Centre Zen BarcelonaQuan un grup de persones estan parlant i de cop i volta es fa un silenci sobtat, algú sol trencar aquest buit estrany amb l’expressió: “Ha passat un àngel”. Sembla que l’ésser humà té necessitat d’explicar el que és inexplicable, d’omplir els buits amb paraules i, en aquest cas, amb una bonica justificació. Però és a través d’aquest silenci, que intentem trencar amb rapidesa perquè sovint se’ns fa incòmode, que podem trobar precisament la comoditat.
El mestre zen Wanshi (1091-1157) va escriure un conegut poema en què fa referència a la il·luminació silenciosa, que comença dient: “Quan en el silenci tota paraula és oblidada, irromp davant vostre amb nitidesa. Quan ho realitzeu, el temps deixa de tenir límits i és el moment en què la vostra realitat ve a la vida”. El seu ensenyament ens diu d’endinsar-nos en el silenci per assolir la plena presència, el temps sense límits, la consciència d’unitat, el despertar o il·luminació.
Amb la meditació podem posar en pràctica aquesta capacitat de connectar amb el silenci. Assentats en el coixí, concentrats en el cos i la respiració, observem que apareixen pensaments però els deixem passar, sense voler-los atrapar ni rebutjar, permetent que apareguin i desapareguin. També sentim petits sorolls, propers i llunyans, el so de la respiració o potser el cant d’un ocell. Però això no significa que el silenci hagi desaparegut, podem tornar a ell perquè és un silenci sempre present.
Aprofundir en aquest silenci ens permet, doncs, prendre consciència de la pròpia intimitat, d’un espai per refugiar-nos davant dels petits o grans conflictes de la vida quotidiana. Deixant que passi un àngel darrere l’altre, és a dir, cultivant els espais buits, podem entrar en contacte amb el nostre espai íntim, que conté la pau que tendim a cercar a fora o a través de les paraules.