Organitzar les vacances amb IA: “Parlar amb mi treu l'estrès de planificar viatges”
Aplicacions com Layla ofereixen itineraris personalitzats en segons, malgrat els dubtes que plantegen sobre sostenibilitat, fiabilitat i privadesa
BarcelonaLa Layla planifica viatges des del 2024. Per parlar-hi no cal visitar cap agència, ni fer cap trucada, ni tenir en compte cap restricció horària: qualsevol dispositiu amb connexió a internet és suficient per contactar-hi. La Layla es presenta amb l’autoconfiança característica de les entrevistes de feina: “Parlar amb mi treu l'estrès de planificar viatges”, “parlar amb mi és com tenir el teu propi guru de viatges sense un preu elevat”. Però la Layla no és una treballadora qualsevol: és una intel·ligència artificial (IA).
El món dels viatges no és aliè a la revolució tecnològica de la IA, i no només per l’ús que n’han fet empreses com Iberia per aconseguir vols més sostenibles i eficients. La IA ja s’ha incorporat a una experiència que moltes persones viuen amb angoixa: la planificació dels viatges d’estiu. Sigui a través d’una agència o en pijama des de casa, planificar vol dir prendre una llarga llista de decisions que no sempre són fàcils i que solen exigir una rapidesa inversament proporcional a la quantitat de diners a disposar. Ara sembla que la IA s’hagi proposat que l’única decisió a prendre sigui quina de les moltes aplicacions existents –ChatGPT, Gemini, Grok, Guidegeek o Layla, entre d’altres– volem fer servir.
L’aparença de layla.ai és semblant a un xat de WhatsApp. Només hem d’escriure dins la caixeta quina idea tenim sobre el viatge i clicar al botó d’enviar per rebre una proposta. Per exemple: “Planifica un viatge d’amics”. O millor: “Planifica un viatge d’amics per al cap de setmana del 30 al 31 d’agost. Som cinc persones, d’entre 24 i 29 anys. Vivim a Barcelona i tenim un cotxe disponible. Volem anar a la platja i fer una festa sense molestar ningú. Pressupost màxim de 150 € per persona per tot el viatge”.
Els usuaris d’aquestes tecnologies sovint s’enfronten a una disjuntiva: com més informació proporcionen, millors respostes reben, però a canvi d’oferir detalls de la seva vida a empreses que, en alguns casos, faran servir aquestes dades per entrenar el seu sistema. “L’aproximació que jo seguiria és proporcionar el mínim d’informació personal”, recomana Josep Curto, especialista en intel·ligència artificial i professor de la UOC. “Però en cas que vulguem obtenir informació més detallada, hi ha aplicacions, com ChatGPT, que ofereixen la possibilitat d’obrir sessió i esborrar els xats. Així podem obtenir els beneficis i, alhora, protegir la nostra privacitat”.
La resposta de Layla a la petició triga pocs segons a arribar: després de plantejar un parell de preguntes per concretar els nostres desitjos (del tipus Costa Brava o Costa Daurada, casa rural o càmping), la Layla fa una proposta. “Aquest viatge a la Costa Brava combina platja, festa a casa rural amb piscina i un pressupost ajustat, tot a només un parell d'hores en cotxe des de Barcelona”. I aleshores és quan apareix el mur de pagament. Però ofereixen una prova gratuïta de tres dies, que l’ARA ha aprofitat.
Layla ha llistat deu allotjaments a diverses localitats de la Costa Brava, el primer dels quals té un “match" amb el nostre pla “del 90%”: piscina, dos llits de matrimoni i un sofà llit i terrassa. Ens recomana una platja, un restaurant per sopar i un bar per esmorzar adaptats al pressupost. La mateixa app proporciona l’enllaç per anar a Booking i pagar l’apartament, i la possibilitat d’enviar (pagant) el pla en format PDF als amics.
Però els joves de sou mínim interprofessional no són el client habitual de la Layla. “Els nostres usuaris més freqüents són famílies de classe mitjana o mitjana-alta que volen viatjar a diverses ciutats”, explica Saad Saeed, director executiu i cofundador de Layla. “La gent més jove és més espontània i flexible. És diferent quan parlem d’una mare amb tres fills. És on comença la complexitat i on es busca el màxim de planificació”. Saeed nega que empreses com la seva, i la IA en general, hagin arribat per suplantar els humans. “La validació personal segueix sent important. Tots tenim en compte les recomanacions que ens fan la família i els amics”.
“El turisme és el sector econòmic més humà”, assegura Natalia Bayona, directora executiva de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). “Alhora, el sector s’ha sabut nodrir de cada revolució digital que hi ha hagut des dels anys seixanta: internet, les agències de viatges en línia, Airbnb… I ara ho farà amb la intel·ligència artificial”. Segons les dades que va presentar Bayona en una reunió amb ministres africans, el turisme suposa actualment l’1% de la inversió global en intel·ligència artificial, que s’espera que arribi a 360 mil milions de dòlars a finals de 2025. “La intel·ligència artificial podrà generar més eficiència: millor gestió dels fluxos de viatgers, una personalització de les ofertes més gran, traduccions immediates per als guies…”, enumera Bayona.
Igualment, l’OMT considera que cal regular-ne l’ús per tal d’evitar males praxis. No només per evitar un tractament incorrecte de les dades dels usuaris, sinó també l’ús il·legítim de famosos per a patrocinar o la creació d’imatges que no es corresponen amb la realitat.
Una preocupació habitual és com afectaran els algoritmes unes geografies ja tensades pel turisme. “Si la IA només dona visibilitat a allò que ja és popular, deixant de banda propostes menys conegudes, però d’alt valor, es podrien reforçar desigualtats territorials”, alerta Ainhoa Carballido, directora del màster de direcció d'empreses turístiques de la CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality, and Gastronomy - Universitat de Barcelona. Alhora, insisteix en els beneficis que podria comportar, especialment en un “destí madur” com Catalunya: “Els sistemes predictius poden ajudar a evitar la massificació en punts concrets o adaptar la promoció turística segons la demanda emergent, amb una visió més sostenible i eficient”.
Que la Layla ens hagi enviat a la Costa Brava no vol dir que l’empresa ignori el problema de la massificació. “El sobreturisme és un problema”, afirma el cofundador de Layla. Saeed defensa que la IA podria facilitar la creació d’un sistema que mostri quina és la capacitat turística de cada ciutat i en quina situació es troba abans de fer la reserva. “Si els turistes rebessin una notificació que els alertés que la ciutat que volen visitar està al 90% de la seva capacitat, però la ciutat del costat, que també és fantàstica, només està al 30%, molts canviarien de destinació”. Assegura que estan treballant amb diversos governs, inclòs l’espanyol, per trobar solucions.
Cal recordar, però, que la intel·ligència artificial comet errors. Layla ha assegurat que el restaurant que ens recomana, a Llafranc, està “a prop” de la cala Montgó, a una hora en cotxe, i no és estrany que enviï els usuaris a visitar edificis i museus en obres. “Aquests sistemes estan dissenyats per donar respostes”, recorda Curto, l’especialista en IA. “Responen segons el patró que detecten a les dades. Com que les reformes no formen part d’un patró fort, el sistema no ho identifica”. La solució, segons Curto, és ben senzilla. “El sentit comú. No creure que, perquè ha respost bé un cop, ja no cal validar la informació. Cal comprovar sempre la font original. I, com en tot en la vida, fer una mica com el doctor House: no creure res per defecte”.