“Els perruquers hem de saber dir que no”

El món es divideix en dos tipus de persones: les que quan van a la perruqueria prefereixen xerrar i fer una mica de “teràpia col·lectiva" i les que no saben com fer-s’ho perquè es faci el silenci. A la perruqueria catalana Integral, a l'Eixample de Barcelona, hi ha encara una tercera categoria: la de la gent que opta per escoltar amb atenció tots els coneixements que desplega Jordi Boix sobre l’univers dels cabells mentre els passa les tisores. Aquest barceloní és un perruquer poc habitual: va obrir un centre on només s’utilitzen productes cosmètics sense tòxics, i no perd ocasió per combatre “el gran desconeixement” que assegura que tenim sobre com cuidar-nos els cabells.

El sol pica de valent al carrer, és ple estiu; però dins de la perruqueria s’està fresquet i fa una olor dolça. A les prestatgeries s’acumulen pots i potets de marques desconegudes pel gran públic que, si un s'hi fixa, porten etiquetes que detallen que es tracta de cosmètica respectuosa. ¿Com acaba creant una perruqueria com aquesta algú que fins no fa tant pentinava caps de jugadors del Barça en un centre d’estètica convencional? Boix respon des d’un dels sofàs del fons, al costat dels clàssics cascos d’astronauta on es fan certs tractaments capil·lars, i la resposta és inesperada: “Vaig optar per un model amb productes més respectuosos amb la pell, sense tòxics i químics agressius, perquè ho patia jo a les meves pròpies mans –amb cremades– i també a les vies respiratòries. Jo sempre dic que els productes no només són bons per als clients, sinó també per a mi!”, exclama. A la pràctica, però, això també beneficia "tota" la seva clientela.

Diu que optar per productes sense tòxics és recomanable tant per a la gent que té al·lèrgies com per a la gent que no: “Cada vegada ens trobem persones més joves –sobretot dones– que desenvolupen al·lèrgies per sobreexposició, és a dir, perquè els components nocius s’han anat acumulant al seu cos al llarg dels anys”, exposa Boix. El motiu és que, tot i que la legislació europea és “bastant protectora” i limita la mescla de certs tipus de components en un mateix producte, dins nostre interactuen tots ells “sense que en siguem conscients”. Boix reclama més consciència, tant a casa com a les perruqueries: “Hi ha centres on et posen productes que estan a la línia entre el bé i el mal, que poden ser nocius a la llarga”.

Per moments aquest barceloní sembla més un químic que un perruquer. Parla de parabens, de sulfats, de ftalats, de parafines… “M’agrada molt la química i sempre he volgut entendre el perquè de totes aquestes reaccions”, reconeix. Segur que hi té a veure que de petit va créixer entre provetes. El seu pare té un laboratori cosmètic. “Hem fet moltes proves i hem creat els nostres propis productes!”, exclama somrient. La principal conclusió? Que fer servir components agressius permet a les grans marques de cosmètica europea incrementar el rendiment econòmic dels seus productes. “És injust i supermasclista perquè això afecta sobretot els perruquers i les dones, que es veuen més pressionades que els homes a fer servir infinits cosmètics de cap a peus”, es queixa Boix.

Què fem malament

Arriba el moment més esperat: és hora d’escoltar alguns trucs i consells que Boix dona a la seva clientela per cuidar millor els seus cabells, especialment a l’estiu, una època “crítica” per a la nostra salut capil·lar. En primer lloc, aconsella no eixugar-se els cabells a l’aire i també recomana no guardar l'assecador tot i la calor. “Quan sortim de casa, hem de tenir els cabells el màxim d'eixuts possible!”, assegura el perruquer. Això es tradueix en “utilitzar tantes tovalloles com calgui” i fer servir l’assecador per acabar de treure la humitat. Ara bé, amb una condició: mai l'hem de posar al nivell màxim d’escalfor perquè llavors “ressecarem els cabells”. I res d’eixugar-se’ls sacsejant-los de pressa amb la tovallola! “Ho hem de fer de forma suau, gairebé com si ens féssim un massatge”, explica mentre es toca el seu propi cap movent els dits lentament.

Fa nou mesos que Jordi Boix està de baixa. Va tenir un accident en una cruïlla de l’Eixample, quan anava en bici, i ja porta diverses operacions. Té ganes de tornar a la perruqueria, però quan ho faci tampoc acceptarà tots els encàrrecs. Mai ho ha fet: "Els perruquers hem de saber dir que no. Hi ha persones que tenen exigències impossibles i els hi hem d'explicar. A vegades val més la pena no acceptar un servei que quedar-se a mig camí de les expectatives d'un client".