Per què Mongòlia s'ha convertit en la destinació preferida dels mil·lennials?

The New York TimesEra quasi mitjanit, enmig d'una tempesta en una carretera enfangada al mig de Mongòlia. Tot i aquest escenari, el riu semblava que es podia travessar fàcilment. El meu cosí Cole Paullin i jo buscàvem un lloc per acampar i jo estava cansada després d'un llarg dia esquivant rierols amb el nostre camió 4x4 de lloguer. "Em sembla bé", vaig dir. "Som-hi".

El Cole va accelerar i els neumàtics davanters van caure des d'un terraplè invisible i van xocar contra les roques de sota. Ens vam quedar abocats al riu en un angle difícil amb la meitat davantera del camió submergida. L'aigua va començar a entrar per una escletxa de la porta i em va mullar els peus. Em vaig imaginar que el dipòsit del cotxe de lloguer que havíem pagat se n'anava aigües avall...

Atrets pel soroll que fèiem, dos joves acampats a prop van venir a ajudar-nos. Un es va dirigir a mi i amb l'aigua fins a la cintura em va ensenyar un missatge escrit a Google Translate: "Això és perillós". Tenia tanta vergonya que no podia tenir por. Li vaig deixar el meu impermeable mentre feia algunes trucades. Per sort hi havia cobertura. En una hora, va arribar un home amb un remolc. Vam fer marxa enrere a tota velocitat mentre ell accelerava i ens va treure del riu.

En Cole i jo vivim a diferents continents (ell a Filadèlfia i jo a Londres), però un cop l'any ens reunim en un lloc nou per fer un viatge. Aquest any, vam decidir fer un viatge d'una setmana per Mongòlia.

Durant l'última dècada, mil·lennials com jo, els nascuts aproximadament entre 1981 i 1996, hem estat buscant llocs remots com Mongòlia, mentre que altres turistes s'amunteguen a l'illa de Santorini, la Torre Eiffel i el Coliseu. Pot ser una reacció a un món que es condensa cada cop més als nostres telèfons, on les mateixes destinacions apareixen una vegada i una altra a Instagram. El que hem guanyat en accessibilitat, ho hem perdut en capacitat de sorprendre'ns.

El govern de Mongòlia ha intentat aprofitar aquest desig de viatges menys preparats i ha invertit en una campanya de màrqueting digital adreçada a persones d'entre 23 i 40 anys. També ha convidat influencers al país.

Segons una enquesta del 2019 esmentada pel ministeri de Turisme de Mongòlia, el 49% dels visitants del país aquell any tenien menys de 40 anys. Els operadors turístics, conscients d'aquest interès creixent, han començat a elaborar propostes per als joves turistes com ara anar al Festival de l'Àguila Daurada, una trobada anual de caçadors nòmades, o unir-se al Mongol Rally, una cursa que és una odissea de conducció per Europa i l'Àsia; o passejar pel Mongol Derby, una cursa de cavalls. "El món és cada cop més petit i tothom busca una nova frontera", diu Sangjay Choegyal, un home de 36 anys que viu a Bali i que ha visitat Mongòlia vuit vegades. "El següent lloc és Mongòlia".

Un imant per als qui busquen aventures

Quan en Cole i jo vam arribar a Ulan Bator, la capital, a finals de juliol, una fila d'estrangers omplia la nova sala d'immigració de l'aeroport. L'Olivia Hankel, de 25 anys i d'Oregon, havia arribat per al Mongol Derby. En Willie Freimuth, un estudiant de paleontologia de 28 anys de Carolina del Nord, hi tornava per segona vegada per estudiar fòssils. I Sangjay Choegyal hi havia volat amb amics per fer una ruta per carretera per la vall d'Orkhon.

L'any passat, Mongòlia va rebre 250.000 turistes, més de sis vegades els que havia rebut l'any anterior, quan el país sortia de l'aïllament pandèmic. La majoria d'aquests visitants eren de països pròxims, com Rússia, Corea del Sud i el Kazakhstan. Però el nombre de turistes d'Europa i els Estats Units va augmentar més d'un 500% entre 2021 i 2022. "Crec que pots tenir experiències molt més interessants, transformadores i atractives a Mongòlia que no pas al Taj Mahal", diu Tom Morgan, fundador de l'empresa The Adventurists, una companyia que organitza viatges extrems en aquest país. I afegeix: "És millor no fer plans".

Una tenda amb quatre neumàtics

En Cole i jo no havíem planificat massa. Portàvem només les nostres motxilles i havíem llogat un cotxe amb la companyia Sixt -que no estàvem segurs que existís-. Les oficines de Sixt a Mongòlia operen amb transferències bancàries i abans d'arribar-hi ja havíem enviat més de 2.000 dòlars al seu compte. Jo patia que no fos una estafa.

Ens vam quedar més tranquils quan vam arribar a les oficines i vam veure que tenien la nostra reserva controlada. Però després van arribar les males notícies: un grup havia destrossat el cotxe -un model SUV- que havíem demanat. Un viatge de 3.000 quilòmetres per les nombroses pistes de terra del país havia destruït la part inferior del vehicle. L'agent ens va oferir una camioneta UAZ de fabricació russa equipada amb una tenda de campanya a la part superior. No tenia equip de música i l'aire condicionat era un flux d'aire calent. Vam tenir sort d'aconseguir-lo. Sixt estava a punt d'esgotar els cotxes de lloguer, igual que altres companyies de la zona. "Hem esgotat les unitats tres vegades aquesta temporada", explica Max Muench, de 31 anys, cofundador de l'empresa de viatges Follow The Tracks. La seva companyia, que va començar a funcionar l'any passat, ajuda els clients a llogar cotxes i els ofereix tablets carregades amb mapes que poden utilitzar quan no hi ha cobertura. "Especialment després del covid la gent necessita sentir la llibertat una altra vegada", diu. "I això és el que busquen a la immensa buidor de Mongòlia".

