El Darwin més desconegut: quin paper va jugar una orquídia en la teoria de l'evolució?

BarcelonaA la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

“Quan parlem de Darwin, sempre pensem en el Darwin dels pinsans, de les Galápagos. Però, en realitat, el que la gent desconeix és que Darwin va ser un extraordinari botànic i que va dedicar sis llibres al tema. Això és desconegut per al gran públic”, afirma Martí Domínguez, comissari de l'exposició que el Museu de Ciències Naturals, MCNB, inaugura aquest 7 de març i que, precisament, reivindica la dimensió botànica de Charles Darwin i convida el públic a redescobrir el científic des d’aquesta perspectiva menys coneguda.

La tesi central de la mostra està clara: sense les seves recerques sobre orquídies, plantes carnívores o moviments vegetals, la teoria de l’evolució quedaria coixa. Domínguez fa anys que estudia l’obra darwiniana i subratlla la necessitat de corregir una imatge incompleta del naturalista anglès.

Instal·lada a l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, Darwin botànic proposa un viatge per la cara més oculta del biòleg, amb plantes vives i espècimens històrics. Una d'elles és, evidentment, l'orquídia de Darwin. "És una peça extraordinària, una espècie molt buscada", diu el comissari.

La mostra també vol recrear amb la seva escenografia l’ambient domèstic en què el biòleg treballava, reproduint el que era l'hivernacle/el jardí de Darwin d'una manera grosso modo. L’Hivernacle barceloní es converteix així en un pont entre la Down House a Kent i la Ciutadella, entre el segle XIX i el XXI.

Amb aquesta exposició, el museu convida a mirar més enllà dels pinsans. Aquesta cara més oculta de Darwin no és un apèndix menor, sinó una peça clau del seu llegat intel·lectual. Entre plantes, el públic podrà descobrir un científic pacient i obsessionat amb els detalls florals.

Es vol posar l'accent en el caràcter innovador del projecte. “És una aposta per transmetre, en aquest cas, un coneixement evolutiu, botànic, a la societat i per demostrar que, amb totes les particularitats d'aquest edifici, són capaços també de fer exposicions de gran interès científic, històric i patrimonial”, diu Carles Lalueza-Fox, director del MCNB. La dificultat logística no és menor: espècies adaptades a condicions molt diverses conviuen en un mateix espai, algunes d’elles en plena floració per il·lustrar els experiments darwinians sobre pol·linització i reproducció.

La mostra és també una declaració d’intencions sobre el paper de l’Hivernacle com a equipament científic. “Aquesta exposició és una demostració que aquest equipament que tenim pot actuar també com un subministrament cultural i científic, a part d'òbviament, patrimonial i estètic”, afegeix Lalueza-Fox. L’objectiu és transmetre coneixement evolutiu i botànic al gran públic, demostrant que la història de la ciència també es pot explicar amb fulles, arrels i flors reals.