'RIP tattoos': el record a flor de pell

BarcelonaFa un parell d'anys el tatuador César López va rebre una de les peticions més estranyes de la seva carrera professional. Un noi va irrompre al seu estudi, ubicat al Barri Xino de València, i va dipositar una urna funerària sobre la taula. Mentre el César lluitava per sortir de l'estupefacció, el jove li va explicar la seva història. Tres dies abans havia mort el seu nebot, al qual considerava com un germà perquè havien crescut junts. El trobava tant a faltar que volia dur-lo sempre a prop. Molt a prop. I se li havia acudit que potser es podria fer un tatuatge amb les seves cendres. Era viable? El César es va quedar sense paraules. Amb 20 anys d'experiència, era la primera vegada que algú li proposava fer un tatuatge d'aquestes característiques.

"No sabia què dir. Però a poc a poc vaig adonar-me que sí, que era materialment realitzable. Podia barrejar la tinta amb les cendres, que al cap i a la fi són totalment orgàniques", relata. Així que, després de la usual advertència sobre els riscos sanitaris i de fer signar una clàusula especial, el tatuatge a partir de les cendres es va posar en marxa. El dibuix escollit va ser la cara del nebot acompanyat de la frase " Siempre juntos ". En acabar, el noi li va donar les gràcies amb efusió. "Aquest tatuatge suposa per a ell recuperar la presència física del seu nebot, sentir-lo a flor de pell. A ell el reconforta i a mi em fa feliç haver-lo ajudat", conclou el César.

Els egipcis ja es tatuaven

Titllats de gore per molts o simplement de mal gust per d'altres, els tatuatges amb cendres són gairebé inèdits a l'Estat i residuals als països que en són pioners, com els EUA i el Regne Unit. Els ashes tattoos vindrien a ser la versió més extrema dels RIP tattoos, també anomenats mementos , memorial tattoos o simplement recordatoris , que sí que són un gruix important de la demanda de tatuatges actual i existeixen des de l'antiguitat. Tal com puntualitza el valencià Antonio Yepes, fundador juntament amb César López de l'EOMTP (Escuela Oficial de Maestros Tatuadores y Piercers) i una autoritat en tatuatges, els RIP tattoos "no tenen res de nou". "Els egipcis ja solien tatuar-se records dels faraons morts sobre la pell", comenta.

On radica, doncs, la novetat? En la creativitat. Jota Esteban, tatuador del prestigiós taller Mao & Cathy, explica que fins fa un parell d'anys els RIP tattoos eren bastant previsibles i es limitaven a dibuixar la cara de la persona morta o a cal·ligrafiar les dates del seu naixement i defunció. Però d'un temps ençà els que es tatuen han aprofundit en la intimitat dels records. "Ara qualsevol anècdota de la persona morta pot protagonitzar el tatuatge -enfatitza Jota-. Per exemple, el dibuix d'una capsa de cartró pot ser l'homenatge d'un fill a un pare que treballava en una fàbrica de capses. Això té l'afegit que el tatuatge es torna més personal, perquè només ell i els més pròxims sabran a què fa referència la misteriosa capsa".

Per Anji Carmelo, experta en dol i autora de Deixa'm plorar i El buen duelo , els RIP tattoos no deixen de ser una manera més de confortar-nos davant la tragèdia que suposa perdre algú estimat. L'Anji, d'origen filipí i resident a Barcelona, participa en grups de dol des de fa més de 20 anys. "Són reunions de persones que acaben de patir la mort d'algú pròxim i necessiten parlar-ne", explica. Des de la seva experiència, hi ha molts tipus de reaccions davant la mort: "Hi ha els que no suporten veure fotos i objectes personals del difunt. I després hi ha els que necessiten constantment parlar-ne i estar en contacte amb coses que els recordin la persona que se n'ha anat". A aquesta segona categoria pertanyen els que decideixen fer-se un RIP tattoo . "Em sembla una manera molt poètica de dur sempre amb tu la persona estimada. Quan algú mor continua viu en els sentiments de tots els que el troben a faltar. Els morts són, doncs, presències invisibles. I els tatuatges els tornen a convertir en presència física", conclou l'Anji.