Els joves ja no volen sortir de festa?

Barcelona“Cada cop noto que em costa més sortir de festa”, diu l'Albert Thió Hortoneda, de 26 anys, de Barcelona. “Entres a una discoteca a les dues de la matinada, has pagat 20 euros i, per amortitzar-ho, has d’estar-hi fins a les sis del matí. A mi això em desajusta una mica els patrons de son”, explica. Aquesta festa, empaquetada i enfocada al consum, que dura hores i hores, no li interessa, diu. “No m’havia plantejat tant que fos una qüestió generacional, però sí que veig que a molta gent del meu entorn li està passant el mateix”, destaca. De fet, des de fa temps s’han viralitzat articles i vídeos amb etiquetes com “normalitzem no sortir”, en els quals gent molt jove parla sense complexos sobre no sortir de festa als 20 anys. Allò que abans era un estigma –haver de dir a les amigues que no comptessin amb tu per sortir– sembla haver trobat el seu nínxol a TikTok amb hashtags sobre benestar i autocura.

Aquest canvi també reflecteix una transformació més àmplia en la manera de relacionar-nos. Mentre que als anys vuitanta les discoteques eren la plaça pública on la gent es trobava, ara, en un món ple de pantalles, molts joves han deixat de sortir de festa, beuen menys i es cuiden més. “En general, es tendeix a estigmatitzar l’oci nocturn com una cosa que desgasta, però, en realitat, és necessari. Sortir de festa també és cuidar la teva salut mental: et distreus, surts de la teva bombolla i et dediques al plaer”, afirma Aïda Camprubí, gestora cultural i codirectora del Festival BAM del 2021 al 2025. “Esclar que hi ha una part de la població jove a la qual potser no li ve de gust sortir tant, però també hi ha gent que prefereix fer festes a casa per qüestions econòmiques i per no haver de relacionar-se en espais mainstream on es donen determinades violències que, en espais més petits, potser no es veuen tant”, explica Camprubí.

Les dades confirmen la tendència

Tot i això, el canvi és evident. Durant la seva joventut, més del 25% de la generació X (nascuts entre 1965 i 1980) anava a ballar o a discoteques els caps de setmana; ara aquesta xifra s’ha reduït a menys del 12% entre la generació Z (nascuts entre 1997 i 2010), segons l’Enquesta Jove 2023, recollida a l’Informe de Joventut d’Espanya 2024.

Mentre l'Albert només va a discoteques una o dues vegades al mes, el cas de Paulina Plucińska, de 21 anys, en ple Erasmus a Barcelona, és diferent. “Estic en una època en què sí que surto més de festa. Tot i que m’agrada sortir a ballar i connectar amb gent de diferents llocs, cada vegada em sento més desconnectada del tema de l’alcohol i bec menys. Emborratxar-me em genera molta ansietat”.

Encara que sovint es generalitza que les noves generacions beuen menys, és difícil establir un únic patró. “Potser beuen menys, però també hi ha joves que experimenten amb drogues noves, més perilloses que les d’abans”, reflexiona Aïda Camprubí. El que és evident és el canvi de paradigma que hi ha hagut els últims anys des de l’arribada de la covid-19; moment en què es van popularitzar festes a casa i rituals com el vespreig. La cultura del benestarva entrar a les nostres pantalles i a les nostres vides. Cuidar-se es va convertir en el principi màxim. Aquest moviment de replegament, sumat a l’aïllament per motius sanitaris, va afectar de ple generacions com la Z.

“Durant la pandèmia, la gent que avui té entre 18 i 25 anys va perdre una etapa fonamental de la seva adolescència, crucial per aprendre a socialitzar amb persones diferents. I un dels espais que permetia això eren els espais de lleure. A més, han patit la inexistència d’aquest procés d’autoaprenentatge en espais col·lectius, i això fa que ara molts d’ells se sentin més insegurs quan van a sales o discoteques”, explica el geògraf Jordi Nofre, investigador a la Universidade Nova de Lisboa.

