Filosofia ‘curvy’: cap a una societat més enllà de les talles

Barcelona“Hi ha 3.000 milions de dones al món i només vuit són supermodels”. Amb aquest eslògan, la marca de cosmètica natural The Body Shop va iniciar una campanya protagonitzada per una nina de proporcions generoses anomenada Ruby. Va ser l’any 1998. Aleshores, la companyia de joguines Mattel va enviar una ordre judicial exigint que es retiressin les fotos de la Ruby dels aparadors dels establiments dels Estats Units perquè estava fent quedar malament la seva nina Barbie. A Mattel li han calgut divuit anys per reconèixer i assumir la diversitat de les dones i reflectir-ho en una de les seves nines, la Barbie curvy. El, diguem-ne, moviment, moda o filosofia curvy sembla que està calant cada cop més. Però, fins quan durarà?

“El fenomen curvy és la punta de l’iceberg i és una conseqüència d’un canvi en la societat. El que s’està reivindicant ara en molts nivells és una bellesa més universal”, explica Covadonga D’lom, assessora editorial i autora de #Curvy (Lumen), un llibre optimista que reivindica la dona sense complexos i que també compta amb el sentit de l’humor de les il·lustracions de Flavita Banana. “Les dones ens hem cansat d’estar sempre perfectes. Cada cop es parla més de l’error, del fet d’equivocar-se i de ser un mateix”, continua D’lom, per a qui un altre dels punts positius d’aquest moviment és el fet que ajudi a aconseguir que el judici que algú fa sobre si mateix no depengui dels altres sinó d’ell mateix.

I és que la base és acceptar-se. Ho diu l’Ana Pizarro, fotògrafa, activista plus size i responsable des de fa quatre anys del blog The Duchess. Des del març hi escriu en anglès, ja que la majoria de les seves seguidores són angleses i nord-americanes. Però també ho fa per diferenciar-lo del blog que li ha encarregat la revista S Moda : The Big Duchess. Porque el estilo no tiene talla. Tota una declaració de principis. “Sempre he defensat que hem d’acceptar el que som. Si estic grassa, ho estic, i he d’assumir-ho per després enfrontar-me al problema, si és que en tinc cap”, considera.

‘Celebrities’ sense complexos

“M’agrada la paraula curvy perquè inclou molts tipus de dones que no estan precisament grasses. Es pot tractar d’una dona prima però que tingui molt de cul o de pit. La Jennifer Lopez és una dona curvy però no està grassa. Aquest terme inclou totes aquelles dones que habitualment se senten excloses, no només les grasses, sinó que també n’hi ha que tenen una talla normal”, destaca Pizarro, que l’any passat va protagonitzar la campanya internacional d’Amazon Fashion Europe I wish I could wear (m’agradaria poder dur), que reivindicava la diferència.

Per a la psicòloga i psicoterapeuta i especialista en trastorns alimentaris Susanna Tres, el fet que hi hagi artistes que no acceptin que els retoquin els cossos amb el Photoshop és positiu: “Estan reivindicant el dret a ser elles mateixes, sense complexos”. També veu bé que hi hagi models de complexions físiques diferents i que s’ampliï l’oferta de moda per a persones de talles més grans. “Això pot ajudar a rebaixar la pressió social, que afecta sobretot les noies adolescents, per haver de ser d’una determinada manera -molt prim- per tenir èxit social -assegura-. Aquesta nova tendència -continua- normalitza les dones més grasses, que es veuen més ben representades a la societat. Això pot ajudar a desestigmatitzar el fet de ser gras i que la talla no sigui motiu d’exclusió, burla o crítica”.

