La crisi de les relacions en l’era de la IA: “Per rebre tant d’odi prefereixo desaparèixer i no relacionar-me amb ningú”

Barcelona“Està bé o no, fotre les banyes? Jo ja no ho sé, perquè si fots les banyes traeixes la teva parella però si no les fots et traeixes a tu i potser acabes dinamitant la relació. Llavors, si tens una relació oberta deixa de ser una relació i comença a ser el Fòrum de les Solucions perquè haureu de xerrar i gestionar tantes coses que no tindreu temps ni ganes de follar”, deia Oye Sherman al monòleg final de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions celebrat al CCCB pels 15 anys de l’ARA. Davant la complexitat de les relacions, la humorista va acabar triant parlar de l’habitatge, la principal preocupació dels catalans segons el CEO (caldria veure què passaria si hi preguntéssim per les relacions!): “La meva vida sentimental fa que la crisi de l’habitatge sembli un tema amable”. I així ho va constatar la taula rodona dedicada al tema: “Estem en un moment de cerca en què conflueixen moltes maneres de vincular-se. Hem desterrat els referents de l’amor romàntic i encara n’estem construint uns altres”, apunta la sociòloga i especialista en innovació digital social Liliana Arroyo. Sembla que tot està per fer i que tot és possible, però “el do it yourself” pot convertir-se en una arma de doble tall.

“Hi ha una recerca de la perfecció potenciada per les xarxes socials”, diu Imane Raissali, psicòloga, comunicadora i cantant coneguda com a Miss Raisa. No només comparem els nostres cossos i les nostres vides, sinó també les nostres relacions. “Veiem relacions romàntiques, superpassionals, i parelles que no paren de fer viatges i d’anar a restaurants increïbles, i ens preguntem: la meva vida en parella és massa avorrida?” Però tot això no és real: “Està filtrat, molt maquillat i molt seleccionat”. El periodista i crític Joan Burdeus subscriu aquesta tesi: “Tenim unes expectatives perquè l’altre compleixi la funció perfecta i, quan això falla, pensem que hi ha algú altre més perfecte”. Hi veu una paradoxa, perquè les relacions, a parer seu, han de ser una mica fràgils i hi ha d’haver un cert risc d’incertesa.

“Ens falta veritat”, afegeix el cantant de Ginestà, Pau Serrasolsas, que es presenta com a expert en deixar relacions i admet que juga amb el Tinder dels seus amics. Ell ho extrapola al món de la música, on també falten “artistes que se la juguin”. La música és el mitjà que ell utilitza per expressar la seva forma de relacionar-se, com ho va fer amb la cançó Deixar-se anar la mà, que va gravar amb la seva exparella, l’actriu Laia Manzanares, un any després de trencar la relació. “Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Si l’amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li vulguem donar”, hi canten. Perquè si estem perduts és potser perquè estem intentant fer-ho diferent: “Volíem fer-ho el millor possible perquè sembla que les relacions han d’acabar sempre tortuosament”.

Prohibit no gaudir

Una de les transformacions que hem viscut ha sigut passar de la societat de la prohibició a la societat del gaudi obligatori, un dictamen que s'ha de viure al màxim que sovint ens culpabilitza. “Ara no et pots revoltar contra res més que contra la teva incapacitat d’estar gaudint tota l’estona”, afirma Burdeus, que ho relaciona amb l’augment de les depressions i la davallada de l’interès en el sexe. Ho defineix com una trampa. Hi caus si sents que no estàs bé però que podries estar-ho si t’hi esforcessis més. No és així: “A vegades no es pot estar bé, o has de parar i fer les coses d’una altra manera”.

A això s’hi suma la diversificació. Hi ha tantes possibilitats per triar que això ens aboca a l’angoixa, fruit en part d’un sistema de consum que converteix les persones en mercaderies –apunta Arroyo–. “Cada vegada és més difícil créixer i vincular-te, saber qui ets, com t’has de relacionar. Tens un ventall tan ampli que ni tan sols saps tot el que tens per triar. És més complicat entendre les noves formes que tenim de vincular-nos, i a això s'hi sumen les diferents formes o expressions d’identitat”, afirma.