Nòmades amb Google Maps

Aviat vam descobrir què volia dir aquella buidor. Quasi la meitat dels 3,2 milions de persones del país viuen a la capital, un embolic de carreteres i nous gratacels que s'enfilen en totes direccions. Però quasi un quart del país continua sent nòmada i viuen en gers -tendes rodones fetes de fusta, lona i pells o teixits d'animals- a l'estepa. Els nòmades es mouen amb els seus ramats fins a quatre vegades a l'any.

A mesura que conduíem per sortir de la ciutat, guiats per Google Maps, el cel s'estenia tant que l'horitzó semblava que es doblegués. Un grup de cavalls rosegaven l'herba mentre remenaven la cua per espantar les mosques. Estàvem buscant els parents llunyans d'aquells cavalls perquè conduíem el camió cap al parc nacional Hustai, un refugi dels últims cavalls veritablement salvatges que queden al món, segons el museu Smithsonian. Després d'una hora per una carretera polsegosa vam arribar a una petita porta d'entrada. Vaig preguntar al gerent del parc, Batzaya Batchuluun, si els turistes tenen problemes per trobar el lloc. "La majoria de la gent ve amb un guia. Però els joves com tu comencen a aparèixer pel seu compte", va dir. "Tenen telèfons. I al final hi arriben". Mongòlia està sorprenentment connectada. Malgrat les llargues distàncies entre pobles, vam tenir cobertura d'internet mòbil durant bona part del viatge (utilitzant una targeta SIM del país). Un dia, mentre mirava camells al desert, fins i tot vaig poder fer una cosa absurda: provar sort amb Ticketmaster per aconseguir entrades per al concert de Taylor Swift. (Com tants altres, no ho vaig aconseguir.)

El govern de Mongòlia ha estat treballant per millorar l'accés online dels ciutadans i els turistes. Aproximadament un 84% del país té accés a internet i els gers tot sovint tenen plaques solars, cosa que permet mantenir els mòbils de les famílies carregats. El govern també treballa per pavimentar les carreteres que connecten la capital amb les destinacions més populars.

Tot aquest desenvolupament ha permès als joves viatgers moure's pel país amb més llibertat. L'endemà de la nostra visita als cavalls salvatges, mentre descobríem l'antiga capital de l'època de Genguis Khan, Karakorum, vam conèixer un grup de noies europees, amigues de la universitat, que estaven fent un viatge de dues setmanes. Elles també havien evitat el guia i viatjaven seguint els seus mòbils. "No volíem un viatge on tot estigués organitzat", diu Maria Galí Reniu, una noia catalana de 31 anys. Hanna Winkler, de 30 anys i d'Àustria, afegeix: "Pel nostre compte podem aturar-nos a qualsevol lloc on decidim que és un bon lloc per acampar".

Una cursa de cavalls enmig d'una calamarsada

En Cole i jo també ens aturàvem allà on volíem. De nit, acampàvem sota la Via Làctia que apareixia, brillant, sobre el sostre de la nostra tenda. Durant el dia paràvem a dinar enmig dels camps daurats de colza o a tocar d'algun riu. A Elsen Tasarkhai, una gran extensió de sorra coneguda com a minidesert del Gobi, vam pujar dalt de camells de dos geps. A la meitat del nostre viatge, vaig convèncer en Cole perquè ens desviéssim cap a les aigües termals de Tsenkher, una destinació popular entre els locals. Després de gairebé una hora per un camí de terra, ens vam trobar amb una multitud de nens a cavall. Acostant-nos-hi, vam veure que tenien números a la camisa. Una nena i quaranta-un nens, de 8 anys en amunt, feien una cursa. Les famílies utilitzen els cotxes i les motos per acostar els cavalls fins a la línia de sortida. Els pares ens van animar a seguir-los mentre col·locaven els cotxes al costat dels cavalls. Quan la cursa va comentar nosaltres també vam engegar seguint els cavalls mentre corrien. Just quan el primer cavall va creuar la línia de meta va començar a pedregar. El que hauria d'haver estat una celebració es va convertir en una estampida. Mentre conduíem cap a les aigües termals una pluja torrencial va espatllar els eixugaparabrises. Vam avançar molts Prius, un dels cotxes preferits de Mongòlia, enfonsats als vorals de les carreteres. La tempesta va inundar els banys termals. Mentre tremolàvem en una piscina d'aigua tèbia, un noi que parlava anglès ens va dir: "Em sap greu que us hàgiu perdut l'aigua calenta".

Després de dies de conduir per carreteres complicades vam arribar al llac Khuvsgul, la nostra destinació final. Volíem passar la nit en un ger així que vam trucar a Erdenesukh Tserendash, un home de 43 anys que respon al sobrenom d'Umbaa, el número del qual apareixia a Facebook. Ell, la seva dona i els seus dos fills ens van invitar a una de les tendes de la família, il·luminada amb bombetes enganxades a les bateries dels cotxes. Per sopar, la família va servir xai bullit i carn de cavall amb pastanagues i patates. Abans d'anar a dormir vam prendre un te amb llet de iac. Mentre era allà movent-me amb la llum del meu telèfon, em vaig adonar que tenia alguna cosa a la cara i me la vaig tocar. Era una aranya gegantina. L'endemà, l'Umbaa ens va portar a cavall tot el dia. Vam passejar per prats de flors silvestres, vam veure rens i vam pujar a una muntanya amb vistes al llac. I vam descansar al sol per dinar, un final idíl·lic del nostre viatge.