De Noruega al Tibet: els altres camins de Sant Jaume

BarcelonaJa no necessites una fe extrema per començar una ruta de pelegrinatge; només cal deixar-se portar pel camí i tenir ganes de caminar amb un propòsit: allunyar-se del soroll, retrobar-se amb el silenci i, sobretot, gaudir de cada passa. El pelegrí del segle XXI potser ja no busca miracles, però sí calma i connexió. Per això cada cop més persones s'animen a recórrer rutes antigues amb ulls nous, no tant per arribar a un santuari sinó per viure l’experiència del trajecte, perquè, una vegada més, el viatge és el camí.

Més enllà del clàssic Camí de Sant Jaume, el món està ple de senders sagrats o carregats de simbolisme que travessen paisatges espectaculars, pobles amb història i temples perduts entre muntanyes. Des del cor d’Europa fins als cims del Tibet, t’esperen set rutes espirituals que travessen països, silencis, paisatges i emocions. Potser no canviaràs el món, però pot ser que el camí sí que et canviï a tu.

Via Francígena, a Europa

La Via Francígena és un viatge a peu per la història d’Europa. Comença a Canterbury, al sud d’Anglaterra, i recorre més de 2.000 km fins a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El camí travessa poblets francesos amb mercats de carrer, vinyes i abadies medievals; travessa els Alps suïssos entre passos de muntanya i llacs d’aigües fredes, i s’endinsa a la Toscana, entre oliveres, turons i ciutats emmurallades com Lucca i Siena. És una experiència lenta i profunda, en la qual ens acompanyarà el gust de pa acabat de fer, l'olor de la terra molla i el ressò llunyà de campanes. Reivindicada als anys vuitanta i declarada Itinerari Cultural Europeu, avui la Via Francígena torna a viure. I qui la recorre difícilment l’oblida.

Camí Inca, al Perú

Seguir el Camí Inca és caminar literalment per on caminaven els antics habitants del Perú. Durant quatre dies i 39 quilòmetres, la ruta avança per senders empedrats que travessen muntanyes, boscos tropicals i ruïnes mig amagades per la vegetació: Llactapata, Sayacmarca, Wiñayhuayna... L’altitud, entre els 2.000 i els 4.000 metres, es fa notar, però l’esforç queda recompensat amb paisatges d'una bellesa salvatge i moments de silenci pur. El punt culminant arriba durant l’albada del darrer dia de travessa quan s’albira el Machu Picchu des de l’Intipunku, la Porta del Sol, el lloc per on entraven els inques a la ciutadella. També existeix una versió curta de dos dies, més assequible i familiar, però igualment emocionant. El Camí Inca és una travessa carregada d’història, espiritualitat i natura, i està considerada una de les millors del món.

Kumano Kodo, al Japó

Entre muntanyes cobertes de boira i boscos d’arbres mil·lenaris, el Kumano Kodo desplega una xarxa de senders ancestrals que durant més de mil anys han guiat els pelegrins —emperadors inclosos— fins als sants santuaris de Kumano. Aquestes rutes, que travessen la península de Kii, són molt més que camins: són espais de purificació espiritual, de silenci i de contemplació. Declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, són l’únic pelegrinatge, juntament amb el Camí de Sant Jaume, amb aquest reconeixement.

El Nakahechi, el traçat més popular, uneix Tanabe amb Kumano Sanzan i passa entre petits pobles amb allotjaments tradicionals. El Kohechi, més abrupte i solitari, connecta Koyasan amb Kumano per passos de muntanya de més de 1.000 metres. Si prefereixes el mar, l’Ohechi ofereix vistes espectaculars del Pacífic. I l'Iseji ressegueix la costa oriental amb una gran diversitat de passos de muntanya, boscos de bambú, arrossars i platges. Caminar el Kumano Kodo és perdre’t i trobar-te en un Japó íntim i sagrat.

