Paola Molet, el camí d'una dissenyadora de Salou fins a Manhattan

Barcelona“No he tingut temps de pair-ho perquè ha estat tot molt precipitat”, reconeixia la dissenyadora Paola Molet encara sorpresa per haver desfilat a Nova York amb només dues col·leccions a l'esquena. I afegia encara amb l’eufòria del moment: “Estic contenta, perquè considero que he tingut sort, però també és la recompensa de tot el meu esforç”. La jove salouenca va exhibir diumenge un tastet de la col·lecció Camille, que reivindica la figura de la dona en l’art, i ho va fer a la passarel·la Flying Solo, la plataforma de dissenyadors independents més influent del món, situada al Soho, el barri alternatiu de Manhattan. Un colofó brillant per a una carrera meteòrica que va començar no fa ni dos anys, enmig d’una situació adversa.

De maniquí a dissenyadora

Qui és Paola Molet? Té només 23 anys, va sortir de l’ou en plena pandèmia i sense pensar-s’ho va muntar la marca homònima amb els seus estalvis. “Teníem recursos molt limitats i ho treballàvem tot des de casa”, diu Molet dels seus inicis. “Bé, encara visc en l’inici de la meva trajectòria”, afegeix en broma. De la seva infància a Salou recorda l’avi, que era pianista, i la seva passió per l’art, que es despertaria més tard. Als 14 anys la Paola treballava de model en una agència local. “Recordo la sensació de sentir-te observada, però no pel teu cos sinó pel vestit que portaves. Hi veia espurnes, en aquelles mirades”, recorda del seu debut a les passarel·les. Amb aquest desig del públic, la Paola va tenir una revelació: “Jo no volia ser el mitjà, jo volia crear la roba”. Decidida a tirar endavant aquest somni, Molet va entrar a l’escola de disseny LCI Barcelona: “Em fa vergonya reconèixer-ho, però no havia agafat mai una agulla”. Com que per ser bon dissenyador s’ha de ser bon sastre, la Paola hi va posar remei apuntant-se a una escola de costura de Reus. “La Olivia Garzón es la meva fada protectora perquè m’ha ensenyat a cosir. Sense ella no me n'hauria sortit”, diu. Cada dissabte al matí durant quatre anys la Paola assistia a classe de repàs i anava desenvolupant el gust estètic, influenciada per un referent: “Martin Margiela és una figura clau perquè aprecio l’exercici de desconstrucció que fa amb els seus dissenys”, reconeix.

El gènere no definit

La sobrietat i el patronatge impecable que promovien els dissenyadors japonesos dels anys 80 com Yohi Yamamoto, Issey Miyake i Rei Kawakubo –fundadora de Comme des Garçons– també han influït en l’estil de Paola Molet. “Són genis i visionaris que m’inspiren”, reconeix. Del disseny nipó, Molet també n’extreu la seva aposta de fer moda sense gènere: “La societat evoluciona cap a una moda més universal amb peces pensades per a tothom”, explica la creadora de Salou. Per il·lustrar en colors aquest gènere fluid, Paola Molet abraça les tonalitats neutres: “Utilitzo sempre el blanc i el negre com a base amb alguna pinzellada de color llampant per contrarestar”. Els jocs de capes, els volums i les textures especials són també alguns trets estilístics de la jove marca: “Com més barrejo més m’agrada”, diu la dissenyadora.

De Barcelona a Nova York

Finalment, la Paola es va graduar en disseny a mitjans del 2020 després de presentar un treball final de carrera que va quedar finalista en un concurs de moda internacional, celebrat a Sant Francisco. El projecte no va passar desapercebut als ulls dels caçatalents: “Ens va sorprendre molt la força dels seus dissenys, on es barrejaven peces potents de punt amb camises de popelín delicades i accessoris impossibles”, explica Noe Naves, directora de NNPress. Aquesta agència la va animar a fer el primer pas: debutar a la passarel·la catalana l’any passat. Paola Molet ha participat en dues edicions al 080 Barcelona Fashion, abans de provar sort a Nova York: “Els hi tinc una estima especial perquè ells m’han donat la primera oportunitat”, diu. En aquest nou salt, la dissenyadora ha tingut el suport d'un mecenes per al seu talent emergent: l’Ajuntament de Salou. “La Paola és un exemple de talent creatiu amb imatge cosmopolita, esperit emprenedor i visió internacional que es vincula amb la nostra ciutat”, explica el regidor de Dinamització Econòmica Hèctor Maiquez, que gestiona un programa de suport als joves emprenedors.

Un homenatge a la dona artista

Volves de neu, vidres transparents que limiten l’abisme i la jungla de gratacels de Nova York que decoren l’horitzó. Vuit models masculins i femenins desfilaven al terrat per mostrar la versió reduïda de Camille, la col·lecció ja vista al 080. Aquest era l’escenari genuí de la desfilada novaiorquesa que acollia en directe una mostra del talent emergent internacional des del barri del Soho. La proposta era un homenatge a la figura de Camille Claudel, l’escultora que va ser parella de Rodin però el talent de la qual va quedar en l’anonimat. “A Camille Claudel no se li va permetre ser artista pel rol assignat que la dona tenia en la societat de l’època", diu la dissenyadora. Per reivindicar l’artista i denunciar alhora les desigualtats actuals, Paola Molet –que va néixer el dia 8 de març– ha exhibit conjunts de roba d’identitat fluida: “Aquesta unió de gèneres és molt meva”, recalca. De la col·lecció destaquen els abrics amb moltes capes, una americana amb cotilla que representa el constrenyiment i diverses peces amb volums i asimetries. La nota de color la va exhibir la dissenyadora mateixa desfilant amb una jaqueta de roses que destacava de la resta de peces en blanc i negre de la proposta. De tota l’experiència, Paola Molet se n'emporta una, que ens pot sorprendre donada la seva curta trajectòria: “M’ha emocionat veure la reacció dels espectadors perquè és la meva primera desfilada presencial”. L’espurna en la mirada que apreciava quan era model, ara l’ha vist reflectida en la seva faceta com a dissenyadora

I ara què?

Després de viure el somni americà, Paola Molet se centrarà en el negoci: portar els dissenys de la passarel·la al carrer per poder-los vendre a través de la botiga online. “Estic confeccionant una col·lecció càpsula i no descarto futures col·laboracions per guanyar visibilitat”, diu. Molet que fa un any i mig entrava al mercat laboral amb una mà al davant i l’altra al darrere, i poc s’imaginava que en un context inestable aconseguiria crear una marca pròpia i desfilar a Barcelona i Nova York. D’aquí n’extreu una lliçó: “Si veus que hi ha prou aigua, llança’t a la piscina perquè no saps mai quan arriben les oportunitats per molt boges que et puguin semblar”, conclou.