Però no tothom és lliure de triar en una societat també amb moltes desigualtats socials. És l’experiència que aporta Raissali, que com a dona d’origen musulmà va viure un casament concertat durant cinc anys. “He après a estimar les meves vulnerabilitats i a escollir millor amb qui compartir-les. Amb el temps anem sabent sobretot què no volem”, assegura.

Menys sexe i més por de l’altre

Tots aquests canvis afecten especialment les noves generacions. A Barcelona, els joves d’entre 11 i 17 anys són la franja d’edat que se sent més sola –per sobre dels majors de 65 anys–. “Hi ha alguna cosa que no està funcionant a l’hora de construir els vincles. Hi ha una cosa més profunda que no s’està nodrint”, apunta Arroyo. És el sosteniment, que abans trobàvem en la figura de la parella i que ara busquem més en altres espais. Ella ho atribueix a un individualisme exacerbat, que també vincula amb el fet que els joves tinguin menys relacions sexuals. El 30,9% dels joves estatunidencs no practiquen sexe, segons un estudi fet entre el 2016 i el 2018, una tendència que sembla estar-se confirmant a casa nostra.

En aquest sentit, influencers i celebrities com Rosalía han visibilitzat el celibat voluntari. Per a Burdeus és una reacció a l’obligatorietat de gaudir. “El sexe ha passat de ser transgressor a convertir-se en un intercanvi plaent purament instrumental. Si no et sents alliberat i empoderat deixes de voler-ho”, afirma. I això és nefast per al sexe –continua–, que és una excusa per a l’amor i que funciona quan no és l’objectiu: “Ha anat tan bé que ara de cop estem follant”.

A més d’una baixa tolerància a la frustració, la por que et facin mal podria ser un dels principals motius de la soledat dels joves i del desinterès pel sexe. “Tenim una crisi humanitària que és el tracte humà. Ens tractem molt malament. Per rebre tant d’odi o comentaris horribles prefereixo desaparèixer i no relacionar-me amb ningú”, explica Raissali.

La IA: més amable que un nòvio

Per si no n'hi havia prou amb aquest batibull de canvis socials i dificultats a l’hora de relacionar-nos, ha arribat una convidada especial a la nostra cita: la IA generativa. Un de cada quatre joves en la vintena als Estats Units utilitzen la IA per replicar interaccions romàntiques, segons un estudi del Journal of Social and Personal Relationships. Un altre informe de la Harvard Business Review identifica la teràpia i la companyia com a primer ús de la IA generativa.

Tenir una parella virtual ja no és ciència-ficció i caldrà veure l’impacte que té en la salut mental confiar més en una màquina que et diu el que vols sentir que en una parella, un amic o un professional. “Estem establint relacions amb el software. El ChatGPT et tracta molt bé, no et discutirà mai, sempre et donarà la raó, sempre et dirà que tens una molt bona idea. És molt més agradable aquesta companyia que no et qüestiona, que no et repta i que no t’apunta les vulnerabilitats”, afirma Arroyo.

De Tinder a Strava: tria la teva apli de cites

Les aplis de cites són un reflex de la cerca de noves formes de vincular-nos i de la diversificació. Cada vegada estan més segmentades: n’hi ha per a persones homosexuals, per a persones trans, per a persones amb trastorns de l’espectre autista i per a celebrities, per exemple. Tal com deia Burdeus, amb la pèrdua d’interès en el sexe com a objectiu, Tinder ha perdut adeptes, i en guanyen altres com Strava, una apli per a gent que corre i va en bici. I com es lliga, doncs? Serrasolsas en descobreix el truc amb ironia: “Comparteixes el resultat del que has corregut aquell dia i algú et diu: «Ostres, deunidó avui». I tu fas: «Ei, què tal, com estàs?»”.

Malgrat tanta confusió, tots veuen el futur amb esperança. “Tindrem més exemples amb més recorregut, i haurem resolt com ens vinculem amb les màquines”, augura Arroyo. De tota manera, “anomenarem amor l’espai que ens treu de les inèrcies de la buidor, i això continuarà existint canviïn les màquines o la societat”, afegeix Burdeus. Oye Sherman n’extreu les seves pròpies conclusions: que ha d’abandonar Tinder i fer-se Strava, i que com que la gent està desesperada provarà de lligar pel CatSalut: “Estic segura que allà hi entres i hi ha gent tirant-te fitxa”.