"No som tan amos de les nostres idees com ens agradaria"

BarcelonaPodem aprendre a pensar millor? És el repte que plantegen el filòsof Javier López Alós i el doctor en física Vicent Botella i Soler en el seu nou llibre Por qué pensamos lo que pensamos (Arpa, 2025), una versió més completa del seu antecessor en català, Per què pensem el que pensem (Lletra Impresa, 2024). Segons aquests dos escriptors, així com qui practica ioga aprèn a posar més atenció en la respiració o qui surt a córrer pot millorar la seva tècnica, també es pot aprendre a pensar i prendre decisions "d'una manera més conscient i menys automàtica".

Encara que no ens n'adonem, sovint anem amb el pilot automàtic. Fem ús de dreceres i simplificacions, cosa que ens pot jugar males passades: el cervell arriba a conclusions automàtiques, que poden derivar en biaixos i conduir-nos a l'error en les nostres percepcions, raonaments i accions. Per això López i Botella suggereixen "pensar el pensament", o sigui, exercir un pensament crític amb el qual evitem actuar en funció del primer que ens passa pel cap, perquè no és necessàriament cert o el més convenient.

Per aconseguir-ho, primer caldria evitar que les fragilitats i els condicionants del pensament ens passin per alt. Hi ha una idea que domina el pensament racional modern, recorda López, segons la qual "som subjectes racionals sempre i en tot moment", és a dir, plenament conscients i autònoms, però "estem sotmesos a una pila d'influències" d'índole cultural, emocional o cognitiva. "No som tan amos de les nostres idees com moltes vegades ens agradaria pensar", subratlla el filòsof, un fet que "hauria d'estar molt més en el cap de la gent", afegeix Botella, perquè bé que se n'aprofiten la publicitat o la política en benefici propi.

Conèixer els biaixos "no t'evita ser-ne víctima" ni aquests biaixos afecten a tothom de la mateixa manera, expliquen els autors del llibre, però hi han inclòs múltiples referències per descobrir com poden condicionar-nos. Per exemple, el marc amb el qual se'ns presenta una informació pot ser determinant. Un exemple recent és la signatura del pla de pau per a Gaza, amb un Donald Trump figurant amb el lema "Peace 2025" en sintonia amb el seu desig de rebre el Nobel de la pau. De fet, les paraules han estat cabdals amb Gaza: "No ens posicionem de la mateixa manera davant d'una guerra en la qual es parla de bàndols que d'un genocidi", subratlla López.

Un exemple més quotidià pot ser l'interès per incrementar les vendes de menjar preparat en els supermercats, apuntalat amb manifestacions com la d'aquest any del president de Mercadona, Juan Roig, segons el qual les cuines desapareixeran en el 2050. Fa l'efecte que comprar menjar fet pot estalviar temps, però alhora "demostra que el mateix sistema va capturant cada vegada més instàncies d'autonomia i llibertat de les persones, fins al punt que acaba renunciant a l'exercici del nostre pensament", reflexiona López.

Tendim a preferir aquells pensaments que són fàcils de generar (confort cognitiu), se'ns fa difícil qüestionar alguns prejudicis negatius sobre minories per la familiaritat que hi sentim (efecte de mera exposició) i defensem certes idees malgrat l'existència d'evidències que les desmunten per no assumir la renúncia que suposa reconèixer l'error (raonament guiat). També tendim a considerar les coses negatives per sobre de les positives (biaix de negativitat), i perdre ens és més dolorós que guanyar (aversió a les pèrdues).

Hi ha qui es queda en una relació sentimental insatisfactòria perquè ja porten "tres anys junts" (la fal·làcia del cost perdut, de com el passat pesa en les decisions), hi ha qui en les aplicacions de cites no es conforma mai per la dificultat d'escollir entre milers d'"opcions" o també hi ha casos de joves a qui es diu que seran el que vulguin ser, i aquesta idea, a més de no ser veritat, pot paralitzar (la paradoxa de l'elecció en els últims dos casos). A més, segons Botella, volem arribar a conclusions encara que no en tinguem ni idea, davant del qual diu: "Hauríem d'estar més còmodes amb la nostra ignorància i suspendre el judici més vegades, sobretot quan no ens hi va la vida".

Pensar encara que cansi

El llibre va néixer, segons Botella, per la frustració que els despertava fenòmens com les opinions que circulen per les xarxes socials i que s'interpreten amb "explicacions ingènues com que la gent és ximple". També davant dels negacionismes o la reivindicació de la ignorància. "Sabem que en moltíssims casos en els continguts agressius, d'incitació a l'odi o de notícies falses l'al·licient ni tan sols té per què ser polític, sinó fonamentalment econòmic, perquè reaccionem amb més atenció a allò que intuïm com a perill", destaca López, el qual també vincula l'ascens de l'extrema dreta al fet que la gent se sent constantment amenaçada i amb poc temps per pensar i relacionar-nos.

Que el cervell recorri a automatismes podria estar relacionat amb un estalvi de recursos de cara a la supervivència. "L'evolució no busca solucions perfectes, sinó prou bones per mantenir-nos vius, encara que això pugui implicar errors de tant en tant", recalquen López i Botella en el llibre. Malgrat que "no qualsevol estímul pot ser avaluat reflexivament i amb calma" i que pensar "és difícil i cansa", consideren que "petites millores en el nostre raonar poden traduir-se en enormes beneficis": prudència –que no equidistància–, paciència o una sana distància davant d'allò que estem segurs de pensar són virtuts a cultivar.

A més, proposen garantir un temps de descans suficient dins de les tasques diàries per combatre la fatiga d'avui dia, tenint present, a més, que les innovacions tecnològiques incrementen el desgast i el pensament automàtic perquè acabem fent més coses. "Quan estem cansats mentalment cometem més errors, prenem males decisions i juguem pitjor", avisen en el llibre, en el qual també defensen repensar la manera d'informar-nos –"en aquest món interconnectat, accelerat i sorollós, la lluita contra la mentida ens interessa a qualsevol"– i "limitar o prohibir" –diu López– els mecanismes opacs que ens roben l'atenció a les xarxes.