Què hi ha dins del cervell d’un músic?

Què passa dins del cervell d’una persona que crea música? I quan toca el seu instrument o surt a l’escenari? O encara més: com pot utilitzar la seva neurobiologia per potenciar l'atenció i la llibertat interpretativa? De tot això en parla Giulia Valle, compositora, contrabaixista de jazz, docent i autora del llibre Cerebro en equipo: neurociencia para el desempeño y la motivación en música (y otras artes) (Editorial Versos & Reversos, 2025).

“Escoltar música és probablement l’input que activa més connexions neuronals en el nostre cervell”, assegura Valle, que posa un exemple: “La memòria emocional d’una cançó que ha format part de la nostra adolescència ens retorna a tota una sèrie d’experiències del passat i genera tota una resposta neuronal”.

Per a Valle, quan un músic escolta música, la processa de forma diferent en el seu cervell que una persona que no s’hi dedica. “Se li activen àrees i zones implicades en la precisió del moviment”, continua. El més sorprenent, però, és que gran part d’aquesta sèrie de mecanismes es generen al cervell fins i tot quan ens imaginem la música. “Quan vas caminant pel carrer i tens una cançó al cap, s’activen les mateixes àrees cerebrals de forma automàtica”, assegura.

A l’hora de crear una nova composició, primer de tot s’ha d’entendre què és el cos callós. “És el que connecta els dos hemisferis del cervell: el dret, que processa les coses més a escala global i emocional, i l’esquerre, més analític”, explica Valle. Per això, el cos callós és el que fa que l’experiència de la creativitat pugui ser completa.

A partir d’aquí, és important distingir entre imaginació i creativitat, perquè si bé la imaginació és imprescindible a l’hora de tenir idees i intuir què pot funcionar o no en una melodia, sense la creativitat és impossible poder-ho dur a terme. “Els humans tenim la capacitat de generar una cosa del no-res, partint d’una idea simple. Ara bé, la creativitat implica la imaginació i l’execució, però l’execució sense la imaginació no seria possible”, aclareix.

No tots som persones creatives. Segons Valle, el denominador comú de les persones que són creatives és la seva obertura mental. “La manera de pensar de la gent creativa molt sovint és diferent de com pensaria una persona més pragmàtica. En comptes de fer una línia recta a l’hora de solucionar alguna situació, avaluen diferents possibilitats i accions”, matisa.

Aleshores, una persona creativa, o un artista, ¿neix o es fa? Per a l’autora, és cert que hi ha persones que neixen amb una inclinació més gran cap a la creativitat. Però, tot i això, considera que, al final, un artista es fa a mesura que va desenvolupant les seves aptituds. “He vist gent amb molt talent però amb poca disciplina. Al final la dita és certa: la inspiració arriba treballant”, continua.

Pensar en el que s’està aprenent, les tècniques de visualització, igual que utilitzen els esportistes, són detalls molt importants que els músics fan servir per potenciar la seva creativitat. “A través de la visualització s’aconsegueix que un aprenentatge es quedi més gravat al cap”, apunta Valle.

Posar el focus

Per als moments d’assaig, l’autora recomana que, si es vol fer una bona pràctica, no es mesuri amb la quantitat d’hores que es fan, sinó amb la qualitat del treball. “És molt millor fer dues hores ben fetes amb pauses entremig de visualització per integrar-ho bé”, recomana. A més, considera que una bona pràctica consisteix en atacar els punts dèbils que no surten tan bé amb molta calma i intentant ordenar les coses de manera que cos i ment assimilin tota la informació.

D’altra banda, l’autora matisa que no és el mateix l’atenció que la concentració: “Quan estàs tocant en un escenari amb altres músics, tu prestes atenció a moltes coses alhora; no només al que tu estàs tocant, sinó al que toquen els altres músics, i amb això has d’anar pivotant tota l’estona”, explica. Fins i tot amb el free jazz, en què es fa improvisació total, és important no perdre de vista aquesta atenció: “Cal estar tota l’estona calibrant el que toca l’altre i ajustant-te al que tu fas”, apunta. Amb tot, la concentració és el que abraça tot aquest circuit, però té una durada curta, de no més de cinc minuts. “La concentració profunda es va establint com una mena d’equilibri enmig de tota l’atenció”, apunta Valle.

Finalment, l’autora assegura que el secret per fer un bon concert és estar al 100% dalt de l’escenari. “I viure la immediatesa del moment, sense pretensions ni l’expectativa que passin coses”, afegeix. Sobretot es refereix a quan en un concert s’espera que les coses vagin tan bé com en un concert anterior. “Això t’allunya de l’ara i l’aquí, que és el més important. La feina del músic és endollar-se a la música i deixar que parli per si mateixa”, continua Valle. “Si estàs esperant que passi tal cosa i lluitant contra el que està passant, t’estaràs carregant el moment i no estaràs prestant atenció –conclou–. Al final, el que l’escenari demana és no demanar res”.