La diversitat de talles a les passarel·les i escenaris que es comença a veure arreu del món també es veurà reflectida a Catalunya gràcies al primer concurs de models per a dones amb talles més grans. Es tracta del certamen Curvy Fashion Model, que organitza l’agència Miah Models de Barcelona, pensat per a noies d’entre 18 i 30 anys amb una alçada mínima d’1,70 metres i un mínim de 95 centímetres de maluc. La primera edició es va fer a finals del 2015 a Andalusia i ara arriba a Catalunya. Dotze noies -que van sortir del càsting que es va fer al febrer a Barcelona- competiran per convertir-se en la millor model curvy en la final que se celebrarà a principis d’abril. “El mercat no ha de ser d’un sol tipus de dona sinó de molts”, sosté la directora del certamen, María José Serra, per a qui aquesta iniciativa també ajuda a potenciar l’autoestima.

‘No’ al victimisme

Pizarro defensa dir les coses pel seu nom. Si bé li agrada la paraula curvy, és molt crítica amb altres com ara gordibuena o fofisano. “Al principi, gordibuena em semblava un terme bastant fresc. Però m’he adonat que no ens podem enganyar. Sempre hem criticat l’estereotip de la dona prima i no ens adonem que n’estem creant un altre amb les noies grasses, i això també crea exclusió. Es tracta d’una discriminació positiva però no millor”, reflexiona.

“No ens podem recrear en el victimisme, fer-ne apologia constant i dir «pobres de nosaltres!». El fet d’estimar-se un mateix és un procés llarg i, si volem canviar, hem d’assumir que es requereix molta paciència. La força és a l’interior. Sé que sona molt Star Wars -diu entre riallades-, però és així. Al final, per molt que et digui la gent, si no ets tu la que inicia el canvi, no pots fer res. I la clau és no conformar-se”, conclou Pizarro, que, amb 22 anys, sorprèn pel seu aplom i alhora pel seu optimisme.

D’lom també creu que hi ha un cert punt de revenja en tot aquest moviment. “Per a mi, és victimisme dir que Inditex té l’obligació de fer talles més grans perquè les adolescents que no puguin comprar roba a les seves botigues no se sentin marginades. No has de dirigir sempre la culpa al fet que el món no és com tu vols. El que has de fer és canviar-lo o fer que no t’afecti”, valora. Malgrat tot, prefereix destacar-ne la part bona: “Em sembla bé que es parli de la dona curvy potser perquè em sento més còmoda amb aquest terme que amb el fet que em diguin que estic grassa. El missatge és positiu. I crec que es tracta d’un fenomen que durarà, d’una banda perquè aniran canviant les coses i, d’una altra, perquè dóna diners”.

Intercanvi terapèutic

Des del punt de vista psicològic, Tres defensa que les persones amb un mateix problema es poden entendre molt bé entre elles i donar-se suport: “És molt terapèutic que hi hagi espais virtuals i físics d’intercanvi de vivències”. Això sí, també recorda que, freqüentment, tant l’infrapès com el sobrepès van associats a problemes de salut física i mental que cal poder tractar. “El sobrepès sovint està lligat a una història de vida traumàtica, a una vivència negativa del propi cos, a una dificultat per gestionar les emocions o a una baixa autoestima. Per fer canvis efectius, cal abordar també tota la base psicològica del problema. A la consulta hem comprovat que, quan la persona millora la seva manera de relacionar-se amb ella mateixa i amb els altres, el seu pes s’equilibra i s’ajusta al seu pes ideal de manera automàtica”, certifica.

La importància de potenciar l’autoestima

“No hi ha ningú millor que una grassa per entendre els problemes d’una altra”. Aquest és només un dels lemes del llibre Gordi Fucking Buena (Temas de Hoy), escrit a quatre mans per les blogueres Elena Devesa i Rebeca Gómez. El seu eix central és l’autoestima i ofereix solucions als “drames de les noies grasses”. Les seves autores són les responsables de la web Weloversize, que, amb més d’un milió de visites mensuals, s’ha convertit en tot un fenomen. No es tracta només d’un blog sobre moda sinó que s’hi tracten també temes sobre bellesa, sexe o vida saludable, sempre des d’un punt de vist irònic i positiu.