Kailash Kora, al Tibet

Diuen que fer la volta al Kailash et canvia per sempre. No cal pujar al cim: només cal caminar-hi al voltant, pas a pas, a més de 5.000 metres d’altitud, mentre el cor batega fort i la respiració s’escurça. Són 52 quilòmetres que es poden fer en tres dies i que et posen a prova la humilitat, de silenci i de confiança mentre travesses el pas Dolma La a 5.650 m, el llac Manasorovar o els monestirs Dirapuk i Zutulpuk. Aquesta muntanya sagrada del Tibet acull budistes, hindús, jainistes i bons –ja que tots la consideren sagrada per algun motiu– però també viatgers que busquen alguna cosa que no saben expressar en paraules. La Kailash Kora es considera una neteja de l’ànima i és una experiència que es grava al cos i a la memòria com el vent gelat que hi bufa o les banderoles que onegen als colls de la muntanya. Allà, entre la roca i el cel, tot pren una altra dimensió.

Camí al Mont Atos, Grècia

El Mont Atos és una península muntanyosa al nord de Grècia, un indret on la tradició ortodoxa es respira en cada racó i el silenci és gairebé sagrat. Les rutes de pelegrinatge que l’envolten recorren paisatges salvatges i inalterats, entre boscos frondosos, penya-segats que es desplomen sobre el mar Egeu i cales solitàries. En aquests senders, els pelegrins segueixen els passos dels monjos que des de fa segles es retiren a una vida d’oració, contemplació i ascetisme. Els vint monestirs que esquitxen el Mont Atos són veritables testimonis de la fe i la història, amb una arquitectura impressionant que no ha canviat gaire des de l’Edat Mitjana. La ciutat de Kariés, centre administratiu i religiós de la península, i el Monestir d’Agios Panteleimon, de tradició russa, són només alguns dels punts destacats de la ruta. Només hi poden accedir els homes, i cada dia pocs privilegiats reben el permís que els permet travessar aquest llindar sagrat. Caminar pel Mont Atos és un viatge interior que convida a l’espiritualitat, a la quietud i a connectar amb un món en què el temps sembla aturar-se, envoltat d’una natura intacta i d’una devoció profunda.

Camí de Sant Olaf, Noruega

La ruta de pelegrinatge més important de Noruega és un camí que et marca. Amb una xarxa de més de 5.000 km, el Camí de Sant Olaf uneix indrets vinculats a la figura d’aquest rei viking, que va portar el cristianisme als països nòrdics fa més d’un mil·lenni. Des de la ciutat d’Oslo o des de Suècia, els camins convergeixen a la catedral de Nidaros, a Trondheim, on reposen les restes de sant Olaf. Però més enllà de la devoció, els 643 quilòmetres principals d’aquest camí travessen boscos solitaris, fiords d’aigües calmades i pobles on el silenci sembla sagrat. Recórrer el Camí de Sant Olaf és descobrir un escenari on la natura i la fe es confonen. La ruta no només es pot fer a peu, també és possible fer-la en bicicleta o en caiac, per explorar les illes Aland o navegar pels fiords noruecs. Cada pas és un pont entre el passat i el present, entre l’home i la terra, on el llegat de sant Olaf —considerat el patró de Noruega— es fa present en cada racó.

Camí de Sant Patrici, Irlanda

El Camí de Sant Patrici és una travessa de 132 km que connecta Armagh i Downpatrick, les dues ciutats més lligades al patró d’Irlanda. Comença al Fort de Navan, a les portes d’Armagh, i s’endinsa en paisatges suaus, senders rurals i pobles carregats d’història fins a arribar a la catedral de Down, on es creu que descansa el sant. És una ruta senyalitzada, pensada per fer a peu en 6 a 10 dies, i es pot completar amb un Passaport del Pelegrí, que se segella en deu punts del recorregut i dona dret a un certificat final. L’experiència combina espiritualitat, natura i cultura local: caminar pels mateixos indrets que sant Patrici és una manera de retrobar-se amb les arrels d’una illa que respira llegenda a cada passa.