El sadomasoquisme està de moda

BarcelonaEl fenomen Cinquanta ombres d’en Grey continua generant beneficis milionaris més enllà de la literatura. Amb la recent adaptació cinematogràfica, la saga de l’escriptora E.L. James ha experimentat un nou boom que ha seduït diversos sectors que han trobat un filó comercial en la ficció amorosa de caire sadomasoquista. Les ombres s’apoderen de la indústria del consum però també alimenten noves fantasies sexuals. ¿Moda passatgera o liberalització al llit?

Muntanyes de llibres venuts arreu del món, adaptació cinematogràfica, recaptació milionària i nous consumidors enganxats a un dels fenòmens socials que diàriament genera seguidors i detractors a parts iguals. Cops de fuet per a tots els gustos. El que és evident és que ningú surt indemne del poder seductor de Christian Grey, el flamant personatge de ficció de l’escriptora britànica E.L. James, que amb la seva trilogia eròtica ha construït una veritable mina d’or. Qui hauria dit que les seves ombres s’allargarien tant?

Més enllà de les lletres, la publicació d’aquest bestseller i la posterior adaptació cinematogràfica han generat un boom comercial que ha incidit directament en les vendes d’aquest any. Qui s’ha fregat més les mans han sigut els fabricants i venedors de joguines i accessoris sexuals que acumulen anys daurats. No era d’estranyar tractant-se d’una novel·la que es basa en la relació amorosa, amb reminiscències sadomasoquistes, entre el jove magnat dels negocis Christian Grey i la inexperta universitària Anastasia Steele amb la visió d’un sexe gens convencional com a fil argumental.

En xifres, des de la publicació de la primera novel·la Cinquanta ombres d’en Grey l’any 2011, la demanda d’articles eròtics ha augmentat un 20% a Espanya, segons dades del portal online Sensualove.com, especialitzat en joguines sexuals. “Aquest fenomen ha aixecat molta expectativa a tot el món i aquesta curiositat per explorar nous vessants sexuals s’ha traduït en un increment espectacular de les vendes”, assegura el director comercial de Sensualove.com, Carlos Bertrán. Concretament, els articles relacionats amb la disciplina BDSM -que inclou les pràctiques de bondage ; disciplina i dominació; submissió i sadisme, i masoquisme- han crescut pràcticament un 50% i joguines específiques com les fustes o els fuets, que apareixen explícitament a la trilogia, més d’un 320% respecte al 2011. I la febre continua... “En el primer trimestre del 2015 s’han acostat centenars de clients preguntant per cadascun dels gadgets que es mostren a la pel·lícula i demanant informació sobre com s’utilitzen”, destaca Bertrán. Especialment entre el públic femení, comprador real d’aquests objectes sexuals. Manilles, antifaços, cordes, corretges, mordasses, boles de plata, vibradors… La demanda és tan gran que s’han creat kits especials de Cinquanta ombres d’en Grey. “Literalment, volen”, sentencia. El disseny dels articles eròtics també es contagia de l’estètica fetitxe que promulga la popular saga. El color, les textures i els materials han canviat. Carlos Bertrán explica: “S’ha passat de les tonalitats llampants com els roses i els liles pujats als negres i platejats amb nous revestiments com el làtex i el cuir”. Del light al hard estètic.

Tot i la creixent demanda, Espanya encara manté distàncies en comparació amb altres països europeus com Alemanya i Anglaterra, on hi ha un consum més uniforme -no tan estacional- de joguines sexuals. “La situació, de mica en mica, es va normalitzant, ja que s’estan trencant molts tòpics”, afirma el director comercial de Sensualove.com. En aquest sentit, Carlos Bertrán no creu que aquest fenomen sigui fruit d’una moda fugaç. “Encara queden molts horitzons per explorar”, conclou.

El mite de la mitja taronja

Una opinió més escèptica manté el psicòleg Daniel Borrell, especialitzat en sexologia i teràpia de parella del centre Quantum, a Barcelona, a l’hora d’explicar les causes d’aquest fenomen eròtic que ha encès alguns focs apaivagats al llit. “És necessari i saludable perquè s’exhibeixen pràctiques que s’allunyen del sexe convencional, i això fa despertar l’interès, la curiositat i el desig”, assegura Borrell. En aquest sentit, el psicòleg afegeix: “És positiu perquè alimenta les fantasies, que són el millor afrodisíac de la sexualitat. A més, són gratuïtes i no engreixen”. De fet, dins del top ten de fantasies sexuals, la dominació-submissió ocupa la primera posició entre el públic femení, en què, segons els experts, es prioritzen altres sentits i les armes de seducció entren en joc. Borrell afirma: “Moltes dones fantasiegen amb la idea d’un home poderós que agafi la iniciativa i les domini, sempre que hi hagi un consentiment mutu. D’aquí s’explica l’interès que genera l’incisiu Christian Grey”. En canvi, la fantasia número u de la majoria d’homes és totalment diferent: “Té a veure amb la quantitat i li interessa la part més visual. D’aquí l’atracció pels trios, les orgies o el consum de pornografia. Més enllà del plaer ha de demostrar que és un mascle alfa”. D’aquest univers entre dominadors i dominats, l’autora E.L. James n’ha construït una rendible saga eròtica basada en la repetició d’uns esquemes universals. Així a Cinquanta ombres d’en Grey es repeteix el mite de la mitja taronja dins d’un embolcall sadomasoquista de núvol de sucre. El psicòleg Daniel Borrell destaca: “Al cinema s’han vist multitud de referències amb patrons similars que repeteixen el mateix esquema per a públics molt diversos”. És el cas per exemple de la pel·lícula de dibuixos animats Blancaneu, la incombustible Pretty woman i la saga adolescent Crepuscle. És per aquest motiu que remarca: “Aquest fenomen té data de caducitat fins que surti una nova parella mediàtica que expliqui una nova història d’amor poc convencional”.

