De lluites mediambientals n’hi ha de moltes classes. A Catalunya, espècies com el seneci del Cap, una planta d’origen sud-africà que ha colonitzat prats i vorals, s'han convertit en una plaga silenciosa per a la biodiversitat catalana. Però, novament, darrere de la seva expansió hi ha també històries de resistència col·lectiva: iniciatives veïnals que s’organitzen voluntàriament per arrencar aquests invasors. Grups de voluntaris d’ONG, agrupacions de pagesos i associacions ecologistes convoquen jornades per retirar-la, amb eines manuals, en punts vulnerables com camins veïnals, rases i marges de cultiu. Amb guants, sacs i carretons, arrenquen les plantes abans que es propagui la seva llavor tòxica, i protegeixen així espècies autòctones, remeieres i aromàtiques que també quedaven aniquilades per la seva expansió ràpida. Aquest tipus d'accions comunitàries tenen doble valor: físic —perquè eliminen realment els invasors—, i simbòlic —perquè reafirmen la consciència col·lectiva sobre l’amenaça ambiental. En un context on, segons l’inventari Exocat, gairebé 200 espècies exòtiques ja són considerades invasores a Catalunya, aquests arrencaments veïnals se situen com a primer mur de defensa davant l’aparició de noves invasions.
Què és el 'plogging'? L'esport que neteja carrers, platges i boscos
Aquesta activitat organitzada en què es fa exercici físic mentre es recullen residus és una tendència en auge
BarcelonaFa bon temps i sortir a córrer a primera hora per cuidar-se una mica ve de gust. A l'estiu, els carrers, senders i platges s’omplen de gent que vol aprofitar les hores fresques del dia per moure’s i gaudir de l’aire lliure. Entre els runners, excursionistes i ciclistes, hi ha un grup que ha fet un pas més. Es tracta de practicants de plogging, persones que combinen l'exercici amb la recollida de residus, una pràctica que ha trobat a les xarxes socials el seu millor aparador.
Aquest neologisme prové del suec, de la paraula plocka upp, que vol dir recollir, i es barreja amb jogging, que significa córrer. També es coneix com a plogga, en aquest cas fusió de les paraules sueques de recollir i córrer: plocka och jogga. En català no hi ha una traducció literal i senzillament vol dir "fer esport mentre es recull brossa".
El plogging, doncs, consisteix a aprofitar el moment de fer esport, com córrer o caminar, per netejar els paisatges, i és una evolució de les pràctiques modernes, ja que combina vida saludable amb activisme ambiental. Tot aquest corrent s'aplega dins el moviment Plogga, creat pel suec Erik Ahlström, que aplega els principis d'aquesta pràctica. “La nostra visió és simple: crear un món net. Ens hem estancat pensant que està malament recollir la brossa dels altres”, lamenten. Davant d’això, consideren el plogging una solució senzilla per “revertir la tendència negativa actual” per la qual tothom, cada cop més, diuen, llença brossa pels carrers i paisatges, i “ajudar a crear una societat sostenible a llarg termini”. Aquesta es posiciona com una solució concreta, inclusiva i positiva sota el lema “recollir brossa aliena ja no és tabú”.
Una activitat diversa
Ahlström va començar a recollir brossa mentre corria per Estocolm i d’això en va fer el centre d’una sèrie d'esdeveniments que, a poc a poc, es van popularitzar. A partir d’aquesta particular història, la pràctica s’ha estès arreu, a un centenar de països, asseguren des de Plogga. Aquesta expansió té moltes raons, la principal és que es pot practicar en entorns ben diversos: parcs, zones urbanes, muntanyes, platges i camins, i, alhora, implica nombroses activitats esportives: a més de caminar i córrer, també es pot fer plogging fent ciclisme, remant en una canoa, anant en patinet i fins i tot bussejant o fent snorkel. El que compta és aprofitar el moviment pels espais públics per recollir la brossa mal gestionada.
Darrere del seu èxit, també hi ha la possibilitat d'adaptar-se a diferents condicions físiques i acompanyaments, ja que es pot fer en solitud o en grup, com a sortida programada. Un dels altres beneficis d'aquesta activitat: fer-ho en grup potencia els vincles de la comunitat i la conscienciació al voltant de la sostenibilitat. "Podem involucrar tothom en una onada saludable de recol·lecció de brossa que pot salvar el món", expliquen.
Des d’aquesta plataforma animen a sortir cada dimarts a fer plogging “acompanyats de centenars de persones de tot el món”. Insten a netejar el barri, sol o amb altres, i, per exemple, publicar un anunci al supermercat local per conèixer més gent interessada i fer-ho plegats. “L’únic que necessites són un parell de bosses de brossa i, preferiblement, uns guants”, detallen. Després de gestionar la brossa correctament als contenidors i deixalleries més propers, conviden a compartir la feinada a les xarxes sota l’etiqueta ploggingtuesday i plogga.
Una altra de les claus de l'èxit d'aquesta activitat és que es fan esforços extra durant l'activitat física. Per exemple, ajupir-se durant una caminada o una cursa durant moltes vegades (lamentablement, la brutícia abunda) és equivalent a fer esquats com els que es fan al gimnàs.
Millor en grup. Aquesta activitat, igual que altres esports individuals, resulta més divertida si t'ajuntes amb altres persones per practicar-la.
Combina-la amb altres exercicis. A l'hora de recollir els residus de terra, fes-ho amb esquats o flexionant una cama per millorar la mobilitat i fer més exercici.
Canvia la bossa de braç. Evita contractures per carregar el pes sempre a la mateixa banda i fes servir guants per no embrutar-te les mans.
Inclou dinàmiques de competició. Es pot jugar per equips per veure qui recull més brossa en menys temps.
Comparteix l'activitat a les xarxes. Fes fotos de les sessions i puja-les a les xarxes amb l'etiqueta #Plogging. Això pot inspirar a altres persones.
Testimonis arreu
En l’àmbit internacional hi ha referents consolidats, fins i tot en països a priori amb menys conscienciació ecològica com Egipte. És el cas del tiktoker @laatplogging, que explica que "per a nosaltres també és una manera d’unir la gent, augmentar la sensibilització ambiental i crear una comunitat més saludable i més neta”. Tanmateix, reconeix que al principi va ser difícil d'organitzar trobades de gran format fins que ara ha aconseguit dissenyar els seus propis contenidors d’alumini. En el cas d'Egipte, subratlla que cada sessió de plogging implica “menys brossa que acaba al Nil, al desert o al mar”, i ajuda a protegir la biodiversitat de la regió, i a la llarga espera que canviï la manera com la ciutadania tracta els espais públics.
A casa nostra, aquest corrent compta amb un gran referent com és l’Ultra Clean Marathon per la natura, una cursa que se celebra a Osona (amb sortida i arribada a Vic) coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març. Aquest és un repte esportiu i ambiental que, justament, vol activar la consciència ambiental de les persones esportistes. “És una cursa no competitiva on es corre i es recullen residus abandonats en espais naturals” de tota mena, expliquen, també s’hi coneixen els problemes ambientals i s’hi defensa el medi ambient.