Ens podem fiar de la intuïció?

BarcelonaCada dia prenem més de 35.000 decisions i més del 99% es produeixen de forma inconscient. És a dir, utilitzem la intuïció pràcticament sense adonar-nos-en. I més enllà del que puguem pensar, la intuïció no té res a veure amb la màgia o els pressentiments, sinó que és una capacitat real, precisa i cultivable. De tot això en parla l’investigador i expert en neurociència aplicada al comportament Mikel Alonso, autor del llibre El valor de la intuición (Ariel, 2025).

“La intuïció és un procés mental inconscient, subjectiu i ràpid que és capaç d’extreure amb precisió conclusions probabilístiques”, explica Alonso. És a dir, de forma automàtica i inconscient, el cervell treballa contínuament per veure si ha de prendre alguna decisió, com fer o no fer una cosa. Tot i això, hi ha moltes coses que es poden confondre amb la intuïció, però que no ho són. Com l’instint sexual o de supervivència, que és una cosa innata que s’ha desenvolupat durant milers d’anys d’evolució.

“El cervell està programat en primer terme per a la supervivència i, al final, ens deixem guiar per una decisió ràpida, que no infundada, però això no és intuïció”, remarca Alonso. És com quan, segons explica l’expert, una persona pel fet de ser atractiva ja creiem que també és simpàtica o que balla bé. Tampoc és intuïció la il·lusió de control, com els esportistes quan abans de sortir al camp fan el signe de la creu. “No poden controlar el fet que facin un bon partit, però sí que poden fer aquest ritual com una manera de controlar la situació”, posa com a exemple.

La intuïció, més que ser innata, s’aprèn amb l’experiència. “La millor decisió la pren la intuïció, perquè aquesta té tot el teu coneixement, el que has après de forma formal i reglada, però també tot el que vas aprenent en el dia a dia i les conclusions que vas traient de forma inconscient”, continua l’autor. Sobretot, assegura que el que més impacta és l’experiència significativa, que ha de ser variada i que es cultiva a partir de l’assaig i error.

Ara bé, la intuïció no t’assegura que sempre l’encertis. Per entendre-ho, Alonso explica en el llibre quin és tot el procés de funcionament de la intuïció. Per començar, el nostre cervell està tota l’estona recollint informació de forma inconscient per si en algun moment ha de prendre una decisió. Per això després passen coses com que un dia coneixem una persona que fa un gest amb la cara que no ens acaba d’agradar. És el cervell que ens desplega tot un seguit d’informació sobre coses o situacions que ens han passat abans a partir d’altres experiències. Més tard és quan el cervell arriba a un llindar en què ja ha pres una determinació i t’avisa amb una emoció dèbil que pots sentir en el cos, el que col·loquialment en diem “un pressentiment”.

Sovint passa, però, que tenim l’anhel que es produeixi determinada situació, i això fa que ho veiem tot des d’un punt de vista molt subjectiu, o que en guiem per estereotips en funció dels prejudicis que ja teníem. O que ens deixem endur pels judicis emocionals, com quan estem experimentant una emoció tan forta que el cos només ens dona tres estratègies: la fugida, el bloqueig o la lluita. Si es té alguna d’aquestes emocions serà molt difícil escoltar el pressentiment que puguem rebre.

Entrenar el cervell

És cert que, per tenir intuïció, cal entrenar el cervell. Tot i això, hi ha persones que són més intuïtives que d’altres. En el llibre, Alonso fa una revisió sobre el mite de la intuïció femenina i assegura que, després d’analitzar-ho des d’un vessant neurocientífic, social i evolutiu, s’arriba a la conclusió que les dones sí que tenen una predisposició més gran a ser intuïtives que els homes. “Mentre que l’home se centra en una cosa de forma molt intensa, les dones tenen més zones del cervell dedicades al comportament, a la memòria local o a la visió perifèrica”, apunta.

En tot cas, si es vol entrenar la intuïció, primer de tot cal entrenar l’observació de l’entorn, no només amb la vista, sinó també els sons o el tacte. Alonso també recomana practicar l’optimisme: “Així, utilitzem mecanismes automàtics del cervell que no són tan urgents, com seria la por” matisa. També és important tenir l’actitud d’aprendre molt, sobretot coses noves, així com acumular experiències significatives. “No fer sempre el mateix i de la mateixa manera, sinó que sigui variat i enriquidor”, continua. Un altre punt és passar a l’acció, encara que ens surti malament o ens equivoquem, perquè això ens dona informació per extreure’n patrons per al cervell. Investigar com són els teus pressentiments també és important, perquè cada cervell és diferent i cada mòdul pot avisar de forma diferent, com provocar-te un mareig o fer-te sentir nerviós.

Al final, Alonso assegura que cal fer cas de la intuïció, sobretot quan som experts en un àmbit concret, com en la nostra feina, si portem molt temps d’experiència. Només hi ha una situació en què l’autor aconsella no fer cas als pressentiments: l’amor. “El cos es troba immers en una bogeria de neurotransmissors i emocions intenses que fan que no puguem sentir bé el que ens diu la intuïció”, conclou.