La tiara que emparenta els Borbons i els Windsor

BarcelonaEl joier reial espanyol, discret en comparació amb el d’algunes cases reials europees, no deixa gaire joc a la reina Letícia, que quan té algun esdeveniment important té menys marge que altres reines. Això va fer que en el sopar celebrat dimecres al vespre a Buckingham -en què els reis espanyols havien d’estar a l’altura de l’opulenta recepció que els havia fet Elisabet II durant el dia- la dona de Felip VI ho tingués clar.

Letícia es va posar la tiara de flors de lis, emblema heràldic dels Borbons. La peça, la més potent del seu joier, forma part de les joies reials considerades de passar, és a dir, aquelles que no es deixen en herència a qui es vol sinó a qui la línia genealògica assenyala per regnar, sigui home o dona.

Però més enllà del seu alt rang, la tiara és també el símbol més evident de la sang que comparteixen els Borbons i els Windsor. La tiara ha arribat al cap de Letícia després que Alfons XII li regalés a la seva dona, Victòria Eugènia de Battenberg, neta de la Reina Victòria d’Anglaterra, rebesàvia de l’actual reina britànica. Letícia repetia la tiara, la polsera i les arracades que es va posar amb motiu de la primera visita del president Mauricio Macri a Espanya. La reina Elisabet, en canvi, es va posar una tiara farcida d’aiguamarines i brillants que es va fer fer ella mateixa el 1957, per fer joc amb un collaret i unes arracades que el president del Brasil li va regalar en motiu de la seva coronació, el 1953.

El sopar, en una taula amb 150 invitats parada durant cinc dies per treballadors reials amb cinta mètrica, va tenir com a menú salmó, escalopa de bou i pastís de xocolata. Uns gaiters i una orquestra van amenitzar el ball posterior, on com a deferència hi va sonar un pasdoble.