Els fills dels famosos volen ser models

BarcelonaLes catifes vermelles de tot el món estan plenes d’actors famosos que són fills d’altres actors famosos. La llista és interminable i passa per celebritats com Angelina Jolie, filla del veterà Jon Voight; Michael Douglas, fill de Kirk Dougkas, o Kevin Sutherland, fill de Donald Sutherland. Però aquesta tendència ja està caducada.

Actualment, els fills de persones famoses ja no necessiten heretar l’ofici dels seus pares per poder seguir vivint com reis; amb només la fama que porten incorporada de sèrie ja en tenen prou. Si als anys vuitanta i noranta els fills de famosos lluitaven per ser actors reconeguts per la crítica, ara la tendència és la contrària: no esforçar-se per aconseguir res més que el que els toca per herència. Així, en el millor dels casos, es dediquen a fer de models i, si no poden, es dediquen a cobrar cara tota l’atenció mediàtica que reben escrivint en un blog, sortint a videoclips, firmant una col·lecció de moda o desenvolupant qualsevol activitat artística.

Tant és així, que molts dels fills de celebrities han vist en el show business la millor forma de viure, i no abunden els que estudien professions que els permetin tenir una vida discreta allunyada de les càmeres que tant els han perseguit tota la vida i que ben sovint critiquen. Un dels casos més aclaparadors, conegut recentment, és el de la filla gran de Madonna, Lourdes Maria Ciccone Leon, que ha decidit que no vol ser ni metgessa ni advocada ni tampoc bibliotecària. La jove, de 19 anys, ha debutat fa poc com a model fotogràfica en una campanya per a Stella McCartney, que l’ha fitxat per promocionar la seva fragància POP i també per desfilar en les seves pròximes presentacions.

Aquesta campanya de McCartney, llançada a mitjans de març, ha tingut una difusió molt superior a les de la mateixa dissenyadora -filla de famós dels de l’anterior fornada, per cert- gràcies a la participació de la Lourdes, que compta amb molts seguidors a les xarxes i amb el suport de la seva mare, que va publicar les fotos de la campanya també al seu Instagram. Dos bons motius per a la creadora per contractar aquesta filla de famosa: la penetració juvenil inherent al personatge i el reforç de luxe de la seva mare. Una combinació guanyadora que evidentment no surt barata i que fa que cada cop més fills de celebrities saltin al món de la promoció publicitària tutelada.

Dos casos molt flagrants en aquest sentit són Gigi Hadid i Kendall Jenner, que exerceixen de models per a grans firmes sense complir els cànons que se’ls exigeixen a totes les altres joves que desfilen amb elles. La primera es va fer famosa en el reality de mestresses de casa milionàries que protagonitzava la seva mare, The real housewives of Beverly Hills. Després d’aparèixer al programa, ha desfilat per a Balmain i també per a Victoria’s Secret, a banda dels sucosos contractes signats amb altres firmes. Fites, totes, que moltes models professionals ni tan sols somien.

En els mateixos termes es pot analitzar la carrera de Jenner, que ha viscut la seva adolescència i s’ha fet una dona en directe al reality, que han fet d’ella un objecte de desig per a moltes joves que s’han fet grans amb ella a la pantalla. A part de la seva feina al costat de grans dissenyadors com Karl Lagerfeld, resulta evident el seu èxit comercial assistint a esdeveniments com la inauguració de la flagship store de Mango a Barcelona, que va congregar centenars de fans al carrer.

Però tot i que elles acumulen ara gran part de l’atenció, hi va haver una pionera en aquest sentit: Georgia May Jagger, filla de Mick Jagger i de Jerry Hall. Tot i que no ha causat la sensació de les anteriors, ha anat enllaçant contractes des dels 16 anys -en té 24- gràcies al seu poder mediàtic i ha participat en alguna campanya en què ha treballat conjuntament amb la seva mare, model per mèrits propis. Vivienne Westwood o Versace són al seu currículum.