La Paulina Plucińska, per exemple, tenia quinze anys quan va començar la pandèmia. “Recordo que fèiem festes a casa ballant les cançons que ens agradaven. Per a mi això era festa: no tenia cap inseguretat, no hi havia llums superfortes, i em sentia molt lliure”, reflexiona aquesta jove polonesa resident a Barcelona, que participa a No m’importa, el compte d’actualitat que va fundar amb l'Albert i quatre amics el gener del 2025: “Com pot ser que un espai que hauria de ser de desconnexió i llibertat acabi generant estrès? Calcular quant et gastaràs, si aniràs prou adequat, si encaixaràs amb l’ambient”, reflexionen en aquest vídeo.

Canvi generacional

Mentre que per generacions com la X “sortir de nit era una aventura, en la generació Z aquest desig és molt menys present. Ara està tot molt més planificat: saben on aniran, amb qui i com tornaran”, afirma Nofre. L'Albert s’afegeix a aquesta visió: “Penso que la nostra generació ja no busca aquesta llibertat en la festa. Tinc més la sensació que busquem seguretat o protecció, perquè estem en un moment en què no tenim certeses: no sabem si aconseguirem un pis, ni una feina digna, ni si tindrem garantits els béns bàsics”.

De fet, un altre factor clau que limita la freqüència amb què els joves surten de festa és l’encariment de l’oci nocturn formal. Les entrades a discoteques i pubs són cada cop més cares a causa de l’augment de despeses en el sector. “Tot ha pujat. A Barcelona, per exemple, l’increment es deu a diversos factors: la pujada d’impostos, els lloguers dels locals, els costos laborals i l’augment dels preus de subministraments com l’electricitat o l’alcohol”, explica Jordi Nofre, també doctor en geografies de la nit i de la ciutat nocturna.

Tot això fa que una entrada que abans costava 10 o 12 euros avui arribi a 25 euros, sobretot en discoteques grans. “Si parlem de joves entre 18 i 28 anys, qui ho pot pagar? Bàsicament, les classes més benestants; aquestes sí que continuen sortint, mentre que les discoteques i clubs orientats a joves de classes populars tenen problemes financers molt seriosos”, diu l'expert. Un exemple són sales mítiques per a l’escena independent i underground de la ciutat, com Meteoro, que ha llançat una campanya de recaptació de fons, o El Pumarejo, que va haver de tancar temporalment arran d’una ordre de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Oci alternatiu

Per sort, no tot està perdut. Més enllà dels costos econòmics, la festa continua sent una part molt important en el procés de socialització de moltes joves que troben models alternatius a l’oci massiu en sales de mida mitjana i petita. Barcelona n’és un exemple. “Hi ha molts col·lectius, formats per persones molt joves, que no només surten de festa, sinó que organitzen els seus propis esdeveniments i busquen models i formats d’oci alternatiu”, explica Camprubí.

És el cas de col·lectius com Opi Melissa o Desacato Goblin, que creen i gestionen les seves pròpies festes en diferents sales. També de festivals de música com Òrbita Paral·lel 62, Festival Miceli o Mostra, aquest últim totalment autogestionat a través del treball de persones voluntàries. “No podem dir que tota una generació no surt, sinó que és una generació molt complexa que també està generant nous espais d’oci alternatiu”, afegeix la també crítica cultural.

En aquest nou ecosistema, la Paulina té clar com seria la seva festa perfecta: “És la que és segura i col·lectiva, amb un ambient que no gira només al voltant de l’alcohol, i on puc estar amb els amics jugant a jocs de taula, escoltant música o reflexionant”. El debat, doncs, ja no es planteja en termes de quina generació és més festera, sinó en la capacitat que tenim com a societat de repensar la festa i fer-la evolucionar cap a altres espais: “Hem d’assegurar que totes les alternatives d’oci estiguin disponibles, perquè cada persona pugui decidir la seva manera de socialitzar sense renunciar a cap opció”, conclou Aïda Camprubí.