Sigui flor d’un dia o no, l’èxit de Cinquanta ombres d’en Grey també contagia altres sectors amb multitud d’iniciatives privades que apel·len a l’art de la seducció o de la sexualitat més extrema. Exposicions amb referències sadomasoquistes - Los infortunios de la virtud, d’Armando de la Garza-, cursos i tallers d’iniciació al BDSM, firmes de cosmètica i perfumeria... Tothom en vol estirar la veta, fins i tot dins de la indústria de la moda.

Moda fetitxista

Givenchy, Sonia Rykiel, Tom Ford, Saint Laurent, Dolce & Gabbana, Versace, Balmain... Algunes firmes de luxe també han sucumbit a l’estètica sadomasoquista i han presentat alguns models d’aires dominatrix amb peces de roba i complements que serien al limbe del carrer i el dormitori.

A les portes de la primavera i amb la influència de l’onada Grey, s’imposen com una de les tendències del moment els conjunts en rigorós negre amb petits detalls platejats o en vermell sang, les transparències amb brodats que mostren la pell subtilment, les tires de roba que tapen estratègicament les parts íntimes, les textures i els materials contrastats com la seda i el cuir pensats per ser acariciats, els tops amb seductores llaçades que s’enfilen pel coll, les ajustades cotilles que marquen cintura i les provocadores blondes que deixen volar la imaginació. Voyeurisme de disseny.

La llenceria també s’ha deixat anar amb conjunts més pujats de to i campanyes que encenen passions. És el cas, per exemple, d’Agent Provocateur, una de les firmes de luxe més influents del mercat. La seva campanya per a aquesta primavera-estiu, protagonitzada per Naomi Campbell i capturada per l’objectiu d’Ellen von Unwerth, mostra la top model com una femme fatale sensual i decidida amb una actitud dominant que ve reforçada per l’explícita roba interior i les joguines relacionades amb la disciplina BDSM -fuets, manilles i cordes-. Una verdadera pantera que vigila les seves preses.

Per tot plegat, és evident que les aclaparadores ombres han seduït la indústria del consum però també han provocat un canvi d’hàbits impulsats per la curiositat, la fantasia o la mateixa moda -passatgera?-. En aquest sentit, el psicòleg Daniel Borrell en treu una conclusió beneficiosa pel que fa a la salut sexual: “La saga ha ajudat que hi hagi més persones que gaudeixin del sexe i moltes parelles han canviat la pasta, la salsa i el formatge dels macarrons de sempre per evitar avorrir-los. Sigui amb la pràctica que sigui, ara segur que els macarrons són més bons”.

El BSDM al món cultural

Cinquanta ombres d’en Grey no és l’única pel·lícula en què apareix la disciplina BDSM. De fet, hi ha molts altres films amb escenes eròtiques d’alt voltatge. És el cas, per exemple, de Secretary (2002), protagonitzada per Maggie Gyllenhaal i James Spader; el film japonès de Nagisa Oshima L’imperi dels sentits (1976); el clàssic del Marquès de Sade Saló o els 120 dies de Sodoma (1975), adaptat per Pasolini, i Belle de jour (1967), amb Catherine Deneuve com a mite sexual. L’última a apostar pel gènere és The Duke of Burgundy (2014), tot i que encara no s’ha estrenat a les pantalles de casa nostra. En el món de la fotografia destaquen dos referents: Helmut Newton immortalitzant seductores dones seminues amb cuir i talons d’agulla, i Guy Bourdin, el gran transgressor de les editorials de moda del segle XX amb imatges pertorbadores. En matèria musical, l’electrònica dels Depeche Mode ha deixat alguns temes controvertits com In your room (1993), amb un videoclip que recorda la sala de tortures d’en Grey (The Red Room of Pain), i el tema Master and servant (1984), amb lletra explícitament sadomasoquista. El joc no ha fet més que començar.