomba, perquè la vagina no té sensibilitat. Una estructura que s’ha d’ampliar deu vegades per a un part no pot ser sensible o moriríem! Ara bé, la nostra sexualitat es consideren preliminars, com si fóssim teloneres, com si fos un peatge per entrar. Això s'ha de treballar molt", lamenta.

"La sexualitat de forat és molt limitant –afirma–. El model túnel, que implica que el que es comença s’acaba, és el que trenca les parelles. Com que els homes són un sistema d’interruptor, si ella no vol rock’n’roll ja ni el toca, no li fa un petó, no el pessiga, perquè hi ha el risc que es posi en marxa. Això ho fa caure tot: la corporalitat, l’amistat, la tendresa... O crees una altra cosa o no tens res, perquè el sexe per complir porta factura, implica dolor: tot procés d’excitació necessita reg sanguini", explica Grossman. "La vagina no és una boca de metro que sempre està oberta i a disposició, s’assembla més a un guant de làtex, que has de preparar per poder-hi entrar", diu. Ella directament canviaria el nom del sexe perquè no sigui sinònim de coit i proposa "experiència eroticofestiva, perquè no saps el que t’esperes, no esperes ni un orgasme, però saps que t’ho passaràs bé".

Com que la naturalesa no envia pics de fertilitat de forma natural quan el cos té problemes (estrès, angoixes, dolor) o ja no té capacitat de reproducció, "la libido s'ha de cultivar". El primer que cal és calma: "Per aconseguir el plaer hem de relaxar-nos, si no no es connecta el sistema nerviós parasimpàtic, que és el que permet que hi hagi ereccions, en homes i dones", explica. I a partir d’aquí ja entrem en les recomanacions per estimular el reg sanguini de la vulva. 1. Lectura eròtica: "Desperta el cos, excita". 2. Exercicis de Kegel: "Treball muscular". 3. Orgasmes terapèutics: "Són gimnàstica vaginal. Qualsevol múscul que no es contrau s’atrofia". Primer aconsella retrobar les ganes tota sola, perquè "al cos li costa un extra adaptar-se a un altre ésser humà i el propi benestar no pot dependre de ningú altre".

I dos consells extres. D’una banda, el mirallet: "Perquè el cervell regeneri el sòl pelvià, primer ha de generar connexions neuronals i, per tant, l’ha de localitzar. Per això els homes tenen tant vincle amb el seu penis, per cultura i perquè se’l toquen cada dia, mentre que nosaltres sentim culpa i brutor només de mirar-nos els genitals". De l’altra, dormir sense calces. "La vulva és mucosa, i un teixit humit i calent, si sempre el tapem, és una font de càndides i infeccions. La vulva necessita respirar; per tant, la recomanació més fàcil és dormir sense calces. Les nostres àvies ja dormien sense calces", assegura Grossman, que es defineix com a "doña trucs". Ara ja té milers de seguidores, en xerrades i a les xarxes. El seu pròxim repte és crear un curs online perquè l'altre 50% l'escolti i els seus consells també arribin als homes.

La menopausa i la cura del sòl pelvià

El problema és que "no saps que existeix el sòl pelvià fins que tens problemes, i això és pervers perquè t’impedeix ajudar-lo abans", assegura. Habitualment, l’interès en aquesta zona arriba amb la menopausa, quan la vagina tendeix a donar problemes. Grossman agafa el model anatòmic i mostra els músculs i lligaments que hi ha entre els ossos de la pelvis, que subjecten la uretra, la vagina i el recte. Ella compara el sòl pelvià amb la part de baix d’un globus: has d’ajudar a no comprimir-lo amb la postura o rebentarà. "Quan pugis escales, fes força avall amb la cama, per activar els músculs", em recomana, mentre caminem. "Has de seure fent vagina ventosa", m’ensenya quan seiem. Un altre exercici fàcil per a les dones que es passen el dia a peu dret: "Pensa que tens un bitllet de cinc-cents entre les anques i algú te’l vol estirar: tu tanques els glutis. És la manera d’activar la faixa abdominal", m’explica.

"Cada dona té la seva menopausa. El problema és que la gent es mentalitza i el cervell, que és molt obedient, es programa. Si tu creus que la teva menopausa serà un infern, difícilment no ho serà. El cos ho intentarà", afirma. Ella recomana intentar reprogramar el cervell i la sexualitat per adaptar-la a la persona que ets en aquest moment de la vida. La menopausa s'està explicant com un període terrorífic i el mercat ho està aprofitant per lucrar-se. Ella s'hi oposa. Per exemple, els salvaslips diaris i els teixits que no siguin de cotó s’haurien de desterrar de les parts íntimes. "I les depilacions totals són molt agressives perquè provoquen microlesions a la pell, que és la primera barrera de defensa, però a més els pèls són una protecció tèrmica per a la bufeta, que és hipersensible al fred", explica. "Abans es venia com a estètica i ara es ven com a salut, quan mai és salut modificar el cos excepte en casos mèdics", afirma. "Jo era més mona als 25 anys, però jo m’agrado molt més ara. La menopausa és dir: «Si no t’agrado, no em miris», i això és un gustàs", assegura.