El poder relaxant de la papiroflèxia

La papiroflèxia -origami en japonès- és l’art de doblegar un paper fins a donar-hi la forma d’un objecte o ésser. Un entreteniment amb múltiples vessants, una afició, una expressió artística, una eina útil per relaxar-se que pot fomentar el treball col·laboratiu i que ajuda a millorar la destresa manual, la visió espacial i la memòria. “És barat, només necessites un tros de paper, pot ser tan fàcil o complicat com vulguis i pots fer-ho a qualsevol lloc”, diu Pere Olivella, aficionat a la papiroflèxia des de fa més de vint anys. Sempre li havien agradat les manualitats i dibuixar i havia fet les típiques figures senzilles, però el llibre de papiroflèxia que va rebre per Reis quan tenia trenta anys va ser el punt d’inflexió. “Aquell mateix dia vaig començar a plegar. Llavors internet era gairebé a les beceroles, però buscant informació vaig descobrir que hi havia l’Associació Espanyola de Papiroflèxia (AEP) i tot va canviar”, recorda. Li agrada la papiroflèxia complexa, reptes complicats amb 200 o 300 passos amb un sol paper per aconseguir la figura. A casa té peces als prestatges i penjades a la paret, i a la seva habitació té una vitrina amb les figures de les quals està més orgullós -el rellotge de cucut amb l’ocell que surt de la caixa i el cap de cérvol, l’esquelet d’un Tyrannosaurus rex o un mussol amb plomes a les ales-: “Les vaig canviant de tant en tant. Tinc un altell ple de capses, l’avantatge és que no pesen. Les que guardo són en bosses on poso el nom del creador i de la figura”.

Tot són avantatges

La papiroflèxia, com qualsevol altra activitat manual, té beneficis tant des del punt de vista de l’aprenentatge com per al sistema nerviós: “Quan fem una activitat manual que requereix concentració, s’activa la part prefrontral del nostre cervell, que controla les funcions superiors, i inhibeix altres estructures cerebrals com l’amígdala, que està relacionada amb estats d’estrès i ansietat. Si el cervell concentra l’atenció en els plecs que hem de fer s’oblida d’altres coses i es relaxa”, argumenta Pere Portero, especialista en psicologia clínica. Si ens fixem en el comportament de qui plega, que para atenció en fer una figura, veiem com es relaxa la seva musculatura, s’alenteixi la respiració i l’expressió de la cara es torna més amable. “A més d’aquesta relaxació evident, la papiroflèxia ajuda a exercitar la memòria, millora la capacitat d’atenció i augmenta l’autoestima: quan et proposes un objectiu i l’aconsegueixes fruit de l’esforç et sents satisfet”, conclou Portero. Així, satisfeta, és com se sent Blanca Hernández quan aconsegueix crear una figura: “M’agrada. També m’agrada ensenyar a la gent a fer figures, encara que siguin senzilles, és un èxit compartit. Quan estic nerviosa em relaxa, en una reunió puc fer figures que em sé de memòria i m’ajuda a escoltar atentament”. Hernández, que havia fet figures de papiroflèxia, s’hi va començar a interessar més després del desastre de Fukushima, quan va començar a veure instal·lacions amb grues de paper -una llegenda japonesa diu que aconseguiràs un desig després de fer mil grues de paper-, però quan va anar a la convenció anual de l’AEP a Sant Boi de Llobregat, ara fa sis anys, va descobrir un altre món més enllà de llibres i materials: “Hi havia gent que en sabia una barbaritat i a sobre era acollidora, m’hi vaig sentir a gust des del principi. M’agrada que siguin trobades molt obertes a tothom, quan coneixes algú a qui li agrada la papiroflèxia comparteixes figures i coneixement, molt de tu a tu”.

Per començar

Hi ha llibres preciosos de papiroflèxia però potser no són la millor opció per començar. “Has de saber llegir el llenguatge de símbols per anar fent les figures i al principi costa”, diu Olivella. “A més, quan les figures són tan maques solen ser bastant difícils, no surten si ets principiant, et frustren i ho acabes deixant. Començaria per figures fàcils, encara que el resultat no sigui tan espectacular”, proposa l’expert. YouTube pot ser una bona opció per iniciar-s’hi, hi ha youtubers que fan tota mena de figures com ara @OrigamiSpirit, el canal de Leyla Torres, per a qui té nivell bàsic o intermedi; @paperkawaii, que explica molt bé figures intermèdies i maques, i @jonakashima, una mica més complicat; i pots anar triant depenent del teu nivell. Per a la Blanca i en Pere compartir la seva afició amb altres companys ha estat determinant per millorar de manera exponencial i per gaudir també del vessant més social que implica coincidir amb els altres aficionats. Tots dos són al grup de WhatsApp on comparteixen reptes i figures i es reuneixen a Barcelona un cop per setmana. Des que ha començat el confinament pel covid-19 les trobades han passat a ser reunions online, el dimecres a la tarda, entre quarts de sis i quarts de nou: “N’estic encantada -comenta la Blanca-. Fa un parell d’anys que visc a Anglaterra i ara m’hi he reenganxat. Aquests anys he seguit amb la papiroflèxia però m’agrada haver recuperat la part social, és més enriquidor quan comparteixes i aprens amb els companys”. Qui vulgui unir-se al grup pot escriure al seu Facebook (Grup Papiroflèxia Barcelona) o assistir a alguna de les convencions anuals que l’AEP organitza per l’Estat. Està previst que la pròxima edició se celebri a l’octubre a València.

El paper

La tria del paper és tot un món. N’hi ha de diferents mides, colors, patrons i qualitats. “No sé si m’agrada més fer figures o els papers, buscar-los, trobar-los i el tacte quan els manipules. És tan gratificant. A vegades em sap greu utilitzar-los, són petites joies”, reconeix la Blanca. L’AEP té botiga en línia on es poden comprar papers, però també n’hi ha en botigues de manualitats, se’n troben a la Cooperativa Abacus, a la cadena japonesa Muji i a Raima, la papereria més gran d’Europa amb més de 3.000 papers artesanals diferents, al barri gòtic de Barcelona. Tenen papers del Japó, el Nepal, l’Índia i Bhutan i també van a fires, en descobreixen de nous viatjant pel món i tenen proveïdors que creen papers especials -més de 500 dissenys- per a ells. “Són papers de temporada, quan s’acaben ja no els pots trobar, és una renovació contínua”, explica Nil Muntané, desenvolupador de nous projectes de la Papereria Raima. El perfil dels clients que fan papiroflèxia és divers, diu, encara que hi sol haver més dones, almenys als tallers que organitzen. Hi arriben per vies diferents, des de qui ho ha vist a YouTube o l’hi han recomanat fins a qui hi entra de casualitat i descobreix la disciplina. “En general tothom vol tornar a fer activitats manuals, deixar de ser tan tecnològics una estona, diuen que els ajuda a desestressar-se”.