Ells fills dels Beckham

Però en molts casos, no són els fills els que aposten per esprémer la fama familiar quan arriba l’hora de buscar-se la vida. Una nova tendència és que siguin els pares els que adobin el camí dels futurs personatges públics en què es convertiran les seves criatures.

Un dels casos més coneguts en aquest sentit és el del matrimoni Beckham, que de moment ja han fet de dos dels seus quatre fills unes celebrities. El primer a debutar va ser Romeo, que amb només onze anys va protagonitzar la campanya impresa de Burberry per a la temporada de primavera-estiu del 2013. L’any següent, el nen tornava a la feina per Nadal i per a la mateixa marca, que li servia en safata de plata un anunci de quatre minuts anomenat From London with love del qual ell era el principal reclam. Fill d’una parella que només el 2015 va guanyar 139 milions d’euros, Romeo va aconseguir així una fita professional anhelada per molts models.

El mateix li ha passat al seu germà Brooklyn, que ja ha treballat com a fotògraf per a la mateixa firma, cosa que han fet altres grans noms de la fotografia de moda com Mario Testino. De fet, Brooklyn s’ha convertit últimament en un gran reclam per a les marques i per als organitzadors d’esdeveniments, que saben l’atenció que genera aquest jove exposat a flaixos i focus des que va néixer.

Un altre cas de debut prematur en el negoci de la imatge és el de Kaia Gerber, filla de la top. Amb només 14 anys, la jove ha sigut portada de Vogue aquest mes de març amb l’impuls de la seva mare, que va compartir coberta amb ella. Tot i això, aquest no era el seu debut: amb només 10 anys ja va posar per a Versace Young.

La llista de fills de famosos que es dediquen a fer de models és interminable. S’hi pot trobar des de la filla de Lenny Kravitz, Zoë Kravitz; fins a la jove Willow Smith, filla de l’actor Will Smith; passant per Anaïs Gallagher, Lily-Rose Depp, Rafferty Law o Riley Keough, néta d’Elvis Presley. Tots ells demostren que el talent no sempre s’hereta, però la fama sí.

“Aquest punt de celebritat sempre existirà”

Mireia Verdú, CEO de la veterana agència de models barcelonina Francina, no veu intrusisme laboral en el món de les models per part de famosos o els seus descendents. Des del seu punt de vista, cada perfil és diferent i no implica un perill per a la marca que el famós pugui ser amateur en l’ofici. “Quan una marca agafa una celebritat no professional de la moda ja ho sap, i l’agafa perquè té altres coses positives. De totes maneres, és feina dels representants ensenyar a aquesta persona, abans que vagi a fer la feina, què se li exigeix per contracte”, explica.

Però tal com reconeix Verdú, les diferències entre models i models-famoses no sempre són fàcils de portar. “De vegades és veritat que no són ben vistes perquè o bé les marques o bé els representants establim unes diferències, com que facin menys hores o ser menys exigents, perquè som conscients que no són professionals del sector. [...] Quan altres models s’hi comparen, estan fent la mateixa feina i pot ser que de vegades hi hagi diferències”, admet.

Però de cara al gran públic aquest lloc privilegiat que ocupen algunes celebrities per ser “filles de” no és una qüestió necessàriament negativa. De fet, Verdú opina que “a la gent li agraden aquests personatges que es converteixen en famosos, així com els seus fills o el seu entorn”. Per aquest motiu, assegura, “les marques moltes vegades volen intentar agafar-ne algun per sortir més a la premsa, per buscar un clipping més adequat que si agafessin una cara desconeguda”. Tot i això, quan l’objectiu és una bona execució, la decisió és la contrària: “Sí que és veritat que, quan es necessita una professionalitat extrema, generalment s’agafen models professionals que són els que realment saben fer la feina”. Amb tot, Verdú preveu que els dos perfils estan destinats a conviure. “Sempre ha existit aquest punt de celebritat i jo crec que sempre existirà”, conclou.